You are currently browsing the category archive for the ‘Desde Valencia’ category.
Per en Toni Cucarella
El Molt Deshonrat President Francisco Camps té un amic molt amic, o siga amigatxo, en el Tribunal Superior de Justicia (sic) de la Comunidad Valenciana, un tal Juan Luis de Rua. Aquest pardal de l’Albufera i un altre còmplice han arxivat l’acusació per suborn contra el Molt Deshonrat Camps.
Ja ho recomana l’adagi popular: Bo és tindre amics, ni que siga en l’infern. Però encara és millor aquest: Qui té amics en la cort, guanya el pleit. I Camps té un cabàs d’amics en la cort. La cort, que també vol dir porquera.
No fa gaire dies, el diari El Punt va fer una enquesta entre els seus lectors amb aquest enunciat: “És lícit que els polítics rebin regals?”. Hi havia quatre respostes possibles: 1) “No”; 2) “Sí, si són de cortesia”; 3) “És una pregunta hipòcrita. Els professionals liberals també en reben”; i 4) “Sí”. Doncs el resultat va ser aclaparadorament favorable al “No”. És a dir, que un 56,4% dels participants va considerar que no és lícit que els polítics rebin regals. La resta de respostes es va repartir de la següent manera: la segona un 20,7%, la tercera un 19,6% i la quarta -els qui van considerar que sí que és lícit- només un 3,3%. És un resultat previsible, no hi ha dubte, però interessant de comentar, ja que, tot i tractar-se d’una enquesta sense rigor científic, expressa l’opinió generalitzada que la societat té d’aquesta qüestió.
Jo, personalment, també estic a favor del “no” i discrepo obertament de les altres posicions. Un polític, sigui del color que sigui i tingui el càrrec que tingui, és un gestor públic amb un sou pagat per tots els ciutadans -inclosos els qui no l’han votat- que no ha de tenir cap més ambició professional que la millora de la qualitat de vida de la societat a la qual serveix. Ningú no l’obliga a exercir de representant del municipi o de la nació, i si en algun moment es descobreix a ell mateix transgredint aquests principis l’ètica l’ha de fer dimitir. Evidentment, no cal portar les coses a l’extrem d’haver de rebutjar allò que en diríem un “present”, equivalent a la petita mostra d’un producte, per exemple. Això ens portaria a prohibir els rams de flors. Però no és comparable el cas dels professionals liberals amb el dels polítics perquè no tenen res a veure: mentre els primers estan sotmesos a les regles del mercat, els segons, talment com trapezistes amb xarxa, n’estan al marge i treballen sempre sobre segur. Passi el que passi al mercat, passi el que passi al país, ells sempre cobren. Això els converteix en treballadors privilegiats. Dignes, indiscutiblement, però privilegiats. I precisament perquè en són, de privilegiats, d’ells ha de sortir, per principi, el rebuig a tota mena de regals susceptibles de ser percebuts com a suborn, com a elements de persuasió, com a compra de favors o com a pagament d’interessos afavorits. Per això, el més escandalós del cas Gürtel no és que el president valencià, Francisco Camps, estigui implicat en una trama corrupta que l’ha afavorit amb cinc vestits i tres parells de sabates per valor de 5.392,50 euros sinó que la seva implicació no hagi comportat cap escàndol. Això sí que és escandalós.
Víctor Alexandre
Aquest vespre m’he partit el cul, (per no plorar) llegint comentaris escrits per “valencianistes” que reproduïré asi tot seguit:
-“Lo que yo no entiendo es porque siguen los catalufos intentando hacerse con nuestra tierra si no los quiere ni su padre y encima el valenciano no es catalán , si los colonos fueron menos del 10% y la mayoría vinieron de aragón. El valenciano ya estaba aqui antes de que vinieran ellos, que lo trajeron los romanos. Viva Valencia! Viva España!”
