You are currently browsing the monthly archive for Abril 2011.
Aquí ja no reacciona ningú ni que ens donen pel devaní i per darrere
Per molt menys en qualsevol pais del Mon els ciutadans ja s’ha haurien llençat al carrer per manifestarse en contra la xulería del Sr Zapatero i la seva colla de ministres per negarse a pagar a Catalunya el deute dels 1,450 milions de € , pro aquí a Catalunya per molts perjudicis que ens fotin aquesta colla de polítics que diàriament ens donen perl devant i pel Carrere i que a mes de no cobrar després ens deixem robar. Sembla increible que els catalans encara no s´hagin unit per sortir al carrer i manifestarse en contra aquets governants que diàriament s’emportan uns quants milions de Catalunya, o sigui que després de deixar-nos robar pel govern de Madrid , els nostres governants de Catalunya també s’aprofiten d’aquestes bandarrades, i amb molts enganys ens retallen els serveis mes bàsics de primera necessitat con ésla Sanitat, o sigui aquí també tenim una colla de polítics que tambe s’aprofiten de la bona fe o de l´ignorancía dels ciutadans que es deixen enganyar, o sigui d’aquells ciutadans que per diverses circumstancies no acabaren els estudis primaris.
-
TOMÀS GARCÉS (1901-1993)
- Com la fina petjada de l’ocell de la neu,
- fonedissa petjada,
- com la flor d’ametller, la vida breu
- se l’enduu la ventada.
- Aquell nom que l’amant a l’escorça lliurà,
- a l’escorça ferida,
- és un signe oblidat que ningú llegirà.
- Es desfà com la vida.
- Fugissera petjada de l’ocell a la neu!
- Surt el sol que l’esborra.
- A la platja, l’onada -peu de plom, ala lleu-
- colga sorres amb sorra.
A TOTS ELS JORDI (S)…. moltes felicitats !!!!
Avui és Sant Jordi, patró de Catalunya , dia mundial del llibre i el nostre particular “dia dels enamorats”, i els catalans ho celebrem regalant roses i llibres. Roses per a elles i llibres per a ells, o almenys així ha estat tradicionalment.
La tradició popular de regalar roses, símbol de l’amor cortès, en aquest dia, té el seu origen en la baixa edat mitjana, quan la figura històrica de Jorge de *Capadocia, *tribuno romà que va ser martiritzat i decapitat per l’Emperador *Diocleciano el 23 d’abril de l’any 303 per no voler renunciar a la seva condició de cristià, adquireix gran dimensió i popularitat en ser inclòs en la “llegenda *áurea”. La llegenda ho converteix a Sant Jordi a cavall vencedor del drac i es constitueix en l’origen de tots els contes de fades sobre princeses i dracs a Occident.
Explica la llegenda que un feroç drac mantenia atemorits als habitants d’un petit poble. Aquests, a fi d’evitar ser devorats, li proporcionaven l’aliment diari. Però, va arribar el dia en què ja no tenien més animals que oferir a la famolenca bèstia i es van veure obligats a triar, mitjançant sorteig diari entre els seus habitants, qui hauria de convertir-se en el seu menjar. Un dia aquesta sort va recaure en la princesa però, just quan era a punt de ser devorada pel drac, va aparèixer un cavaller desconegut anomenat Jorge que va lluitar amb el feroç drac i li va donar mort. De la sang abocada per la bèstia va brollar un bell roser de roses vermelles, una de les quals, va ser lliurada pel cavaller a la princesa com a prova d’amor.
I, el llibre? Això és bastant més recent. La idea original va ser d’un escriptor valencià, establert a Barcelona, Vicent Clavel Andrés, i es va celebrar per primera vegada el 7 d’octubre de 1926. Poc després, en 1930, es va canviar la data al 23 d’abril, per commemorar que aquest mateix dia però de l’any 1626, encara que segons diferents calendaris, van morir els escriptors Miguel de Cervantes i William Shakespeare. La festa, que coincidia amb Sant Jordi, es va instaurar a Catalunya en integrar-se amb la festivitat de la *Diada.
Posteriorment, el 15 de novembre de 1995, en una conferència general que va tenir lloc a París, la festa del 23 d’abril dedicada a la literatura va ser declarada per la UNESCO Dia Mundial del Llibre i Els Drets d’Autor.
