You are currently browsing the category archive for the ‘F.C. Barcelona’ category.

“El Madrid mai s’adona que el diner és com el gall dindi: així que estarrufa la cua, ja se li veu el cul”
Víctor Alexandre
Joan Laporta ha qualificat la política de fitxatges del Reial Madrid de “model imperialista” i té raó. I també la té quan diu que el club espanyol “està tenint emergències i ha de prendre riscos”. De fet, aquesta és la clau de tot. El Madrid és un club esportivament humiliat i psicològicament trencat que necessita compensar amb diners el profund complex d’inferioritat que pateix davant del Barça. I no sols perquè el Barça ha estat infinitament superior fins a ser definit per la premsa internacional com el millor club del món, sinó perquè tot el planeta ha estat testimoni d’aquesta superioritat. Això és el que de debò ha enfonsat el Madrid: que tothom ho veiés. Es comprèn, per tant, que hagi acollit l’arribada de Florentino com la d’un messies que li netejarà la ferida i el guarirà de tots els mals que pateix.

El problema és que el Madrid no pot construir un equip amb paciència, racionalment i des de baix. No pot perquè té pressa i necessita fer-ho des de dalt, saltant-se tot el procés. Per això malda per compensar a cop de talonari el dèficit esportiu que arrossega, per això es gasta 160 milions d’euros en fitxatges i s’endeuta per valor de 500 i per això es dedica a fer declaracions prepotents i extravagants, com ara “farem un equip espectacular”, “farem un equip amb els jugadors indiscutibles del món” o “farem que el Madrid es converteixi en el millor club de futbol del segle XXI”. D’això se’n diu aires de grandesa. Són els aires galdosos de l’esnob que en lloc de disciplinar-se per obtenir l’esveltesa que somnia opta per la cirurgia estètica. És la mateixa praxi que segueixen les estrelles de la premsa del cor quan una rival atreu totes les portades. Per contrarestar-ne l’efecte, fan ostentació del seu poder adquisitiu. Mai no s’adonen que el diner és com el gall dindi: així que estarrufa la cua, ja se li veu el cul.

Arribats aquí, crec que Joan Laporta no hauria de caure en el parany de respondre aquestes provocacions. El Barça és ara mateix el gran referent mundial i tot el que digui o deixi de dir el Madrid no li ha de fer ni fred ni calor. Cada cop que el Barça parla del Madrid, li dóna oxigen, alleuja el seu complex de petitesa i aconsegueix que la premsa parli d’ell. És la seva manera d’intentar guanyar als despatxos dels bancs allò que no pot guanyar als terrenys de joc. Cal comprendre-ho, tanmateix. Ha de ser dur, molt dur, admetre que els millors jugadors del món, Messi, Iniesta i Xavi, són jugadors del Barça i sorgits del planter. Consegüentment, si el Barça vol fer mal al Madrid, ha de mirar-se’l amb indiferència. No hi ha antídot més poderós contra el qui vol cridar l’atenció.

Anuncis
LA UEFA RECONEIX MONTILLA COM AUTORITAT I EL CATALÀ ,ANGLÈS E ITALIÀ, SERÀN LES LLENGÜES OFICIALS.

25.05.2009 – 07:43

Després de la festa de dissabte el Barça entra en una setmana capital, la de la final de la Champions, a Roma. Avui l’equip blau-grana farà un darrer entrenament a Barcelona, a porta tancada, abans de sortir, demà al matí, cap a Itàlia. A diferència de la final de París, en aquesta ocasió el club ha aconseguit que el president de la Generalitat figurés en la llista oficial d’autoritats; per tant, presidirà el partit, amb Juan Carlos I i Zapatero.

La UEFA únicament sol reconèixer com a autoritats els caps d’estat i de govern. A la final de París el president de la Generalitat d’aleshores, Pasqual Maragall, va haver de seguir el partit des d’una de les localitats de la junta directiva del club. Però, en aquesta ocasió, la UEFA ha accedit a la petició del FC Barcelona de reconèixer el president de la Generalitat de Catalunya com una autoritat nacional i, per tant, seurà amb els dirigents polítics. A part, el Barça ha cedit una de les entrades de directius al president del parlament, Ernest Benach.

