La Selecció de la PETANCA

«El TC contradiu l’ordenament internacional, que preval»

La Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes veu que la sentència d’avui afecta poc al futur de Catalunya com a competidor internacional, en tant que el TAS de Lausana la permet en tots els esports en què la respectiva federació mundial ho autoritzi

El vicepresident de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, Sergi Blàzquez, en una imatge d’arxiu. Foto: ACN.El vicepresident de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, Sergi Blàquez, valora negativament la sentència que avui ha fet pública el Tribunal Constitucional espanyol (TC), que permet la participació internacional de les seleccions catalanes només en aquells esports en què no n’hi hagi d’espanyola. Des del seu punt de vista, “és contradictòria amb el que estableix el Tribunal Arbitral de l’Esport (TAS, en francès), que des del 2008 avala la presència internacional de les seleccions catalanes encara que n’hi hagi d’espanyoles”.

“De fet, ara ja passa que hi ha esports on s’enfronten Catalunya i Espanya, sense que passi res. Passa amb les bitlles i bowling, amb els dards, el futbol sala… Hi ha una absoluta normalitat en aquest tema”, exposa.

Des del seu punt de vista, la sentència d’avui del Constitucional “restringeix drets dels esportistes catalans, dient-los que poden competir sempre i quan no interfereixin la representativitat de l’Estat espanyol. Però és que nosaltres entenem que les federacions són entitats privades, de fet també s’entén així a nivell internacional, i TC entén que són público-privades. I això col·lideix directament en el dret a la lliure associació.”

El TAS, el màxim òrgan d’arbitratge sobre temes esportius, amb seu a Lausana (Suïssa), avala que les seleccions catalanes puguin competir internacionalment en aquells esports en què la federació mundial del respectiu esport les accepti, com seria el cas de les bitlles i bowling, els dards i el futbol sala, hi hagi o no selecció espanyola.

“Des de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes entenem que, tot i la sentència d’avui, preval la normativa superior del TAS, i continuarem actuant en aquesta línia”, conclou.

 

Nació Digital

Necessitem un Líder amb prou COLLONS !!!!

Vila d’Abadal i Carod: «Volem l’estat propi perquè ens dóna la gana»

L’exvicepresident del Govern i l’alcalde de Vic demanen “mala llet” per afrontar el procés d’independència en el segon debat del cicle IdeesxAvui del grup Nació Digital.Galeria de fotos (Adrià Costa)

Foto: Adrià Costa

Repassar l’independentisme i els seus motius pot ser un exercici intel·lectual apassionant.Com a mostra el debat que s’ha viscut aquest vespre al centre cultural Unnim de Terrassa, organitzat el Grup Nació Digital, entre dos vells llops del procel·lós mar independentista: l’exvicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, en plena forma,  i l’alcalde de Vic i impulsor de l’Associació Catalana de Municipis, Josep Maria Vila d’Abadal, que ha fet gala del seu estil directe i sense concessions. Arguments per l’Estat propi, franquesa en i de les expressions, crítiques al moviment independentista i al Govern i, sobretot, com afrontar els dubtes més habituals d’un procés secessionista han omplert hora i mitja d’un debat entretingut, fresc i on dues maneres de veure l’independentisme l’han definit “no com una ideologia sinó com un objectiu”.

http://www.ustream.tv/embed/11169026

Tots dos han analitzat la situació de l’independentisme i les vies per assolir l’Estat propi amb velades crítiques a l’actual moviments polítics que l’esperonen. De fet, Carod ha criticat la “certa ingenuïtat de l’independentisme”. “L’independentisme està en fase prepolítica, és emocional”‘ ha sentenciat Carod per afegir que cal vèncer la resistència “d’una ambició petita de classes dirigents” i ” d’aquells que viuen de la dependència”.

Una perspectiva també apuntada per Vila d’Abadal que ha recordat que “hi ha molta gent que és independentista a trossos, o només és independentista econòmic, o cultural”. De fet, l’alcalde de Vic no ha amagat la nul·la confiança que li genera el pacte fiscal. És més, considera que “seria un pas enrere per l’independentisme” amb la confiança “que no cal patir perquè no ens el donaran”.