Resposta per la meua part:
Tens raó en quel Valencià no vé del català i es un dialecte del llatí, és més, el valencià ja es parlava en l’edat de pedra quan asi en el país valencià van apareixer el australopitecus i es deien entre ells “xè collons passam ixa pedra de sílex que vaig a tallar una peça del tratge de fallera”. Més tard van arribar els fundadors de roma que enamorant-se d’aquesta llengua mil.lenària la portaren a la seua terra creant-se així el llatí, ja que abans parlaeven en sons guturals i senyes. Es varen crear forts llaços d’unió entre el poble romà i el valencià, pràcticament tots els díes es feen falles i paelles mentre es llançaven petardos.Tinc per antés que en aquella època la Rita ja ho organitzava tot allò. Un temps després van vindre els àrabs, que portaven una llengua i una escriptura completament diferent i la van impossar al nostre poble fet que encara es troben paraules a la nostra llengua que provenen del àrab i també, molts noms de pobles. Però aixina i tot un grup d’irreductibles valencians, molt probablement junt a forces de Julio César i una coalició de Ibers, que sumats a forces Gales, Egipcies, Nòrdiques, Germanes,Catalanes,Castellanes,Azteques,Inques,Malles,Africanes i d’EEUU, resistïen encara al invasor, parlant com no, en Valencià.
Aixina i tot, al cap d’un temps un rei anomenat Jaume I, va agafar cent soldats i en alioli i encara que parega increïble, un xupaxup, va reconquestar el país valencià. Al veure que en aquella terra misteriossament es parlava una llengua idèntica al del principat de Catalunya, va decidir fer del català l’idioma oficial de tot el país valencià, aixina també s’asegurava quels aristòcrates d’Aragó no anexionaren el territori al seu regne. Però això no va agradar a la gent d’así, i als crits de “Vixca València, Vixca Espanya i el Rei!!” van prendre la ciutat de valència i van dir que de català res, que asi es parlava en valencià i aixina s’ha quedat. Servint lleial i gloriosament al imperi Espanyol que…encara que existeix prou després de la corona catalano-aragonessa, paréix que ja estava fortament arraïgada a la mentalitat…mentalitat?…als llibres de l’ESO dels valencians…
No sé com encara a dia de hui, s’atrevixen els catalans, que segurament la seua llengua prové de la mil.lenària llengua valenciana, que està més que provat, ja es parlava a l’antic egipte, a atrevir-se a dir que el valencià prové de la seua llengua… no ho enténc…tampoc entenc com els nostres cognoms són els mateixos ni com ens entenem tant perfectament…el que si entenc es que el valencià es diferèncie en certa mesura, sobretot quan diguem coses com “entonces”, “enferm” o “eso mism”.
Com sabem els valencians de la història de la nostra Terra…GRÀCIES PP!
Enviat per Thor a 5/25/2009 05:38:00 PM
El Tribunal Superior de Justícia valencià prendrà declaració a Camps i Ricardo Costa el 19 de maig pel cas ‘Gürtel’
El Tribunal Superior de Justícia valencià ha imputat el president de la Generalitat, Francisco Camps; el portaveu del PP a les corts i número dos, Ricardo Costa; l’ex-conseller Víctor Campos; i l’ex-cap de gabinet de la Conselleria de Turisme, Rafael Betoret, pel cas ‘Gürtel’. Camps i Costa declararan davant del jutge el 19 de maig, i Campos i Betoret, el dia 20. El magistrat considera que els imputats van rebre milers d’euros en roba de l’empresa Orange Market a canvi de contractes de la Generalitat, tot i que ells sempre ho han negat.
En un intent per frenar la imputació, la defensa de Francisco Camps va demanar la nul·litat d’actuacions però el TSJPV va desestimar-ne la petició a principi de mes.
Aquestes són les primeres citacions que acorda el magistrat José Flors, que instrueix la causa, des que el 21 d’abril va acceptar la competència plantejada per l’Audiència espanyola, que va apreciar indicis de delicte en dos aforats del Partit Popular valencià. El Superior de Justícia va acordar d’obrir diligències prèvies per un possible delicte de suborn, per a determinar la naturalesa dels fets i la possible participació de les persones implicades.
Camps: ‘No tinc res a amagar’
Justament avui, Camps ha dit a la sessió de control de les corts que no tenia ‘res a amagar’ i ha lloat l’honorabilitat del govern que presideix, en resposta al portaveu del PSPV, Ángel Luna, que li ha preguntat avui per l’accés dels diputats als expedients de contractació del sector públic. Compromís li ha demanat per les llicències de TDT concedides a Ulibarri, imputat pel cas Gürtel.
El portaveu socialista ha dit que no pararien fins que Camps posés fi ‘a l’opacitat que ha imposat el seu govern davant la càmera’ i ‘assumeixi les seves responsabilitats polítiques.’ Li ha demanat, també, que deixi de ‘regalar els diners dels valencians als seus amics’. Camps, per la seva banda, ha reiterat que estava ‘tranquil’.