És per tot això que avui és un dia especial. Avui als nostres carrers, les nostres places, les nostres rambles, en qualsevol cantonada de les nostres ciutats es troben llocs de roses vermelles, segons marca la tradició, i de llibres que els enamorats, els pares, els fills, els amics es regalen mútuament. Avui és el dia en què els escriptors surten al carrer i aprofiten per presentar i vendre (és el dia de l’any que més llibres es venen, sens dubte!) els seus últims treballs amb el valor afegit de poder-te’ls portar a casa amb una personal dedicatòria estampada en la contraportada. Si, definitivament avui és un dia especial, ple de color i olor, de poesia i tradició.
Demà, quan tots els llocs hagin estat recollits i escombrades les rambles, quan la quotidianitat ho envaeixi tot de nou, la gent recordarà el dia passat quan vegin al seu company amb el llibre a la mà; quan, en arribar a casa, els rebi la intensa aroma d’una vermella rosa.
Per Blog Villazonista
Crec que aquesta manera de fer publicitat té el seu efecte, jo mateix a vegades també anunciaria algunes recomanacions pels que Governen , exemple:
“Si ets diputat no et dediquis a fer putades” crec que aquesta recomanació no es valida pel Sr Conseller de Sanitat Boi Ruiz, ja que aquets és sol Conseller i treballa com una fiera, ja que el fet de tenir una estisores per retallar la Sanitat ja és suficient per fer publicitat, i a mes perjudica als que necessiten assistència sanitària ja que no és acceptable ara ni mai reduir el nombre d’intervencions, ni las de diagnòstics, ni tampoc és acceptable reduir el nombre de llits, ni tancar els quiròfans per les tardes, en fi que la decisió del Sr Boi podria servir per fer un anunci. publicitari, per exemple;
“Si vols fer cabronades aprèn del Conseller Boi”
Por experiencia y por años puedo testificar que si todos nos vemos obligadoss a ahorrar para con el fin de salvar al pais de la crisis o de la quiebre solo vamos a conseguir hacer un pais más pobre, o sea que el ahorro siempre lleva consecuencias ruinosas a todo el comercio en general, ya que las consecuencias repercuten a los fabricantes, constructores, suministradores, agricultores, transportes y a un sin fin de toda clase de otras industrias,
O sea al ahorro es el factor que deja de consumir, cosa que las consecuencias son nefastas tanto para los trabajadores que con los empresarios ya que al no tener estos ultimos demandas de sus productos se ven obligados a reducir personal..
Los paises de (usar y tirar) y que los ciudadanos derrochan y tampoco no ahorran puede llevar consecuencias de inflación, no obstante es preferible siempre algo de inflación antes de llegar a convertir un pais a la puta miseria.
En España se vivio sin penurias por parte de trabajadores y empresarios a partir de los años 50 o sea en los años que se implanto la venta a plazos, ya que en España por los años 50 aún era desconocida esta forma de adquirir (compre hoy y pague mañana) o sea esta forma de poder adquirir desde una nevera electrica a un coche era desconocida por la mayoría de familias españolas) ya que la ventaja de que un cualquiera (entre ellos muchos pela gatos ) pudieran poderse amueblar un piso fué algo maravilloso.
En fin que la demanda de toda clase de articulos a partir de aquellos años cincuenta y pico ocasiono un desarrollo en todas las industrias y en toda clase de comercios, ocasionando al mismo tiempo una gran demanda de personal en todos los sectores, y muchos fueron los trabajadores que se vieron casi obliogados por parte de sus superiores a hacer horas extras.
Actualmente (España) a mi modo de ver, las medidas que ha tomado el Gobierno del Sr Zapatero para paliarla Crisisno son las más recomendables para salir en estos momentos de ella , ya que en la situación que se encuentra España ahora en estos momentos va en camino de quedarse a la cola de Europa, y de seguir por este camino muy pronto los ciudadanos españoles podran considerarse igualitos que los ciudadanos de un pais tercer mundista, ya que las medidas de ahorro que nos recomiendala UEpara España no son las mismas de las que pueda poner en practica otros paises más desarrollados de Europa.
Y en cuando a la politica del actual gobierno de Catalunya poco o nada a diferenciar con la politica del Gobierno de Madrid, y a que veces este le supera, ya que no es muy aceptable que aumente el sueldo de los delegados territoriales en 10 € más, en fin recuerdo las recomendaciones de un sacerdote (haz lo que yo te recomiendo pero no te fijes en mi)
Y en cuando a no poder contenerme no dejo en el tintero el anunció de que el Gobierno de Catalunya va a condecorar dentro de unos dias con la medalla Cruz de San Jordi a 8 destacados catalanes y no catalanes, entre ellos al Sr Duran y Lleida.