Pel que fa als leitmotivs de l’independentisme tots dos ha obviat de manera expressa les raons històriques, econòmiques, culturals o lingüístiques per articular una raonament de pes gairebé dialècticament indiscutible. “Volem ser independents perquè som catalans i ens dóna la gana”, han clamat els debatents per afegir que per esdevenir un estat propi cal “discreció, diplomàcia, mà esquerra i un o dos punts de mala llet”. “Ser independents és la màxima expressió de la sobirania d’un poble, de la seva responsabilitat, s’haurà acabat tenir un adversari polític”, ha sentenciat Carod.

En aquest sentit, Vila d’Abadal ha avançat que té constància que el Govern fa feina “diplomàtica” per si es produeix algun trencament i ha advertit que la consulta sobiranista que programa l’Associació Catalana de Municipis que presideix, serà “oficial, però no legal”.  “Ara tenim l’oportunitat, perquè al pas que va Espanya ni els extremenys voldran ser espanyols”, ha reblat Vilà d’Abadal que, previsor, creu que Espanya no dubtarà a utilitzar  la força militar si s’enceta el procés cap un estat propi català. “Els castellans són molt bel·licosos”, ha avisat.

Dos independentistes, dues maneres de veure com arribar a un estat propi, i la coincidència de Carod i Vila d’Abadal en el principal ingredient del procés independentista: el “sacrifici”. “I si muntem un partit polític tots dos?”‘ ha proposat Vila d’Abadal a l’exvicepresident del Govern. Aplaudiments del públic. S’ho han imaginat?

Josep Maria Vila d’Abadal, durant el debat. Foto: Adrià Costa.

Josep Lluís Carod-Rovira, en un moment de la seva intervenció. Foto: Adrià Costa.

Nació Digital

POT UN PAIS ALIMENTAR TANTS LLADRES ?…No hi vull formar part !!!!

Qui ha portat Bankia a la ruïna?

Bankia popular. La cúria de l’entitat certifica la proximitat política i familiar amb el PP, ex-ministres del PSOE i líders sindicals de Madrid

L’expresident de Bankia, Rodrigo Rato. Foto: Bankia.

El cas de Bankia que fins i tot ha escandalitzat a Brussel·les és, a més d’un escàndol econòmic, un escàndol polític. El consell d’Administració de l’entitat i, sobretot, de la seva matriu BFA està minat de noms relacionats per familia o per carnet amb el PP, i en menor mesura amb el PSOE. És l’economia de la Castellana en estat pur. Les xarxes socials han donat pistes i aquest és un catàleg de la cúpula del pitjor cas bancari de l’Estat espanyol. Un aglomerat de noms i corporacions que aproximen el PP als resorts del poder d’aquest grup financer ara rescatat per l’administració de l’Estat.

Claudio Aguirre Pemán. És el cosí de la presidenta de la comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre. És conseller de Caixa Madrid, responsable a Espanya i Portugal de Merrill Lynch, del The Chase Manhattan Bank i membre del consell Goldman Sachs Investment Banking.La seva biografia oficial del Bankia es vanta d’haver “participat en diverses privatitzacions i ofertes públiques d’adquisició”.

Rodrigo Rato, president del Consell d’Administració de l’entitat, ex ministre del PP d’Economia durant els governs de José Maria Aznar.

Ángel Acebes. Creador de l’enigmàtica expressió “Existen dos línias de investigación” durant els atemptats de l’11M quan era ministre de l’Interior amb José Maria Aznar de president espanyol. Vocal extern de la matriu del Banco Financiero y de Ahorros del Grupo Bankia i president de la comissió d’auditoria.

Juan Chozas Pedreño . Nomenat director de Recursos Humans de Bankia . Fou secretari general d’Ocupació i Relacions Laborals durant els governs de José Maria Aznar.

Jesús Pedroche Nieto . Advocat. Vocal Banc Financer i d’estalvis del Grup Bankia (BFA). Va ser senador del PP i president de l’Assemblea de Madrid i conseller del govern d’Esperanza Aguirre.

Santiago Alarcó Canosa . Conseller de Deoleo en representació de la “Sociedad de Promoción y Participación Empresarial Caja Madrid”. Alarcó com a germà d’Àngeles Alarcó , ex-dona de Rodrigo Rato, és l’ex-cunyat de lex-president de Bankia. Ángeles és presidenta de Paradores i ex-directora de Turisme dels governs d’Esperanza Aguirre.