El Barça eixirà cap a Roma demà a mig matí en un vol especial. A la capital italiana els jugadors ocuparan l’Hotel Veneto, a deu minuts de la mítica Fontana de Trevi, on la tradició diu que els desigs de qui hi tira una moneda es compleixen. A la tarda faran un entrenament suau a les instal·lacions de l’Estadi Olímpic on dimecres es disputarà la final.

La final al ministadi, en català
Dimecres s’obriran les portes del Ministadi, des d’on es podrà seguir la final en una pantalla gegantina. La narració del partit serà en català a través de Barça TV, però no se sentirà en català enlloc més. El partit, el transmeten a l’estat espanyol Antena 3 i Canal+ i cap no ha volgut atendre les peticions de fer-ne una transmissió en català, ço que ha motivat una campanya de protesta.

El català, llengua oficial de la final

Tot amb tot, el català serà la llengua oficial de la final, ensems amb l’anglès (pel Manchester) i l’italià. Les indicacions de megafonia es faran en tots tres idiomes i la conferència de premsa tindrà traducció de totes les intervencions al català. També la documentació oficial de la UEFA adreçada als seguidors blau-grana serà en català. Com a exemple, a la web de l’aeroport de Roma ja hi ha exposat, en format pdf, un document adreçat als seguidors de tots dos equips.

Informa: VILAWEB.CAT

Carta al Rei

La xiulada contra el vostre himne no va ser accidental. Fins i tot el senyor Montilla, gens sospitós de nacionalisme català, ja ha avisat públicament del creixent sentiment de desafecció de Catalunya envers Espanya. Quin país no el sentiria en una conjuntura semblant? Hauríeu de prendre-ho com una oportunitat per escoltar i rectificar

Benvolgut Senyor. Sé que vivim en un estat abonat al tabú i amb tendència a matar el missatger. Malgrat tot, goso adreçar-vos aquests mots animat pel record del meu avi, Josep Trueta, que sempre recordava com una vegada li havíeu demanat com us havíeu de comportar davant els catalans. En aquest sentit, crec que no peco d’indiscreció si us recordo que ell us va desaconsellar que anomenéssiu Felipe el vostre fill, cosa que segurament no presagiaria res de bo en les relacions Catalunya-Espanya. Us va explicar que Felip V és vist des de Catalunya com el malvat que va desmantellar les institucions d’autogovern de la nació catalana. El que va eliminar les nostres universitats i va enderrocar mig Barcelona, tot reduint el nostre país a la condició de colònia vençuda i sotmesa a les lleis de Castella. Que els catalans no ho oblidem ho demostra el fet que tinguem l’11 de Setembre com a diada nacional.

Tot això us ho apunto avui perquè fa pocs dies us vau deixar fotografiar davant un enorme retrat de Felip V al Museu del Prado. Ho vau fer, a més, en companyia del president de França, Nicolas Sarkozy. La foto de l’esdeveniment difícilment podia passar desapercebuda a Catalunya. En tot cas s’hauria pogut evitar, penso. A ningú no pot estranyar que molts catalans hagin vist com un gest molt poc elegant que els caps d’Estat de França i Espanya, territoris que migparteixen la nostra nació avui, s’hagin retratat davant el personatge històric que més va fer per desmanegar-la. Com és lògic, molts vam sentir una cosa semblant al que sentirien els americans si Obama es fotografiés amb Ben Laden; o el que sentirien molts jueus si el Papa es retratés amb un líder negacionista alemany. Estem parlant, doncs, de franca indignació.

Goso demanar si la segona incidència –la xiulada de Mestalla– no es podria entendre, almenys en part, com a conseqüència de tota una sèrie de fets simbòlics i gestuals que s’han anat produint al llarg dels anys. Molts catalans tenen una molt real sensació d’indefensió –cultural i política– en l’actual conjuntura política. Això és lògic quan pensem que l’Estat que representeu encara no ha restituït el president Lluís Companys; ens nega un finançament just; està en vies de trinxar l’Estatut que el nostre Parlament va aprovar, alhora que ens discrimina amb un dèficit fiscal monumental. Igualment, permet impassible que es consumi el genocidi contra la nostra llengua al País Valencià amb cops com el balcànic desmantellament de TV3. Sapigueu que els catalans no percebem ni un bri d’empar ni comprensió per part de la Zarzuela.