Nota: Esta condecoración que ya esta devaluada al haberla obtenido el Sr Millet (caso Palau) hace pocos años sirve para cobrar anualmente 50 mil €.
Perdoneu que avui
l´escrit sigui amb castellá.
Ensenyament modifica a l’alça el concert educatiu d’una escola de l’Opus Dei de l’Hospitalet
CiU amplia ajuts a escoles que separen nens i nenes
El departament d’Ensenyament ha començat a fer passos en l’ampliació dels concerts educatius d’escoles que separen nens i nenes amb l’ampliació de línies de primària provinents de parvularis mixtos.
ALBERT BALANZÀ
Barcelona. | Actualitzada el 23/02/2011 00:00
Pocs dies després que la consellera Irene Rigau obrís la porta a subvencionar més escoles que separen per raó de sexe i que topés frontalment contra la llei d’igualtat que promou el govern espanyol, el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) publicava una sèrie de modificacions de concerts educatius dels centres privats a proposta de la Direcció General de Centres Concertats i Centres Privats. Incloïa l’augment d’una línia de primària de l’escola Xaloc, l’històric centre de l’Hospitalet de Llobregat, al barri del Gornal, que segueix els valors de l’Opus Dei.
Amb data 26 de gener, la Generalitat va aprovar amb caràcter provisional les modificacions del concert educatiu d’una desena de centres privats. En el cas d’aquesta escola de l’Hospitalet -que manté des del 1964 una estructura d’ensenyament diferenciada per a nens a Xaloc i per a nenes a Pineda-, suposa l’ajut per a la concessió d’una nova línia en el primer curs de primària.
Albert Cortès, portaveu de l’European Association of Single Sex Education (EASSE), l’associació en què s’integra l’escola i que actua com a representant educativa, explica que la modificació del concert és la conseqüència directa de l’aprovació l’any passat, en mandat del govern tripartit i amb Ernest Maragall com a conseller d’Ensenyament, d’una línia als parvularis mixtos Avantis que gestiona l’escola en el mateix recinte. “La nova línia es va aprovar pel gran nombre de preinscripcions registrades als parvularis”, precisa Cortès. La modificació del concert, segons el DOGC, anirà a càrrec del pressupost 2010 prorrogat per a l’any 2011.
“Conselleria d’una altra època”
Ahir l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya va criticar la decisió del departament d’Ensenyament i va assegurar: “La conselleria retalla les partides dels centres públics mentre dóna més diners als centres privats”. En un comunicat signat pel secretari general de l’AJEC, Andreu Espinola, el sindicat progressista denunciava: “Rigau vol invertir poc en educació i dóna suport a les tesis educatives arcaiques de l’Opus Dei quan nombrosos informes d’experts posen en qüestió el model discriminatori de la segregació”.
Aquest nou pas en el debat obert entre els requisits de la llei d’igualtat estatal, que obre la porta a retirar “qualsevol forma de finançament públic” als centres educatius que separin nens i nenes, ha topat des del principi amb l’estratègia educativa del nou govern de CiU, que dóna suport a aquests centres.
La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, de fet, s’ha mostrat partidària de subvencionar més escoles que separin per sexes.
La desena d’escoles que separen per sexes a Catalunya van ser concertades l’any 2001, durant el mandat de la també consellera de CiU Carme-Laura Gil. El tripartit no va donar nous concerts, però sí que va permetre continuar-ho fent amb la nova llei d’educació. La LEC fixa la coeducació com una de les prioritats de l’ensenyament públic, però no la fa obligatòria. Es limita a dir: “Ha de ser objecte d’atenció preferent”, cosa que forces com ICV creuen que permet la diferenciació.
Font: Ara.cat
- La lliçó ja la tenim prou sentida i per mes que ho repeteixin, no se’ns oblida… a rebre sempre els mateixos !!!
No fa gaires dies, per raons familiars, vaig estar durant uns dies en contacte directe amb el personal de l’hospital de Granollers a qui des de aquest espai envio el meu sincer agraïment per la seva dedicació, vocació i generositat.