Llicències de TDT
La portaveu del grup parlamentari Compromís, Mònica Oltra, ha preguntat al president Camps sobre els criteris emprats a l’hora d’atorgar les llicències de TDT, l’any 2006. El govern valencià en va concedir tretze a Mediamed Comunicación Digital, gestionada per José Luis Ulibarri, imputat pel cas Gürtel.
Durant la seva intervenció en la sessió de control d’avui, la portaveu de Compromís ha denunciat que la concessió de llicències de TDT ‘no va respondre a criteris tècnics i sí als interessos particulars del PP, en què s’inclogueren les pretensions de l’empresari imputat pel cas Gürtell, José Luis Ulibarri, d’estendre la seua xarxa de mitjans de comunicació pel País Valencià’.
Oltra també ha denunciat que l’empresa encarregada d’elaborar els informes en què es basà el consell per adjudicar les llicències de TDT, Doxa Consulting, pertanyia als mateixos empresaris que han organitzat recentment a València un torneig internacional d’hípica finançat, en part, per la Generalitat Valenciana.
A totes aquestes acusacions i a la pregunta que li ha fet Mònica Oltra, Camps ha respost dient que l’adjudicació de les llicències de TDT es va fer ‘seguint l’estricta legalitat fixada per la llei de Contractes d’estat’. També ha dit que no va haver-hi ‘pràcticament’ cap recurs a les concessions de TDT i, els que es presentaren, han estat favorables a l’adjudicació. Ha dit també que aquesta es va fer ‘amb absoluta transparència’ i seguint uns criteris que ‘beneficiaren’ els ciutadans valencians. Oltra l’ha acusat de mentir.
Majoritària i eixordadora xiulada de les aficions amb l’entrada del rei i les notes de l’himne espanyol
Batuda la megafonia, TVE renuncia a monarca i música i tira de connexió externa
P.Lloveras/J.Cortada
Estadi de Mestalla
Ult. Act. 14/05/2009 07:22
Ni tímida, ni minoritària, ni dissimulable ni molt menys amagable. Les aficions del Barça i l’Athletic Club, i es pot considerar que els presents ahir a Mestalla eren representatius dels dos col·lectius, van protagonitzar una xiulada de proporcions històriques. La música de vent va coincidir amb l’entrada del rei Joan Carles I a la llotja i es va perllongar amb les primeres notes, i fins a les últimes, de l’himne espanyol. Les interpretacions són lliures, però la mostra de rebuig contra dos dels símbols que la llei consagra com a definitoris d’Espanya va ser evident. A la grada hi havia majoria basca, en proporció de 70 a 30 (que s’ho faci mirar la Federació, que la seva zona estava plena de bascos), però la unanimitat xiuladora va ser espectacular.
Molt superior a l’entrada dels mateixos rei i himne a l’Estadi Olímpic de Montjuïc el dia de la inauguració –i el diluvi i les goteres–, el setembre del 1989 amb motiu de la Copa del Món d’atletisme, i comparable a la del 24 de juny del 1925 –anem enrere– a les Corts, en l’homenatge a l’Orfeó Català que, en plena dictadura de Primo de Rivera, va acabar amb clausura governativa del vell estadi blaugrana per sis mesos, que van ser finalment tres.Ahir els responsables de l’organització bé prou que sabien que això es podia produir. Amb la supervisió de l’UCO (unitat central operativa) de la Guàrdia Civil, Santa Monica Sports s’havia fet càrrec de la situació. L’empresa que ostenta els drets de qualsevol acte de la Federació Espanyola de Futbol era la responsable de la retransmissió, però també –gentilesa del València CF– de la taula de control de la megafonia de l’estadi. Com s’havia avisat també, l’exagerat volum en sonar l’himne espanyol l’hauria fet eixordador en qualsevol altra situació. No ahir, malgrat els esforços de les agències d’informació espanyoles per dir el contrari.
“We are nations of Europe”
I potser la millor prova de la contundència de la situació va ser la reacció dels màxims responsables de Televisió Espanyola. Ni dos segons d’himne van aguantar en antena, per donar pas a una inèdita –perquè el rei era dempeus i sonava l’himne– connexió exterior, en aquest cas amb l’estadi bilbaí de San Mamés. Santa Monica Sports també va intentar reaccionar, i va aconseguir enfocar un –un!– seguidor de l’Athletic que es posava la mà al cor sentint –o intuint– la música.
