Dins el meu cercle de persones que hi conegut en el llarg de la meva vida (que per cert és molt llarga), poques coses  m’han satisfet en quan en el curs dels anys, ja que  i tractat amb  persones molt simpaticas i altres que desconeixen la simpatía, i entre les que hi conegu hi tingut l´oportunitat de seguir les  seves vidas des del dia que  naixeren fins a ser grans, o sigui “ganapias”, entre ells alguns  han triomfat,  altres no tan, uns altres  estan jubilats i es distreuen a la petanca, altres estan molt cardats i s’aguanten amb l’ajuda d´un bastó, altres ja descansen en pau, pro sempre ja excepcións, o sigui els que encara sobreviuen i que el pes dels anys encara no aconsegueixen sentir-se vells, per exemple jo sóc un d’ells, ja que el  sentit de l’humor no amb falta, i el de la memòria encara la conservo bastan bé, i gracies a tenir aquesta memòria recordo els anys de la meva infantesa, i d’adolescent, entre els records moltes dites i advertencias que avui ja no son conegudes, entre elles las que mes me impresionaba era la del “home del sac” també recordo el quarto fosc “i de les bufetades i del cinturó del pare, en fi que els  sobrevivim d’aquells temps ara ens posem les mans al cap al veure una nova forma d’educar la nova joventut., ja que nosaltres desconeixem la “consola”, la roba de marca,l’ordinador, la motocicleta com així enviar a la merda als professors i altres capritxos, entre aquets “tatuatxes, piercing, “botellón”, com així passar una nit allunyat de casa els fi de setmana fumant porros i de borratxeres.

A mes aquesta joventut  no ha tingut l’obligació servir a la pàtria ni perdre dos anys de la vida a les ordres de uns fills de P…que el seu lema era i seguéis sent “Todo por la patría,”també desconeixen les restriccions i lo que era sentir fam. o sigui que res de el que suportarem els que avui som avis o rebasavis. Cosa que avui ja no es practica lo que abans i relatat, ja que tot ha canviat i és molt diferent, o sigui la mainada d’ara no coneixen l’home del sac, ni el quarto fosc, ni les bufetades per part dels pares o els cops de regla per part dels professors, no porten pantalons apedaçats, menjant tigre tons o Donuts o lo que els hi dóna la gana a l’hora que volen, la vestimenta l’exigeixen de marca, i en quan ja tenen uns tretze anys un percentatge d’aquests nens o nenes  ja han fumat algun porro, en resum que el nen cada dia es mes exigent, la bicicleta ja no la vol, desitja una motocicleta, d’ordinadors tampoc els i falten, tampoc les consoles i els seus jocs, en fi que el nen es fa gran i desconeix  que la joventut d’avans no gaudíem de tots aquests avanços, pro tampoc poden gaudir d’aquell romanticisme que  els avis d’ara recordem, ja que en aquell temps del passat recordem lo que es viatjar dret en un tramvia, o en un tren amb maquina de vapor, i també morirem recordant els temps d’alçar el braç com aixi veure obligatoriamente el  noticiari documental NODO i els  Viva a Franco i la mare que el va parir.

 No voldria descuidar-me de la Església ni dels sacerdots d’aquells temps, ni de l’obligacióanar d´anar a missa els dies de precepte, ni dels confessionaris que el capellà t’absolvía fen penitencia dels pecats mortals, i et preguntava quantes vegades havias tocat les cuixes o els pits de la xicota, o quantes vegades havias tocat allò que no sona.

Fins un altre dia amics meus, i perdoneu que avui no hagui parlat de politica ni de la reacció dels catalans.

Anuncis