Siguem sincers, doncs, i diguem que la xiulada contra el vostre himne no va ser accidental, ni l’obra de quatre gats. Crec que faríeu malament de refugiar-vos en la temptació d’obviar-ho tot, com voldria María Teresa Fernández de la Vega. Un fet «aïllat», diu? Fins i tot el mateix senyor Montilla –gens sospitós de nacionalisme català– ja ha avisat públicament a Madrid del creixent sentiment de desafecció de Catalunya envers Espanya. Quin país no el sentiria en una conjuntura semblant? Què expressaven, si no, les massives manifestacions produïdes a Barcelona els dies 18 de febrer de 2006 i l’1 de desembre del 2007? Faríeu bé de no amagar-vos-en. Hauríeu de prendre-ho com una oportunitat per escoltar i rectificar.

Tampoc no crec que seria prudent d’obviar les lliçons nascudes de l’intent de TVE d’amagar –i després manipular– la xiulada al vostre himne. A ningú no pot interessar, a la llarga, que s’apliquin mètodes totalitaris en un mitjà públic. Penso que quan hom es plega d’aquesta manera als interessos d’Estat, s’hauria de veure com un avís que alguna cosa falla. On més de l’Europa democràtica podria passar això avui? En definitiva, penso que si en el seu moment no vau fer cas dels consells del meu avi respecte a la sensibilitat dels catalans, ara no podeu desaprofitar una nova ocasió per fer-ho. No sé si n’hi haurà gaires més.

CARLES BONAVENTURA

He arribat a la conclusió que els espanyols, quan es tracta de catalans i bascos, no entenen res. Un company de feina em diu tot sovint, després d’haver llegit alguns articles de diaris com “El Mundo”, l’“Abc”, etc., que caldria estudiar des d’un punt de vista psiquiàtric les raons mentals que fan possible que espanyols cultes, amb formació universitària, amb capacitat de raonament sobre qualsevol fet que passi al món, quan es tracta de qüestions relatives a Catalunya i el País Basc es comportin com uns autèntics energúmens i responguin de la manera més primària i irracional, sobretot en qüestions relatives a la llengua o a la identitat d’aquests pobles. Crec que les reaccions politicomediàtiques que hi ha hagut per les espanyes respecte de la xiulada a l’himne i als monarques espanyols a Mestalla de l’altre dia li donen tota la raó.

Suposo que una majoria de ciutadans de l’Estat espanyol continuen pensant que el sentiment nacional català i basc, plenament vigent en aquestes dues nacions, és una cosa minoritària, radicalitzada, artificial i imposada des les administracions “autonòmiques”; una cosa de quatre eixelebrats, vaja. Per això no entenen res quan, en un partit de futbol, aficionats bascos i catalans que no són precisament membres de col·lectius antisistema ni es dediquen en les seves hores perdudes a practicar actes de violència al carrer sinó a treballar en les seves empreses, o a fer de fusters, mecànics, professors universitaris, periodistes, metges… és a dir, gent absolutament “normal”, d’una manera aclaparadora i gairebé unànime de sobte es posin a xiular i esbroncar l’himne i els monarques espanyols fins al punt que una megafonia a tota potència és del tot incapaç de dissimular-ho.

Què es pensaven? Que fent totes les martingales legals possibles fins a convertir, per a vergonya de qualsevol demòcrata, el socialista espanyol Patxi López en lehendakari el problema nacional basc desapareixeria com per art d’encanteri? O que perquè els catalans tinguem un dirigent del PSOE de president i perquè aquest partit va guanyar amb diferència les últimes eleccions espanyoles a Catalunya, al nostre país ja no quedaven independentistes?
Com us deia al començament, els espanyols no entenen res que tingui relació amb Catalunya o Euskadi. Ni ens entenen ni ens volen entendre. No entenen que per als milers d’aficionats del Barça que es van desplaçar a València per veure la final de la copa l’enemic no eren els seguidors de l’Athletic, l’enemic eren bona part dels que estaven asseguts a la llotja i sobretot els que hi van entrar al ritme de la Marxa Reial. Potser es pensen que al poble català se li pot fer de tot perquè ja no tenim capacitat de resposta. Res més lluny de la realitat, quan a aquest poble se’l trepitja, se li prohibeixen drets fonamentals com el dret a decidir, se li retalla un Estatut fins a límits irracionals, se li roben 20.000 milions d’euros a l’any, se li qüestiona la història i la identitat, se li persegueix la llengua i se li neguen les seleccions nacionals esportives, entre moltes altres coses, és ben bé d’il·lusos creure que aquest poble es quedarà amb els braços plegats o que aplaudirà amb devoció els símbols i els líders d’aquells que ens neguen tot això.

