You are currently browsing the monthly archive for Novembre 2010.
S’ha acabat una legislatura i és hora de passar comptes per tal que aquells que ens van enredar una vegada no ho tornin a fer. Tenen al seu favor -sempre hi compten- la fragilitat de la nostra memòria, desbordada per la quantitat de coses que arriben a esdevenir-se en quatre anys i també la nostra bona fe, procliu a creure’ns de nou les mentides que prediquen quan s’acosten eleccions i necessiten el nostre vot per retenir el poder. En aquests quatre anys que ara s’acaben, ningú no ha mentit ni ha estafat tan descaradament els seus votants com ho ha fet la direcció d’Esquerra. Si no hagués estat així, no sols no hauria perdut milers de militants i més de la meitat dels votants sinó que el proper 28-N arrasaria. Però només cull qui sembra, i Esquerra no ho ha fet. I la prova la tenim en la segura victòria de CiU, que s’ha vist elevada a la categoria de Braveheart gràcies a la política claudicant dels republicans. CiU, per tant, amb noblesa, haurà d’agrair a Esquerra que li hagi servit les claus de la Generalitat en safata d’argent.
D’acord amb això, és hora de menjar cues de pansa i recordar la brillant política independentista d’Esquerra (‘la valenta’) al govern de Catalunya. Heus aquí cinquanta de les seves millors glòries:
5/12/2006: Montilla imposa la bandera espanyola a la conselleria de Governació i Puigcercós obeeix.
20/2/2007: Viatge de Carod a l’Índia: l’única bandera que el representa és l’espanyola.
27/3/2007: Esquerra retira l’oferta de referèndum a CiU feta per Xavier Vendrell en una calçotada.
10/10/2007: Esquerra considera una mostra de “normalitat institucional” que Montilla assisteixi a la desfilada militar de la Hispanitat.
5/1/2008: Ridao desitja que Catalunya tingui un finançament com el del País Basc l’any 2023.
27/2/2008: Ridao: “El referèndum del 2014 és un esquer. Si no existeix, no passarà res.”
21/4/2008: La ponència oficial per al congrés d’Esquerra obvia el referèndum.
29/4/2008: Esquerra es manifesta en contra del transvasament a Amposta, s’absté a Madrid i hi dóna suport a Barcelona.
16/5/2008: José Zaragoza (PSOE), sobre les eleccions internes a Esquerra: “Estem tranquils i contents perquè guanyarà Puigcercós.”
1/7/2008: Ridao diu que la marxa d’Antoni Bassas és només per motius professionals.
7/7/2008: La Coordinadora d’Associacions per la Llengua denuncia la submissió del govern català davant la tercera hora d’espanyol.
23/7/2008: Catalunya estrena cursos d’integració de metges estrangers. La formació s’imparteix en espanyol.
20/9/2008: El govern català rebutja modificar la llei del tabac “per a no distanciar-nos d’Espanya”.
18/11/2008: El tripartit rebutja exigir la llengua catalana als advocats d’ofici.
21/1/2009: Carod reivindica els avantatges de no ser Estat.
25/1/2009: Esquerra demana poder incorporar distintius “autonòmics” a les matrícules.
1/2/2009: La delegada del govern català a la UE diu que “el català ja hi està perfectament reconegut”.
5/2/2009: Esquerra demana que Barcelona sigui subseu olímpica de Madrid.
25/2/2009: El govern català subvenciona cursos impartits i publicitats només en espanyol.
8/4/2009: El govern català atorga la Creu de Sant Jordi a Ana María Matute, signant del “Manifiesto por la lengua común”.
14/5/2009: Ridao diu que no li van agradar els xiulets a l’himne espanyol a la final Barça-Athletic.
1/6/2009: L’Obra Cultural Balear considera “inacceptable” la substitució del senyal de TV3 pel del canal internacional.
12/6/2009: El jugador d’hoquei Miquel Masoliver denuncia que la reivindicació de les seleccions catalanes s’ha abandonat.
14/6/2009: Neix la plataforma “La nostra televisió” per a denunciar el baix nivell lingüístic de TV3.
16/6/2009: Esquerra rebutja la ILP per convocar un referèndum d’autodeterminació.
3/7/2009: El govern català diu que “Hem de mantenir els peatges per a regular la mobilitat”.
4/7/2009: Esquerra pacta amb el PP el Consell de Garanties Estatutàries i impedeix que hi hagi majoria CiU-Esquerra.
19/7/2009: Ridao respon “No” a la pregunta “Convocaria demà, si pogués, un referèndum d’autodeterminació?”
26/7/2009: Ridao admet que l’acord de finançament no compleix 100% l’Estatut.
4/9/2009: Carod, sobre el veto de l’Estat espanyol a la consulta d’Arenys de Munt: “Els marcs legals s’han de respectar.”