Igualment, no va oferir cap pla de la gran pancarta desplegada en una zona compartida per les dues aficions, basca i catalana, en què es llegia: “We are nations of Europe. Good bye Spain [Som nacions d’Europa. Adéu Espanya]”. I encara sort –per a ells– que se’ls en va escapar una altra de més coneguda. Perquè l’esverament a les Espanyes hauria estat encara més gros si arriben a retrobar-se amb la famosa “Catalonia is not Spain”, que si parlés podria explicar moltes coses i de molta gent. Militants de la JNC, amb el seu líder, Gerard Figueres, al capdavant, la van dur cap a València. Això sí, sense amagar-se’n. I a mitja tarda van ser interceptats per agents de policia. De fet, detinguts –mitja dotzena–, perquè d’entrada els joves van intentar evitar els policies, hi va haver empentes i els agents els van acusar –formalment– de resistència a l’autoritat; al cap de mitja hora, però, els van deixar anar cap al camp. Sempre els quedarà el consol que en Gerard Piqué va saludar el rei… estelada en mà.
LA MANIFESTACIÓ CONVOCADA PER ACCIÓ CULTURAL
I TOTES LES ORGANITZACIONS
CULTURALS, POLÍTIQUES I SINDICALS JUVENILS VALENCIANES
REUNEIX 30.000 PERSONES A
VALÈNCIA
Acció Cultural valora com un èxit la manifestació d’avui dissabte 9 de maig a València que amb el lema “Junts Podem!” ha reunit 30.000 persones en un acte multitudinari i sense incidents que ha omplert els carrers de València.
Els representants de les organitzaciones culturals, polítiques i sindicals juvenils valencians (Joves d’Acció Cultural,
Joves Socialistes del País Valencià, Bloc Jove, Joves d’Esquerra Unida, JERPV, Joves amb Iniciativa, Joves de CCOO, Joves d’UGT, Intersindical Jove, Bloc d’Estudiants Agermanats i Joves de Ca Revolta) han dut la pancarta que obria la manifestació i han llegit el manifest en l’acte final. Cal destacar el fet que a les esmentades organitzacions s’ha afegit també el Consell de la Joventut de la ciutat de València, els representants dels quals també han estat en la pancarta inicial.
Ara, Acció Cultural impulsarà la Iniciativa Legislativa Popular per la plena legalització de TV3 al País Valencià, vista la voluntat de l’actual Govern valencià de continuar amb la censura d’aquesta televisió i de càstig econòmic a Acció Cultural, i continuarà treballant per la unitat d’acció i el treball conjunt dels àmbits cultural, sindical i polític per la regeneració democràtica del País Valencià (vista la degradació a laqual li sotmet l’autoritarisme del PP), el respecte a la llengua i la cultura catalanes i els drets socials dels valencians davant la situació de crisi del model econòmic i social de l’actual Govern valencià.
Finalment, Acció Cultural vol donar les gràcies a totes les organitzacions que han convocat i participat en la manifestació d’avui a València, i als milers de valencians i valencianes que ens han manifestat el seu suport.
Dissabte farem la manifestació del 25 d’abril, per aquella batalla d’Almansa que tant vam pagar i paguem, els valencians més que ningú. Sembla un sense sentit, celebrar la data quinze dies després, però les coses ja vénen així: les circumstàncies, l’organització, la infrastructura…, i el tema triat, la llibertat dels valencians de veure qualsevol mitjà de televisió i, si volem, també TV3, amb l’afegit d’una ILP, iniciativa legislativa popular. Tot plegat ha portat els organitzadors, Acció Cultural del País Valencià, a ajornar la data de la gran manifestació, tot i que enguany potser ho serà menys que aquella de l’escola contra Font de Mora i els desficacis populistes contra l’educació.
Hi ha qui ja ha fet els deures, els Maulets per exemple, i n’hi ha que porten la feina endarrerida. El tio Bota i un altre home, que seien de matinet al cafè i veien, a través dels grans finestrals de Ca Montes, passar els tractors i els carros, ho comentaven: Mireu tots aquests [els atrafegats llauradors que passaven escopetats de feina], si tingueren la feina al dia s’estarien ací, al cafè, amb nosaltres. És una manera de veure les dues cares d’una mateixa cosa, sense assegurar si no en deuen tenir més, de cares, de culs o d’espatlles, els afers tan complexos del món valencià.