Sorprèn sentir, veure i comprovar com les retallades sanitàries van trobant el seu espai, i costa entendre com una necessitat tant bàsica, digne i necessària, pot tenir una tracte tant poc considerat en els pressupostos del govern.
De tots es sabut que el rei d’Espanya va estar operat recentment a Barcelona, possiblement després d’una llarga llista d’espera que li va fer viable la intervenció dos anys després del diagnòstic 
I tot això amb unes despeses mínimes i una tracte hospitalari igual o menor que qualsevol altre usuari de la Seguretat Social. Però qui de veritat cotitzem, encara no tenim clar si podrem ser hospitalitzats o intervinguts amb les mateixes condicions que el monarca. No vull pensar malament , però em costa entendre que no sigui una qüestió de classes. O es això o es una qüestió de corona, perquè jo no li trobo cap altre explicació, sincerament. I si es tracte de la darrera opció, potser que comencem a pensar com decorar-nos el cap, per ser atesos amb dignitat i resposta ràpida a qualsevol problema de salut.
Dit això, jo em pregunto el per què sempre hem de rebre els mateixos, quan hi ha tanta gent que viu d’exprimir la teta d’una manera tant descarada i desconsiderada.
Quins sous tenen els nostres polítics ? Algun d’ells son mil.leuristes ? Tenen vergonya o la coneixen ?
Qui d’ells pot mirar-nos als ulls i dir-nos públicament que els nostres drets sanitaris depenen de una nefasta gestió econòmica que comença on a ells se’ls hi acaba la dignitat i el poc respecte al poble que representan.
Massa gent viu del nostre esforç i només nosaltres en tenim la culpa. Segons ells, tots hem de contribuir a les retallades per treure endavant el País, però cap d’ells ha fet mai l’esforç associatiu de deixar el seu sou a disposició del poble per ajudar-lo a SOBREVIURE, ans el contrari, ells VIUEN i REVIUEN i se’n foten del mort i del qui el vetlla.
Senyors i Senyores polítics, Nacionals i Perifèrics, comencin vostès a veure clar que la gallineta dels ous d’or comença la seva esterilitat i que son necessàries retallades de d’alt a baix i no a la inversa, perquè qui mou el país es la gent que penca de veritat i no la gent que viu dels que penca’n, que..ja n’hi ha prou !!!.
Retallin vostès despeses , privilegis, vitalicis, sous i morro i comencin a veure que una societat com la nostra o qualsevol altre, necessita de gent honesta que sigui un exemple de dignitat, coherència i respecte, respecte a un poble que no es mereix que gent com vostès tinguin el poder només per assegurar-se uns drets que com a persones, també ens mereixem nosaltres.
Carme Fusté.
Continuen amb les retallades.
Mai de la vida es pot consentir reduir les prestacions que afecta a la salut de les persones, encara que el pacient sigui de fora de Catalunya o d’un altre planeta.Ja fa uns dies que els professionals de la medicina i la resta de personal auxiliar denuncien públicament que aquets irresponsables politics que governen la Generalitat re -capacitin i que aturin aquesta insensata reducció a tot el que afecta a Sanitat a fi de no putejar mes als pacients ni als metges con així als que presten el seu treball per millorar la salut als que la tenen fotuda.
No crec que aquests retalls reportin cap estalvi ni a la Generalitat ni a les oficines del ministeri del treball que subsidian als que per desgracia poden quedar al carrer, al contrari, aquesta decisió de reduir llits als hospitals con així això de tancar quiròfans és donar un pas ende-rrera en el ben-estar dels catalans i un pas endavan per aconseguir afavorir les asseguradores sanitàries privades.