10/9/2009: Esquerra justifica el menyspreu de Montilla a la consulta d’Arenys de Munt.
21/9/2009: El Servei d’Ocupació de Catalunya no pot atendre en català.
1/10/2009: Normalització Lingüística elimina els cursos de nivell D.
7/10/2009: Un estudi constata que els telenotícies de TV3 prioritzen el marc espanyol en política i economia.
19/10/2009: Ridao matisa la proclama del Puigmal: “El dret de decidir no és ni condició ni ultimàtum per als pactes.”
13/12/2009: Puigcercós planteja una consulta en què una opció sigui “intentar reformar la Constitució”.
14/12/2009: Puigcercós rebutja impulsar ara un referèndum d’àmbit nacional.
24/2/2010: Neix el grup de periodistes Control Ç per reclamar que TV3 i Catalunya Ràdio recuperin el paper de “mitjans nacionals”.
10/3/2010: S’aprova la llei de consultes, que requerirà sempre el permís de l’Estat espanyol.
4/4/2010: Puigcercós: “El tripartit no ha fracassat i no descarto repetir.”
21/4/2010: Carod defineix el feixista Samaranch com “el català més important del món de l’esport”.
29/4/2010: Xavier Vendrell (Esquerra) diu que “La legislatura vinent no és la de la independència”.
6/7/2010: Carod fa costat a Montilla en la polèmica per la capçalera de la manifestació del 10-J.
14/7/2010: Ernest Benach justifica el seu vot contrari a la ILP per la consulta sobre la independència.
2/9/2010: La conselleria d’Innovació, Universitats i Empresa (Esquerra) es fa enrere i nega l’obligatorietat del nivell C a la Universitat.
11/9/2010: El govern prohibeix l’accés del públic al monument de Rafael Casanova i és retirada la tradicional estelada.
30/9/2010: Plega la històrica llibreria Ona. La seva responsable denuncia que la conselleria de Cultura (Esquerra) se n’ha desentès.
20/10/2010: Mobicat denuncia que Esquerra paralitza l’operador de telefonia en català.
28/10/2010: Puigcercós: “Montilla s’equivoca rebutjant un nou tripartit.”
29/10/2010: El nou model de finançament avalat per Esquerra aporta menys ingressos que els tres anys anteriors.
Aquesta és una petitíssima mostra de l’acció de govern portada a terme per Esquerra (‘la valenta’) en la legislatura que va començar el 2006. “I la llei de cinema?”, preguntarà algú. La llei de cinema es fa només quan els dirigents d’Esquerra s’adonen del naufragi electoral que els espera. Per això la fan al cap de 7 anys de ser al govern. I com que la fan a corre-cuita, no tenen temps d’acabar-la i de fer-ne el Reglament. Tampoc no diuen que, en el supòsit que la llei s’arribi a aplicar, no podrà ser realment efectiva fins d’aquí a vuit anys. Fins a l’any 2018! I mentre reivindiquen la memòria històrica del president Companys reten homenatge en el Palau de la Generalitat a un destacat dirigent dels seus assassins.
Aquestes són coses d’una gravetat extrema que certifiquen que la direcció d’Esquerra -hi ha molts militants que, pel bé del partit, desitgen que el 28-N rebi una patacada ben forta per poder-la foragitar- ha comès un frau electoral sense precedents. Per això ara es veu obligada a donar per bona -com si fos un èxit esclatant- la pèrdua de sis diputats. És a dir, passar de 21 a 15. I és que, davant la molt alta probabilitat de quedar-se amb 10, segons algunes enquestes, l’esmentada direcció està fabricant un discurs triomfant per a la nit de les eleccions. Aquest discurs: “Atès que les enquestes ens donaven únicament 10 diputats i n’hem tret 15, és evident que n’hem guanyat 5. Podem dir, per tant, que aquestes eleccions han estat un èxit esclatant per a Esquerra. Visca Catalunya!”.
Víctor Alexandre
IPECC
VOTEU INDEPENDENTISME SENSE DISPERSAR ELS VOTS
SOLIDARITAT I REAGRUPAMENT S’HAN PRESENTAT PER SEPARAT
I NO S’HAN REPARTIT LES CIRCUMSCRIPCIONS
Cadascú el vol tot sencer i ho perdran tot, però especialment Catalunya perdrà una ocasió única per avançar decididament cap a la independència.
Ara és hora d’aplicar el pla B de l’IPECC. No queda cap altra alternativa. És el poble que ha de decidir a qui vota en cada circumscripció a Reagrupament o Solidaritat, sense dispersar els vots.
La proposta és votar Solidaritat a Barcelona i a Reagrupament a Girona, Lleida i Tarragona.