Ricardo Romero de Tejada. Com Pedroche era vocal del Banco Financiero y de Ahorros (BFA) del Grupo Bankia. Va cobrar només en deites 116.000 euros l’any 2011. Fouconseller de Caja Rioja i secretari general del PP a la Comunidad de Madrid, a més, ex-alcalde de Majadahonda pel PP.

Mayte Jiménez. Nomenada consellera de Caja Madrid Pensiones, empresa participada por Bankia, el 9 de junio de 2009. La casualitat vol que sigui l’esposa de Salvador Victoria, conseller de Benestar Social del govern d’Esperanza Aguirre.

Mercedes de la Merced. Eurodiputada i extinent d’alcalde a l’Ajuntament de Madrid. Històrica militant del PP que pertany a l’anomenat clan de “Els Genovesos”. Va començar la seva activitat política quan José Maria Aznar era president de Castilla i Lleó. Formava part de la comissió de control de l’entitat com a representant de les corporacions municipals. També era vocal Banco Financiero y de Ahorros del Grupo Bankia. Com exemple, l’exercici 2011 va cobrar 319.000 euros com a retribució per aquesta feina.

Estanislao Rodríguez- Ponga. Home de màxima confiança de Rodrigo Rato, fou el seu secretari d’Estat d’Hisenda quan aquest era ministre. També exercicia de vocal de la matriu de bankia Banco Financiero y de Ahorros del Grupo Bankia per 355.000 euros l’any.

Antonio Tirado. L’exalcalde de Castelló pel PP era membre del consell d’administració de Bankia, per les seves funcions va cobrar 227.000 euros al llarg de 2011.

Nació Digital

PROU DE DINERS PUBLICS !!!! diguem prou !!!!

Tuf de podrit a l’alt tribunal espanyol

Carlos Dívar, el jutge més suprem, al•lega matèria reservada per a les seves estades de luxe, el mateix dia que anuncia més transparència en aquest tipus de qüestions

Aquest cop no ha estat la ignorància del Jutge, que va comparar el català el mandinga, ni el seu cinisme amb els que surten de l’armari. Sinó per la, suposada, malversació de fons públics d’algú que representa la justícia. Només són 20 viatges de llargs caps de setmana, de fins a sis dies, a un luxós hotel de Puerto Banús  per import d’uns 13.000 euros, que incloïen trasllats en primera en l’AVE, lloguer de cotxes de luxe, estades  amb àpats al restaurant de la piscina i a l’habitació, i les begudes al bar de la piscina, al bar de l’hotel i les del minibar, i també dinars i sopars per a dues persones en diferents restaurants de Marbella. Tot plegat, suposadament, pagat amb diner públic.

Fa uns dies es va conèixer  la denúncia presentada davant el fiscal general de l’Estat pel vocal del Consell General del Poder Judicial José Manuel Gómez Benítez contra el seu president, Carlos Dívar, que ho és també del Tribunal Suprem, per un presumpte delicte de malversació de cabals públics. La denúncia, però ha tingut un escàs recorregut. Amb una rapidesa inusual i desconeguda en la Justícia, el tinent fiscal del Tribunal Suprem, que també presideix Dívar, va procedir a arxivar el cas per entendre que les actuacions «no tenen rellevància penal» i ho justifica en la dificultat d’establir límits entre viatge oficial i viatge privat, que, si de cas, va reconèixer, no deixa de generar «algun dubte» sobre la consideració dels viatges i les despeses carregades al Consell. Una majoria dels vocals va considerar suficients les explicacions que va donar sobre els seus viatges, i només cinc membres, classificats en el sector progressista, van demanar la seva dimissió.

El cas, tot i arxivat per la Fiscalia, debilita la credibilitat d’aquest òrgan judicial, deixa al descobert les intrigues, desavinences i les diferencies  polítiques i personals, i posa  en relleu les llacunes en el control dels comptes del poder judicial. A més, el cas ha fet que la divisió es traslladi fora del propi organisme, i que el president de l’Associació d’Advocats Demòcrates Europeus presenti  una denúncia davant el Tribunal de Comptes perquè considera que “hi ha responsabilitats penals” i  també ha fet que continuïn  les exigències de dimissió de Dívar a la pàgina web http://www.change.org, que a primera a primera hora d’ahir ja fregava els 13.000 peticionaris.