De moment ja ens hem decidit a xiular. Benvinguda xiulada. Ara haurem de continuar fent més coses. Sigui com sigui, la independència de Catalunya i el País Basc torna a estar en l’agenda política. Tranquils, cada cop queda menys.

Informa: E-NOTICIES.COM

FELICITACIONS PER UNA TEMPORADA PLENA DE BON FUTBOL I JOC NET..Gràcies a tots els jugadors, a l´afició i en PEP!

Majoritària i eixordadora xiulada de les aficions amb l’entrada del rei i les notes de l’himne espanyol

Batuda la megafonia, TVE renuncia a monarca i música i tira de connexió externa
P.Lloveras/J.Cortada
Estadi de Mestalla
Ult. Act. 14/05/2009 07:22
Ni tímida, ni minoritària, ni dissimulable ni molt menys amagable. Les aficions del Barça i l’Athletic Club, i es pot considerar que els presents ahir a Mestalla eren representatius dels dos col·lectius, van protagonitzar una xiulada de proporcions històriques. La música de vent va coincidir amb l’entrada del rei Joan Carles I a la llotja i es va perllongar amb les primeres notes, i fins a les últimes, de l’himne espanyol. Les interpretacions són lliures, però la mostra de rebuig contra dos dels símbols que la llei consagra com a definitoris d’Espanya va ser evident. A la grada hi havia majoria basca, en proporció de 70 a 30 (que s’ho faci mirar la Federació, que la seva zona estava plena de bascos), però la unanimitat xiuladora va ser espectacular.

Molt superior a l’entrada dels mateixos rei i himne a l’Estadi Olímpic de Montjuïc el dia de la inauguració –i el diluvi i les goteres–, el setembre del 1989 amb motiu de la Copa del Món d’atletisme, i comparable a la del 24 de juny del 1925 –anem enrere– a les Corts, en l’homenatge a l’Orfeó Català que, en plena dictadura de Primo de Rivera, va acabar amb clausura governativa del vell estadi blaugrana per sis mesos, que van ser finalment tres.Ahir els responsables de l’organització bé prou que sabien que això es podia produir. Amb la supervisió de l’UCO (unitat central operativa) de la Guàrdia Civil, Santa Monica Sports s’havia fet càrrec de la situació. L’empresa que ostenta els drets de qualsevol acte de la Federació Espanyola de Futbol era la responsable de la retransmissió, però també –gentilesa del València CF– de la taula de control de la megafonia de l’estadi. Com s’havia avisat també, l’exagerat volum en sonar l’himne espanyol l’hauria fet eixordador en qualsevol altra situació. No ahir, malgrat els esforços de les agències d’informació espanyoles per dir el contrari.

“We are nations of Europe”

I potser la millor prova de la contundència de la situació va ser la reacció dels màxims responsables de Televisió Espanyola. Ni dos segons d’himne van aguantar en antena, per donar pas a una inèdita –perquè el rei era dempeus i sonava l’himne– connexió exterior, en aquest cas amb l’estadi bilbaí de San Mamés. Santa Monica Sports també va intentar reaccionar, i va aconseguir enfocar un –un!– seguidor de l’Athletic que es posava la mà al cor sentint –o intuint– la música.

Igualment, no va oferir cap pla de la gran pancarta desplegada en una zona compartida per les dues aficions, basca i catalana, en què es llegia: “We are nations of Europe. Good bye Spain [Som nacions d’Europa. Adéu Espanya]”. I encara sort –per a ells– que se’ls en va escapar una altra de més coneguda. Perquè l’esverament a les Espanyes hauria estat encara més gros si arriben a retrobar-se amb la famosa “Catalonia is not Spain”, que si parlés podria explicar moltes coses i de molta gent. Militants de la JNC, amb el seu líder, Gerard Figueres, al capdavant, la van dur cap a València. Això sí, sense amagar-se’n. I a mitja tarda van ser interceptats per agents de policia. De fet, detinguts –mitja dotzena–, perquè d’entrada els joves van intentar evitar els policies, hi va haver empentes i els agents els van acusar –formalment– de resistència a l’autoritat; al cap de mitja hora, però, els van deixar anar cap al camp. Sempre els quedarà el consol que en Gerard Piqué va saludar el rei… estelada en mà.