Per sort o per desgracia conec algun cas que és denunciable,.Un exemple el de L’Hospital ” Trueta” de Girona, (dependencies ICO,) actualment sols existeixen dos (2) aparells de RadioTerapia, i que per aconseguir ser sotmès a tractament de Radio.teràpia els pacients que son diagnosticats amb tumors tenen d’esperar torn cosa comprensible ja que la llista de diagnosticats amb càncer per desgracia cada dia va en augment, l’espera per aconseguir un lloc per la radiació d’aquestes maquines és massa llarga , cosa que fins a cert punt és comprensible, ja que sols en tot l’hospital Trueta de Girona hi han instal·lades dos (2) maquines per aquesta funció, lo que no és comprensible que casi a diàriament s’avarien una d’aquestes maquines, ja dies fins i tot les dues, cosa que ocasiona un transtorn als pacients i mes transtorn , els que residim fora de la capital de Girona, (desplaçaments i costos), un testimoni d’aquestes anomalies jo mateix, ja que me senyalaren 33 seccions de Radio-teràpia diàriament, a l’hora fitxada, o sigui cada dia a les dotze del migdia, pro a causa de les continuades avaries d’aquestes maquines i hagut dies que ni a les dotze ni a les tres, o sigui i fet festa. Així mateix recalco que el personal responsable de fer funcionar aquestes maquines son molt atentes i agradables, i que aquest personal és el que mes pateix al no pogué donar un servei normal al pacient. Així mateix és de recalcar que en tot Catalunya Sanitat sols te un aparell de radiació (anomenat PET) i que esta instal·lat a l’Hospital de Bellvitge) tos sabem que aquestes maquines valen mols diners, pro tots sabem que la generalitat es gasta molts calerons amb altres qüestions de no tanta necessitat Per acabar: Jo crec que El Sr Mas ha obrat molt precipitadament a fer retallades a Sanitat, i també crec que el Sr Mas l’ha cagat al nombrar un conseller de Sanitat que no mereix ser responsable d’aquesta conselleria, ja que les seves recomanacions superen las d’un ministre de l´època franquista
Una pregunta que sols jo podré contestaria al seu dia,( si estic viu) Estic al llistat d’espera; quantes setmanes o mesos tindre d’esperar per l’intervencio de les meves catarates? De veritat que estic amb molte angoixa, ja que desprès de les retallades i de lleguir les declaracions dels responsables de Sanitat, és lògic que cada dia abans d’anar a dormir i tancar els ulls m’enrecordi en be o no tan bé, de la bona i honrada mare va parir a tants ineptes dedicats a viure de la politica.
Foto 20 minutos.
Sera retirada a petición
del autor.
.Aquestes noticies son las que han fet possible que algunes persones (entre elles alguns empresaris, fabricants i polítics) s’hagin forrat, i segueixen forran-se a mes de pendre el pel a una majoria d’innocents ciutadans que obren de bona fe, i que aquet ciutadá/na ha atiborrat la seva cuina amb uns quants cubells clarificadors per les deixalles.
Recordo que fins els anys 50 la recollida de les escombraries la portaven a terme els escombraries que amb una trompeta i el seu carro tirat per cavall recollia les escombraries que els veïns deixaven amb les galledes al carrer,(la trompeta la tocaven per avisar als veins seguit del crit ” l´escombriaire”) o sigui a Barcelona els escombriaires acostumaven a ser pagesos que tenien la seva masia a la franja costera, entre Badalona l’Hospitalet i el Prat, i un cop l’escombriari havia descargat el carro dins el seu terreny els porcs s’alimentaven de les escombraries, i la resta era classificat per persones contractades a fi de classificar les botelles de vidre els draps i els papers, apart lo que no tenia cap servei o tiraven a una foguera que feia reia fum i molt mal olor, el mes curiós és que aquests servei de l´escombriaire era gratuït i sols s’acostumava a gratificar -los voluntàriament per part del veinat en quan arribaran les festes nadalenques i aquet et donava una postal felicitant el Nadal, també felicitaven el Vigilant, el Sereno, el Farolejo, el barrendero,
Avui dia gracies a les noves ordenances ja no existeix el pagès que recollia les escombraries, ni els porcs que s’alimentaven d’aquestes, ni tampoc la fumera (que per cert desprenien unes olors no massa agradables a molta distancia.)
Actualment la maquina i l’ amo d’aquesta maquina han desbancat a els escombriaires, ja que aquesta labor de la recollida de deixalles esta baix la tutela dels ajuntaments, i que aquets et cobren aquests servei als veins.(Hi sentit a dir que per aconseguir un contracte de recollir escombraries els aspirants a fer aquesta labor se serveixen d´amistats no massa recomanables,)
Així mateix en aquells anys els barris i ciutats industrials de Catalunya eren l’enveja de molts espanyols, ja que aquets en quan visitaven la ciutat de Barcelona situat des de en un lloc elevat els hi queia la baba en quan veien la gran quantitat de xumeneias de les fabriques, i que gracies a aquestes industries els catalans és diferencia ban de la resta d’Espanya en quan a producció.de tota mena de productes..