Mitja Catalunya en vots per cadascun.
Cal fer-ho sense mirar els defectes personals dels components de les llistes ja que per sobre de tot hi ha l’interès de Catalunya de no perdre cap vot independentista emergent.
Tots els avenços obtinguts, les plataformes, les consultes municipals i les grans manifestacions tot es crema davant l’altar dels partits amb la dispersió del vot independentista. El resultat serà res o engrunes segons constaten totes les enquestes fetes fins avui.
Hi ha algú que per patriotisme vulgui salvar de la crema almenys els mobles i la dignitat de Catalunya?
Serà possible evitar la gran vergonya i decepció del poble català?
Enric Garriga Trullols, a títol personal
amb l’assentiment de la majoria de la Junta
Aquest missatge només va dirigit als independentistes perplexos.
IPECC (INSTITUT DE PROJECCIÓ EXTERIOR DE LA CULTURA CATALANA)
La Plataforma per la Llengua ofereix recursos on-line que faciliten la feina de comprar joguine en català : Llista de joguines en català: http://www.plataforma-llengua.cat/festajoguina Llista de botigues que ofereixen joguines en català: http://www.plataforma-llengua.cat/media/assets/1490/botigues_joguines_amb_portada.pdf Llista de fabricants de joguines en català: http://www.plataforma-llengua.cat/media/assets/1491/fabricants_de__joguines_amb_portada.pdf Descarrega't la carta als Reis Mags en català: http://plataforma-llengua.cat/media/assets/1895/carta_reis_Def.pdf" Pots trobar tots aquests recursos a aquest link: http://www.plataforma-llengua.cat/festajoguina
carta als candidats:
Diumenge és un dia important per Catalunya. A molts de vosaltres ja us coneixem i en prou feines us respecto. No heu estat dignes de la terra que dieu defensar i malgrat tot, molts de vosaltres us torneu a presentar per tornar-nos a enredar.
Bones paraules en campanya, intencions enganyoses com sempre i un ” faré el que em roti ” quan esteu a poltrona.
Ni sou honestos al projecte ni a la ciutadania. Feu servir el poder per arribar on voleu a nivell personal i sou molt pocs els que amb dignitat ens podeu mirar als ulls sense cap mena de recança.
Pobre terra la nostre !!!, quin poc recolzament sincer té amb vosaltres.
Quantes enredades ens heu fotut !!! .
Quan us veig als medis de comunicació amb aquesta dignitat tacada, em pregunto si sou capaços d’entendre que un poble és molt més que un vot , i una cultura molt més que un projecte polític que no heu sabut ni sabreu defensar mai per moltes rentades de cara que us vulgueu fer ara. Ja no esteu a temps nanos !!! La Catalunya que es manifesta al carrer ja ha decidit i vosaltres heu refredat un cafè que ja és massa amarg. Heu permès que la Terra que estimo, sigui a dia d’avui la chirigota d’un País que ja no ens veu ni amb força ni amb poder de decidir res, perquè senzillament el desconcert i la desunió ens ha fet dèbils als ulls de tothom.
Des de una esquerra amariconada que ja no sap ni on és, fins una dreta més preocupada en subministrar-se BOTOX amb lliçons de cultura que ni sent ni respecta,, passant per uns ciutadans impresentables, uns socialistes que ja no sabem si son de casa o de la cibeles, i una convergència que és presenta sense notari i que ens tornarà a fotre…tenim un panorama polític que hi ha per llogar-hi cadires xiquets!!!
Desitjo i espero, que les noves intencions que és presenten aquest cop, ho facin amb lleialtat a la terra i que poguin representar el sentir d’una majoria que a dia d’avui no està representada per ningú.
Endavant dons … Diumenge és un dia per exercir el dret que ningú ens escolta al carrer, i jo al menys, faré tot el possible perquè aquest cop, m’enredin uns altres, QUE AMB AQUESTS JA HE TINGUT PROU !!!…
Carme Fusté
|
Només clicant i obrint el web ja hi sumem !
Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable del web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. Ho sembla, però no és el web oficial. El Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer-ne tancar la versió catalana. Fins ara no l’han tancat perquè s’han quedat Llengües com el letó, l’estonià, el finès o l’eslovè, així com el maltès -que no arriben al mig milió de parlants- tenen l’estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català, amb uns 9.500.000 parlants, és la desena llengua europea en importància i no té encara cap reconeixement en l’àmbit europeu. PASSA-HO als amics, sisplau ! |
Una mañana, Su Majestad el Rey Don Juan Carlos Primero, Rey de España, queda gratamente sorprendido al leer una noticia en la prensa:
María, una joven madre madrileña, bautiza a sus recién nacidas gemelas, con el nombre de Cataluña y España.