http://www.facebook.com/profile/pic.php?uid=AAAAAQAQ_ijfgebHCj3DyCrqg8t_1QAAAApiR25YspNcwUpObBqaXbX-

1. EN DIRECTE PER INTERNET

Com a continuació a la conferència de premsa realitzada ahir dia 11 de maig a Barcelona per Catalunya Acció i ESAIT animant a les aficions catalana i basca a mostrar la seva protesta a la final de la Copa en el moment que soni l’himne espanyol, us informem que si les noves tecnologies ho permeten i no fallen podreu veure demà dimecres en directe per internet el moment en què soni l’himne espanyol i les aficions facin la seva protesta. Ho podreu veure aquí:

Canal TV Catalunya Acció
http://www.kyte.tv/ch/187641-catalunya-accio

2. PREMSA INTERNACIONAL
La següent nota de premsa sobre la protesta durant la final de la Copa s’ha enviat a la premsa internacional:

Catalunya Acció, political organitzation that works to achieve the independence of Catalonia, and ESAIT, platform that claims the right to officialise Basque sports teams, call to boycott the Spanish anthem and the presence of King Juan Carlos I, at the Spanish Cup final that will be played at Mestalla (Valencia), FC Barcelona vs Athletic Club Bilbao, on Wednesday, May 13th. Mr. Santiago Espot, CEO Catalunya Accio, calls to “whistle and turn the public’s backs to the Spanish anthem at the moment that their maximum representative, King Juan Carlos, takes his seat at the box”. Mr. Espot added that “apart from this action to supporters, “…we also call all Catalans all over our country, from Salses to Guardamar, and from Fraga to Mahon, to protest from their homes, balconies, from wherever they are, this anthem. We invite all Basques to do the same too. Not only be Mestalla a protest against this imposition, but all the Basque Country -Euskalherria- and all Catalonia, a demonstration against all the impositions from the Spanish State”.

Amb aquesta nota de premsa hi hem adjuntat la següent imatge:

3. DEBAT A CANAL CATALÀ (14 de maig)
El proper dijous 14 de maig, Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció i impulsor de la nova formació política Força Catalunya, participarà en el debat de Canal Català sobre el partit Barça – Athletic i les circumstències que l’envolten dins del programa Catalunya Opina presentat pel Sr. Carlos Fuentes.

El programa s’emet en directe a les 18h i es pot veure la seva repetició a les 22h.

Freqüències de sintonització al Principat de Catalunya
http://www.canalcatala.com/web2009/1cobertura.htm

4. DECLARACIONS PLATAFORMA PROSELECCIONS CATALANES
En aquest link podeu escoltar les declaracions a RAC1 del vicepresident de la Plataforma Proseleccions Catalanes el Sr. Sergi Blázquez intentant justificar per què regalen 5.000 xiulets a València amb el lema “Una nació, una selecció” però que no troba bé que s’utilitzin per a xiular mentre soni l’himne espanyol.
Declaracions

5. REACCIÓ ESPANYOLA
A la premsa digital espanyola s’ha produït una reacció molt important (El Mundo, ABC, La Razón, la COPE, Las Províncias, etc.) com a resposta a la conferència de premsa realitzada ahir dia 11 de maig a Barcelona per Catalunya Acció i ESAIT. Si voleu llegir totes les reaccions només cal que poseu les tres paraules Catalunya Acció Esait al buscador del Google. A continuació en teniu una petita mostra del diari El Mundo i de 20 minutos.

EL MUNDO
¿Habrá boicot al himno español en la final de la Copa del Rey?


ELMUNDO.ES | AGENCIAS @ 11-05-2009 20:23

MADRID | BARCELONA.- Las organizaciones independentistas ‘Catalunya Acció’ y ‘Esait’ han pedido a los aficionados del Athletic y el Barça recibir con una pitada al himno español.

Detrás de esta protesta se encuentran la organización ‘Catalunya Acció’ y la plataforma ‘Esait’ (Grupo de Opinión a favor de las Selecciones Vascas), que refrendaron su acuerdo en Barcelona.

Santiago Espot, presidente ejecutivo de ‘Catalunya Acció’, hizo un llamamiento a las dos aficiones para “silbar y dar la espalda el himno español en el momento en que el Borbón, su máximo representante, haga su entrada en el palco’. Para Espot, esta estrategia pretende que Mestalla sea un “clamor” en contra de las “imposiciones del Estado español”.