També treien fum les maquines de tren, i per cert deixaven molt fum en el seu pas per tot el carrer Aragó, també les calderes de les calefaccions de les vivien-des dels rics cremaban carbó i la classe obrera fumava picadura i caliquenyos.
Tampoc podem deixar d’oblidar- nos que les vaqueries i les quadres de vaques estaven instal·lades per tota la ciutat, o sigui que d’olors no agradables n’ha havien a tot arreu.En fi, sempre hi hagut contaminació i males olors a la ciutat de Barcelona i ara segueix igual la contaminació, sols que en aquells temps teníem la sort que no existia un partit que té les sigles ICV i que també és conegut amb el nominatiu “els Verds”.
Foto “El Pais”
Sera retirada a petición del autor.
Dins el meu cercle de persones que hi conegut en el llarg de la meva vida (que per cert és molt llarga), poques coses m’han satisfet en quan en el curs dels anys, ja que i tractat amb persones molt simpaticas i altres que desconeixen la simpatía, i entre les que hi conegu hi tingut l´oportunitat de seguir les seves vidas des del dia que naixeren fins a ser grans, o sigui “ganapias”, entre ells alguns han triomfat, altres no tan, uns altres estan jubilats i es distreuen a la petanca, altres estan molt cardats i s’aguanten amb l’ajuda d´un bastó, altres ja descansen en pau, pro sempre ja excepcións, o sigui els que encara sobreviuen i que el pes dels anys encara no aconsegueixen sentir-se vells, per exemple jo sóc un d’ells, ja que el sentit de l’humor no amb falta, i el de la memòria encara la conservo bastan bé, i gracies a tenir aquesta memòria recordo els anys de la meva infantesa, i d’adolescent, entre els records moltes dites i advertencias que avui ja no son conegudes, entre elles las que mes me impresionaba era la del “home del sac” també recordo el quarto fosc “i de les bufetades i del cinturó del pare, en fi que els sobrevivim d’aquells temps ara ens posem les mans al cap al veure una nova forma d’educar la nova joventut., ja que nosaltres desconeixem la “consola”, la roba de marca,l’ordinador, la motocicleta com així enviar a la merda als professors i altres capritxos, entre aquets “tatuatxes, piercing, “botellón”, com així passar una nit allunyat de casa els fi de setmana fumant porros i de borratxeres.
A mes aquesta joventut no ha tingut l’obligació servir a la pàtria ni perdre dos anys de la vida a les ordres de uns fills de P…que el seu lema era i seguéis sent “Todo por la patría,”també desconeixen les restriccions i lo que era sentir fam. o sigui que res de el que suportarem els que avui som avis o rebasavis. Cosa que avui ja no es practica lo que abans i relatat, ja que tot ha canviat i és molt diferent, o sigui la mainada d’ara no coneixen l’home del sac, ni el quarto fosc, ni les bufetades per part dels pares o els cops de regla per part dels professors, no porten pantalons apedaçats, menjant tigre tons o Donuts o lo que els hi dóna la gana a l’hora que volen, la vestimenta l’exigeixen de marca, i en quan ja tenen uns tretze anys un percentatge d’aquests nens o nenes ja han fumat algun porro, en resum que el nen cada dia es mes exigent, la bicicleta ja no la vol, desitja una motocicleta, d’ordinadors tampoc els i falten, tampoc les consoles i els seus jocs, en fi que el nen es fa gran i desconeix que la joventut d’avans no gaudíem de tots aquests avanços, pro tampoc poden gaudir d’aquell romanticisme que els avis d’ara recordem, ja que en aquell temps del passat recordem lo que es viatjar dret en un tramvia, o en un tren amb maquina de vapor, i també morirem recordant els temps d’alçar el braç com aixi veure obligatoriamente el noticiari documental NODO i els Viva a Franco i la mare que el va parir.
No voldria descuidar-me de la Església ni dels sacerdots d’aquells temps, ni de l’obligacióanar d´anar a missa els dies de precepte, ni dels confessionaris que el capellà t’absolvía fen penitencia dels pecats mortals, i et preguntava quantes vegades havias tocat les cuixes o els pits de la xicota, o quantes vegades havias tocat allò que no sona.
Fins un altre dia amics meus, i perdoneu que avui no hagui parlat de politica ni de la reacció dels catalans.
Catalans reaccionem ( Carpe diem) 
Comentaris recents