No és casualitat que moltes associacions, institucions o moviments socials programen els cursos tenint en compte la data del 25 d’abril, com tenim en compte les vacances de Nadal o de Pasqua. Que tres escoles significades del país (Gavina, Comarcal, i Masia) facen la festa grossa dissabte mateix, tampoc no és estrany. La coincidència amb la convocatòria del 9 de maig és involuntària, i prou que hem hagut de manegar-nos per acurtar els programes i tancar enjorn per anar a València i animar les famílies a acompanyar-nos. Perquè programem el curs i les festes grosses al setembre, i ens allunyem del 25 d’abril a posta, pensant que els organitzadors d’aquest compromís anual per València seran rigorosos amb els calendaris, les celebracions i la vida particular de cadascú.
Però a València encara hi ha moltes feines a fer, de manera que no ens podem encantar al cafè, ni excusar-nos dient que cansats que estem de veure que sempre n’hi ha, de feina i de deures pendents. València s’ho val, mereix aquest esforç col·lectiu cada any, tres-cents dos anys després d’aquella derrota. Perquè València és un deure pendent, interminable a curt termini. Repassem, doncs, per què dissabte és important de veure’ns, contra el continu abús que sofrim els valencians: els insults de la Diputació de València, en paraules del seu president, Rus, contra le llengua, contra els mestres, contra els valencians. Perquè Raimon no es trobe foraster a casa, com ja passa a tants músics i actors. En favor de l’èxit d’una societat civil que continua vivint al marge de les institucions, cada vegada més esquitxades de corrupció i de despropòsits. Per la llibertat d’expressió, sí, que pensàvem que era un dret ja reconegut, però a València pareix que no. O per frenar la hipocresia dels pactes PP-PSOE contra l’Institut Ramon Llull.
Hi ha tants excessos que conviden, per València i l’ou, a la manera de fer-nos sentir i d’explicar-nos, els valencians del sud, en favor del país, contra el vol d’una intel·ligència tan prima com de poca classe que ens governa fa tres segles. L’ou? L’ou és la garantia que no defallim, malgrat que l’endemà del 9 de maig no esperem canvis ni substancials ni significatius. El 10 de maig ja sabem que hem de continuar, per exemple, participant en les Trobades: al Camp de Túria, a l’Alacantí, al Baix Segura, i al Baix Vinalopó n’hi haurà. I l’11 i el 12 de maig, perquè cada dia hem de fer ballar l’ou, ja ho sabeu, i no tenim excuses per a no ser a València cada 25 d’abril, encara que el commemorem quinze dies després, un 9 de maig qualsevol.
El diputat del PNB al Congrés Emilio Olabarría ha demanat aquest dijous al Ministeri de l’Interior que prohibeixi la concentració d’extrema dreta convocada a València el dimecres de la setmana que ve coincidint amb el partit de la final de la Copa del Rei que disputen el F.C.Barcelona i l’Athletic de Bilbao.
El diputat basc recorda que els grups d’ultradreta ‘han demostrat i documentat un ampli historial provocador i violent’ i reclama a Interior que ‘vetlli per la seguretat dels bascs i catalans que es desplacen a València per gaudir de la final’.
Raimon ha denunciat la hostilitat del PP per no admetre la unitat de la llengua catalana. En declaracions a El Club de TV3, el cantautor valencià ha dit que “hi ha una hostilitat manifesta i es veu cada dia. Primer, en l’insistir que el valencià és diferent del català. Ells saben que això és mentida. Això avui no ho pot ignorar ningú. Menteixen. És el cinisme posat davant de tot”.
Raimon, qui ha assegurat que els ajuntaments de València el contracten poc, ha afegit que “també saben que jo sóc un cantant que faig el que faig i que m’expresso en el català de València, què allà li diem valencià, perquè la llengua és la mateixa. Hi ha una hostilitat, però no només en vers mi, sino en vers de la majoria de la gent que s’expressa en la llengua catalana de València”.
El cantant també s’ha mostrat favorable a que TV3 pugui ser vista a València i ha indicat que “podem veure qualsevol televisió menys aquesta. Jo estic a Xàbia i t’entra la televisió andalusa i ningú mai ha dit res”.
Reproduït de http://www.elplural.com
20/04/2009
La derecha convierte la Comunidad valenciana en república bananera
El Tribunal de Justicia omitió en una nota de prensa que Camps, el presidente de los trajes gratis, sí está “imputado”
Hemos sabido, gracias al diario Levante, que Francisco Camps, presidente de la Generalitat, está “imputado” por el magistrado ponente del Tribunal Superior de Justicia Valenciano (TSJV), José Flors. Así consta en el auto del citado juez, dictado el pasado 2 de abril. Y hemos sabido que, además del líder de la derecha valenciana, están imputados también el ex vicepresidente del Gobierno autonómico Víctor Campos y el ex jefe del gabinete de la Conselleria de Turismo Rafael Betoret.