Por otro lado, la ‘Plataforma Pro-Selecciones Deportivas Catalanas’, que se había desmarcado de esta iniciativa en un primer momento, aprovechó asimismo la cercanía de la final para adherirse a las protestas. En un manifiesto donde reitera su propósito de que las federaciones catalanas sean reconocidas a nivel internacional, anunció asimismo el reparto de 5.000 silbatos con el lema ‘Una nación, una selección’.

Estas iniciativas pueden alterar la normalidad de un partido considerado la mayor fiesta del fútbol español, con dos aficiones llenando de colorido la ciudad neutral. Además, desde hace unos años, este duelo pone punto y final a la temporada ante la mirada del Rey, que entrega el trofeo al capitán del equipo vencedor.

20 MINUTOS

Independentistas vascos y catalanes se unen para boicotear el himno español en la final

Independentistas vascos y catalanes se unen para boicotear el himno español en la final

Barça-Athletic, final de Copa del Rey 2009.

  • ‘Catalunya Acció’ y ‘Esait’ son las plataformas que están detrás.
  • Piden que los aficionados “silben y den la espalda el himno español”.
  • Además, ‘Plataforma Pro-Selecciones Deportivas Catalanas’ repartirá 5.000 silbatos para la final Athletic-Barça del miércoles (22 h.).

Minuteca todo sobre:

· Himno español,

· La Copa del Rey

20MINUTOS.ES. 12.05.2009 – 09:08h

El himno español podría ser pitado durante la final de Copa del Rey que se disputa mañana miércoles entre el Barça y el Athletic en el estadio de Mestalla.

Si los aficionados que asistan al encuentro hacen uso del silbato que algunas asociaciones nacionalistas repartirán, el escándalo podría ser monumental durante dicha final.

Las plataformas ‘Catalunya Acció’ y ‘Esait’ (Grupo de Opinión a favor de las Selecciones Vascas) han llegado a un acuerdo para que el himno español sea boicoteado antes del inicio del encuentro.

Según Santiago Espot, presidente ejecutivo de ‘Catalunya Acció’, quieren hacer un llamamiento a la afición para que “piten y den la espalda al himno” justo en el momento que “el Rey haga su entrada en el palco”. Con ello, quieren conseguir que Mestalla sea un “clamor” en contra de las “imposiciones del Estado español”.

Además, ‘Plataforma Pro-Selecciones Deportivas Catalanas’ finalmente se ha unido también a esta iniciativa, y ha repartido 5.000 silbatos con el lema “Una nación, una selección”. Lo que piden es que las federaciones catalanas sean reconocidas a nivel internacional.

LA WEB DE CATALUNYA ACCIÓ

A la pàgina principal de Cataunya Acció (http://www.catalunyaaccio.org/) podeu seguir els nous articles i informacions que anem publicant anant a la zona que està emmarcada en vermell.

Amb motiu de la final de Copa que disputaran el F.C. Barcelona i l’Athletic Club de Bilbao el proper dia 13 de maig a València (Catalunya del Sud), CATALUNYA ACCIÓ i ESAIT donaran a conèixer un manifest reivindicatiu per la oficialitat de les seleccions esportives basques i catalanes, i faran una crida a les aficions de Catalunya i Euskal Herria per tal que el mateix dia de la final mostrin les ànsies de llibertat de les seves respectives nacions.

Hi Intervindran:

Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció

Endika Guarrotxena, membre d’ESAIT, exjugador de l’Athletic de Bilbao i autor del gol de la final del 1984

Martxel Toledo, Coordinador d’ESAIT

CONFERÈNCIA DE PREMSA: PARTIT FINAL COPA F.C. BARCELONA – ATHLETIC BILBAO

Convoca: ESAIT (Plataforma Pro Seleccions Basques) i Catalunya Acció

Día: Dilluns 11 de maig del 2009
Hora: 12h
Lloc: Centre Internacional de Premsa – Rbla. Catalunya, 10 1er – 08007 Barcelona

N.de la R.

En la lluita de David contra Gol.liat sempre cal tenir un roc a la faixa. Creiem que en aquesta ocasió la intervenció de Catalunya Acció és d’allò més oportuna. Això és el que cal : actuar en el moment oportú. Endavant!

