Busquem encara, com sempre, i ara de nou.
Un batec d’ales proclama el màgic vol.
Venim de lluny perquè us pressentíem aquí.
Venim d’aquí perquè us sabem en el camí.

La teva casa, la lliure fraternitat;
la teva casa fraterna, la llibertat.
Lluitem aquí, en el nostre temps, i espai petit,
com primer pas vers un món volgut infinit.

I perquè l’arbre no fruita sense arrels,
així nosaltres busquem el dret a ser,
el nostre vell camí,
l’únic que ens permet d’entrar en l’univers.

I ens agermanen enllà dels oceans
els ulls que ens ploren pel plor de tants infants,
sabent que no tenim cap eina més enllà
del que guanyen aquí.

Els llops no dormen, reposen, sabem-ho tots,
les seves urpes disposen arreu del món,
vells sacerdots per a un ritu vell de sang i por,
saben experts triar la nit, la daga, el lloc.

Ah!, si sabéssim, poguéssim, cremar els seu caus,
o, potser, niuen secretament al nostre cor.
Caldrà mirar amb serenor molt endins d’un mateix
com primer pas que ens il·lumini l’univers.

La teva casa, la lliure fraternitat;
la meva casa fraterna, la llibertat,
sabent que no tenim cap eina més enllà
que no guanyem aquí.

I perquè l’arbre no fruita sense arrels,
així nosaltres busquem el dret a ser,
el nostre vell camí,
l’únic que ens permet d’entrar en l’univers.

Buquem encara…

I ara de nou (Lluis Llach)

Anuncis