Honrado por esta circunstancia, Juanca decide hacer una visita a la mamá en cuestión, como muestra de su agradecimiento.
Al llegar a su casa, encuentra a María dando el pecho a España; el Rey reitera constantemente su honda satisfacción y pregunta a la madre
de los gemelos:
¿Dónde está Cataluña, la hermanita de esta glotona y preciosa que no deja de mamar?
María le responde que está profundamente dormida desde hace mucho rato… Extrañado por la respuesta, el Rey se permite
aconsejar a la mamá que la despierte y así él podría tener la oportunidad de verla.
La respuesta de María deja a Su Majestad sin habla…
Mi rey, no le aconsejo despertar a Cataluña porque si Cataluña despierta…
España dejaría de mamar...
EL BANC
Un banc,
un diumenge a la tarda,
solitari,
esperant, a la solitud del parc
que un vell s’aturi en ell,
que una parella
s’amanyagui damunt d’ell.
El pobre banc, el vell banc,
el banc de les il·lusions,
el banc de la solitud,
el banc que tant ha vist,
que tantes mentides ha escoltat,
i tants i tants fracassos ha vist.
Aquest banc, mut, inexpressiu,
silenciós en la freda soledat,
immutable a les escenes que,
viscudes pels homes davant d’ell,
han teixit mil històries,
aquest banc, dic, somriu
amb els àlbers del parc,
amb els ocells
i se’n riu dels homes,
de sa vida insubstancial,
de son viure esmorteït
i sa turbulenta mort.
I en silenci
s’hi fa vell, amb ells,
i també mor,
sense saber per què.
propiedad intelectual de Fred Kelly, autor .
CRIDANT EN SILENCI
El mots, muts i creuats,
cridant en silenci,
donant-se cops dins el meu cap…
Cerco la nova postura vital
(ara és tant difícil el dia a dia),
cridant en silenci…
Tot és estrany, tot nou
i tant vell en realitat i diferent,
cridant en silenci…
La llum del sol,
la claror de la matinada,
les llums de la fàbrica,
criden en silenci…
Res no és com abans,
dintre teu, dintre meu,
tot ha canviat,
cridant en silenci…
El silenci calla,
mut i creuat,
com els meus mots,
donant-se cops dins el meu cap.
propiedad intelectual de Fred Kelly, autor .
ULLS VERDS
Ulls verds que, com maragdes
maleïdes, que mirant-me,
arriben al més fon del meu ésser…,
no em mireu.
No em mireu més
que cremen eixes pupil·les
les venes dels meus ulls,
com verí meravellós.
I roben, les espurnes
que us rellisquen
lluminoses,
la vida del meu cor
en un instant.
¿Com poden uns ulls tant bells,
de tanta bellesa plens
i amb tanta llum apressada,
dominar-me així la ment?
¿Quin verí tant poderós
els ha concedit el cel,
que poden tant sols mirant,
posseir-me tot el ser?
propiedad intelectual de Fred Kelly, autor
Compatriotes,
El proper 20 de novembre farem l’acte central de la campanya Vot nacional per a la Independència a Barcelona.
L’acte començarà a les 18.00h al Centre Artesà Tradicionàrius (Travessia de St. Antoni, 6-8, Gràcia), a l’espai del restaurant i el vestíbul. Durarà aproximadament una hora, i comptarem amb la presència de persones que són referents en els seus àmbits, i de la coral El poble que canta. Un cop acabat l’acte, farem una cercavila per les places de Gràcia per difondre el missatge de la campanya, juntament amb la coral El poble que canta. El recorregut s’acabarà, altre cop, al Centre Artesà Tradicionarius on farem un brindis per la independència.
Ens calen voluntaris, tant per organitzar l’acte com, sobretot, per la cercavila posterior. Si voleu apuntar-vos, envieu-nos un mail a 68diputats.voluntaris@gmail.com. El proper dimarts 16 de novembre ens tornarem a reunir al CIEMEN a les 19h per acabar d’organitzar els últims detalls de l’acte.
I recordeu que, si voleu organitzar una xerrada o necessiteu material per fer campanya, ens ho podeu demanar a http://www.68diputats.cat/contacte.html. Si esteu fent altres accions (escriure a blogs, xerrades, altres iniciatives), ens ho envieu a 68diputats.voluntaris@gmail.com i ho penjarem al web. Recordeu que la campanya la fem entre tots.
Apunteu-vos-ho, el 20 de novembre a les 18.00h, acte central a Barcelona. I feu-ne la màxima difusió. Us hi esperem!
UN PAÍS LLIURE, UN PAÍS MILLOR.
Grup Acte de Sobirania
grupactedesobirania@cmail.cat
Salutacions
Catalans reaccionem ( Carpe diem) 
Comentaris recents