-
- Camps, “imputado” por el juez valenciano que ha estudiado el auto de Garzón De la Rúa decidirá la causa contra Camps, a pesar de la amistad que les une
Pero hemos conocido asimismo que el TSJV informó del auto del magistrado ponente, Flors, a través de una nota de prensa en la que se eludía el término de “imputado” en relación a Camps. ¿Han empezado ya los favores a Camps por parte del Tribunal aludido? ¿Alguien puede creer que la omisión de ese dato obedece a un hecho casual? ¿Podemos olvidar que el presidente del TSJV, Juan Luís de la Rúa, es amigo íntimo del presidente valenciano? El jefe de los juecesCuando en septiembre de 2008 tuvo lugar la toma de posesión de la nueva consellera de Justicia, Paula Sánchez de León, Camps declaró públicamente, refiriéndose a su estrecha vinculación con De la Rúa: “Tendremos que buscar en el diccionario otra palabra distinta a la de amistad que resuma y defina la íntima y sentida colaboración entre De la Rúa y el presidente de la Generalitat”. El jefe de los jueces de la Comunidad de Valencia no fue menos expresivo en su respuesta a Camps: “Me siento feliz de esa relación”.Francisco Camps, Fernando de Rosa y Juan Luis de la Rúa
En un acto electoral
Incluyamos otra muestra del afecto y de la afinidad política entre los dos presidentes y la escasa preocupación de De la Rúa por guardar, al menos, las formas que debería guardar en razón de su cargo. Según el diario Público, el presidente del TSJV acudió a un acto electoral del PP durante la precampaña de las autonómicas de 2007. Leamos literalmente la versión del periódico citado: “El presidente del TSJV fue invitado estrella de la presentación del programa del partido en materia de justicia. De la Rúa acudió al acto a pesar de que ostentaba la presidencia de la Junta Electoral”.
Ex aequo con Telemadrid
¿República bananera la Comunidad valenciana? En orden a la justicia, por supuesto, sí. El anterior conseller de Justicia –el antecesor de Sánchez de León- fue Fernando de Rosa, promovido por el PP a vicepresidente del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ). De Rosa -recuerden- se personó en el plató del Canal 9, la televisión pública más manipulada de España, ex aequo con la Telemadrid de doña Espe, y se despachó, pocos días después de que estallara el escándalo de los vestidos gratis total, cantando las excelencias y maravillas del presidente autonómico.
El récord de Fabra
Uno de los hombres más influyentes en la política conservadora del llamado por algunos Reino de Valencia, Carlos Fabra, presidente de la Diputación de Castellón y dirigente máximo de los populares castellonenses, está batiendo el récord de burlarse de la acción de la justicia. O simplemente de sortearla. Ha buscado y ha encontrado todo género de vericuetos con el fin de esquivar así las sentencias que podrían haberle caído ya encima.
Entre Aznar y Rajoy
La conselleria de Justicia del Gobierno Camps ha tenido que ser colaboradora necesaria en la operación salvad a Fabra, que se prolonga en el tiempo y que demuestra la capacidad de la derecha para vulnerar el Estado de Derecho. Uno de los padrinos de Camps es Fabra, amigo personal de José María Aznar -recuerden sus veraneos en Les Platgetes, Oropesa, a lo largo de ocho años- y ahora cercano a Rajoy, a quien apoyó en el Congreso de Valencia, pronto hará un año.
Bunker para la inmunidad
Avanzamos hacia la berlusconización de los conservadores españoles. Avanzamos hacia la degradación del Estado de Derecho. La ciudadanía de este país contempla con inquietud creciente cómo el principal partido de la oposición –que ha gobernado dos legislaturas completas y puede gobernar de nuevo- se ha convertido en un poderoso bunker especializado en proteger la inmunidad de sus miembros, sobre todo la de sus dirigentes.
Sin pagar las multas
Entre los muchos episodios de lo que de fondo está pasando, valga el ejemplo -aparentemente menor- del municipio de Burriana, por cierto ubicado en la provincia de Castellón, donde familiares y afiliados del PP se libran de pagar multas con el consentimiento del alcalde y del edil de Interior. El PP está dejando de ser un partido político y se ha ido transformando en un sindicato de intereses. Esta derecha no es de fiar.
Enric Sopena es director de El Plural
Catalans reaccionem ( Carpe diem) 
Comentaris recents