Quantcast

Volia esperar els cent dies d’elegància democràtica per criticar i analitzar el paper de Solidaritat al Parlament però no he pogut; aquella Solidaritat que va entrar pels pèls ha petat, ara ja és una cosa diferent de la que la gent va votar. Sobre el paper d’aquests tres mesos puc dir que he trobat força reeixides les intervencions d’en Laporta, sobretot en el debat d’investidura, va ser un bon inici. He trobat raonables les atzagaiades que cada setmana servien per donar carnassa als mitjans i a la parròquia. I el que no m’ha agradat gens és que no hagin tingut cap detall de generositat cap a Reagrupament, ni que sigui per simple patriotisme.

I és que l’estratègia de Solidaritat es basa en tres fases: primer, substituir i destruir Reagrupament; segon pas, l’actual, substituir i destruir Esquerra; tercer i últim pas, substituir i destruir Convergència. D’aquesta manera s’aconseguiria una majoria de diputats i es proclamaria la llibertat. Aquest full de ruta no és una opinió meva, és textual d’un amic solidari. Diabòlic tot plegat, fa por i tot aquesta determinació.

Aquesta estratègia no es vàlida per dues simples raons: el temps i els líders. La situació del país és d’emergència nacional, no hi ha temps material per substituir els partits tradicionals, és una feina de dècades de les quals no disposem. La demografia és implacable i l’estat espanyol molt poderós. Cal sumar complicitats i ho hem de fer entre tots i ràpid. Els independentistes tenim tots els arguments, només ens manca la força, la unitat. Els líders de Solidaritat, escudant-se en la puresa organitzativa de partit, no volen sumar, ho volen fer tots ells. Crec que calen uns líders aglutinadors, sense enemics, constructius i amb intel·ligència emocional, perfil de líders que Solidaritat no disposa.

Lluny queda la crida a la unitat de l’estiu, i encara més lluny queda el record de la històrica Solidaritat Catalana de principis de segle passat que ens va unir a tots sota uns mínims. Quan l’independentisme era bàsicament de puny alçat, molts teníem idealitzada l’antiga Solidaritat. Fa mal al país i a la seva autoestima que una marca que és un referent en els llibres d’història patrocini ara una de les etapes de més crispació i desprestigi de l’independentisme.

 

Marc Cros

Anuncis