EL MANIFEST

Con motivo de la final entre el Athletic y Barça, ESAIT ha ofrecido una rueda de prensa en Bailbao donde Endika Guarrotxena y Ritxi Mendiguren han leído este comunicado: Ante la final de la Copa del Rey que se jugará el día 13 de Mayo en Valencia entre los equipos de fútbol del Barça y Athletic, queremos manifestar lo siguiente:

1)Catalunya y Euskal Herria son naciones con derecho a tener selecciones deportivas propias, para competir oficialmente en campeonatos internacionales”

2)Los estados francés y español impiden ejercitar a Catalunya y a Euskal Herria la soberanía deportiva que como naciones les corresponde.

3)Reivindicamos nuevamente el derecho que, en general les corresponde a todos los deportistas catalanes y vascos, y en esta ocasión, en particular, a los futbolistas de ambas nacionalidades, a optar, en igualdad de condiciones, por su propia selección a la hora de participar en eventos internacionales.

4)En el marco de la final de la Copa del Rey, teniendo en cuenta que será presidida por el máximo representante del estado español, hacemos un llamamiento a las aficiones del Barça y del Athletic para que conviertan dicha final en un marco de reivindicación, y concretamente para que, aprovechando la difusión del himno oficial de uno de los estados que impiden a nuestras naciones ser oficiales, den la espalda y manifiesten ruidosamente su disconformidad hacia la política de negación del estado español en torno a esta cuestión.

5)Animamos a las aficiones vasca y catalana a que disfruten de la final de la Copa, apoyando a sus equipos con deportividad y sana rivalidad. *Anexo. Con motivo de esta final, ESAIT llevará a las calles de Bilbo la reivindicación de la oficialidad de la selección de Euskal Herria. GORA EUSKAL HERRIA¡¡ VISCA CATALUNYA ¡¡ Bilbo, a 7 de Mayo del 2009

Informa: CATALUNYA ACCIÓ I ESAIT.ORG

Per directe cat

Mentre milers de catalans i catalanes, socis i sòcies del Barça intenten aconseguir una entrada, previ pagament, per anar a Roma a la final de la Champions, el responsable màxim del govern espanyol, de l’incompliment de l’estatut, i de deixar-nos sense diners, ha decidit que anirà sense cap mena d’escrúpols a la final.
I a sobre li tindrem que oferir entrada de preferent i dret a fer-se la foto amb la copa si guanyar el Barça, i a contemplar com es passeja com si fos el responsable de l’èxit, i l’èxit del Barça, és el treball, l’ambició i tenir clar a qui representa.

El President del Govern Espanyol no es sincer quan diu que és del Barça, per ser del Barça s’ha d’estimar el País, i no es pot estimar aquest País, si se’l té a racionament, si se’l espolia econòmicament.

Sr. Zapatero, no cal que vingui a Roma, no és benvingut, vostè és moros i encara ens deu el preu de l’entrada de la final de Paris, primer compleixi les seves promeses, treballi i escolti i permeti que aquest poble gaudeixi del seu destí.

El 27 de maig farà quasi 300 dies d’incompliment de l’estatut en matèria de finançament, quasi com els 300 anys d’ocupació que patim els catalans i és l’hora de no malmetre més esforços en negociar amb una Espanya que ni ens entenc, ni ens vol.

Ja ni tant sols ens serveix les sobres, que un dia d’aquets anunciaran des de Madrid, i que alguns voldran acceptar, amb allò tant típic dels botiflers, val més “pajaro en mano, que ciento volando.”

L’actual Barça ens ensenya el camí a seguir, l’ambició, l’inconformisme, l’audàcia i una gran fermesa, res els hi fa por i tot lo contrari, les dificultats els encoratjant camí de la seva llibertat.

De totes maneres, Sr. Zapatero com que segurament no te vergonya i segur que vol anar a Roma, li desitjo que el F.C. Barcelona no perdi, no sigui que pugui sentir-se culpable, i el que és segur, per sort nostre, és que vostè no tindrà res a veure amb el resultat final del partit, per sort pels veritables seguidors culers.

Setembre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« febr.    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930  
RESERVES

Premio otorgado por Jonkepa

premio-blog-dorado1

Premi atorgat pel blog Jon Kepa

DNI.cat

Plataforma pel Dret a Decidir

Xarxa apartidista i transversal que treballa per un Estat Català

PageRank

Blog Stats

  • 215,120 hits
El dèficit fiscal de Catalunya aquest any és de
...
fco_iniciar_comptador(200);

Què porta més clics

  • Cap

Flickr Photos