TOMÀS GARCÉS (1901-1993)

Com la fina petjada de l’ocell de la neu,

fonedissa petjada,
com la flor d’ametller, la vida breu

se l’enduu la ventada.
Aquell nom que l’amant a l’escorça lliurà,

a l’escorça ferida,
és un signe oblidat que ningú llegirà.

Es desfà com la vida.
Fugissera petjada de l’ocell a la neu!

Surt el sol que l’esborra.
A la platja, l’onada -peu de plom, ala lleu-

colga sorres amb sorra.                                                                                

Anuncis