You are currently browsing the category archive for the ‘Humor’ category.
No fa gaire dies, el diari El Punt va fer una enquesta entre els seus lectors amb aquest enunciat: “És lícit que els polítics rebin regals?”. Hi havia quatre respostes possibles: 1) “No”; 2) “Sí, si són de cortesia”; 3) “És una pregunta hipòcrita. Els professionals liberals també en reben”; i 4) “Sí”. Doncs el resultat va ser aclaparadorament favorable al “No”. És a dir, que un 56,4% dels participants va considerar que no és lícit que els polítics rebin regals. La resta de respostes es va repartir de la següent manera: la segona un 20,7%, la tercera un 19,6% i la quarta -els qui van considerar que sí que és lícit- només un 3,3%. És un resultat previsible, no hi ha dubte, però interessant de comentar, ja que, tot i tractar-se d’una enquesta sense rigor científic, expressa l’opinió generalitzada que la societat té d’aquesta qüestió.
Jo, personalment, també estic a favor del “no” i discrepo obertament de les altres posicions. Un polític, sigui del color que sigui i tingui el càrrec que tingui, és un gestor públic amb un sou pagat per tots els ciutadans -inclosos els qui no l’han votat- que no ha de tenir cap més ambició professional que la millora de la qualitat de vida de la societat a la qual serveix. Ningú no l’obliga a exercir de representant del municipi o de la nació, i si en algun moment es descobreix a ell mateix transgredint aquests principis l’ètica l’ha de fer dimitir. Evidentment, no cal portar les coses a l’extrem d’haver de rebutjar allò que en diríem un “present”, equivalent a la petita mostra d’un producte, per exemple. Això ens portaria a prohibir els rams de flors. Però no és comparable el cas dels professionals liberals amb el dels polítics perquè no tenen res a veure: mentre els primers estan sotmesos a les regles del mercat, els segons, talment com trapezistes amb xarxa, n’estan al marge i treballen sempre sobre segur. Passi el que passi al mercat, passi el que passi al país, ells sempre cobren. Això els converteix en treballadors privilegiats. Dignes, indiscutiblement, però privilegiats. I precisament perquè en són, de privilegiats, d’ells ha de sortir, per principi, el rebuig a tota mena de regals susceptibles de ser percebuts com a suborn, com a elements de persuasió, com a compra de favors o com a pagament d’interessos afavorits. Per això, el més escandalós del cas Gürtel no és que el president valencià, Francisco Camps, estigui implicat en una trama corrupta que l’ha afavorit amb cinc vestits i tres parells de sabates per valor de 5.392,50 euros sinó que la seva implicació no hagi comportat cap escàndol. Això sí que és escandalós.
Víctor Alexandre
El PSC sortirà al carrer a celebrar-ho
3.000 persones repartiran informació arreu de Catalunya sobre l’acord al que s’ha arribat
El portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha explicat que dissabte que ve el PSC protagonitzarà una jornada d’acció al carrer per traslladar a la ciutadania les principals actuacions del Govern de Catalunya i el profund canvi que suposa el nou model de finançament. Durant la compareixença informativa posterior a la reunió de la Comissió Executiva, el dirigent del PSC ha explicat que hi participaran 222 agrupacions amb més de 300 taules a tot el territori, una acció que mobilitzarà més de 3.000 persones que repartiran informació arreu de Catalunya.
PER E.NOTICIES
La Falange Española de las J.O.N.S ha reaccionat contra el referèndum on es preguntava als veïns d’Arenys de Munt si estan d’acord que Catalunya sigui un estat independent. Un pamflet ha estat repartit per diferents habitatges de la localitat i en el mateix l’organització ultradretana informa a “los ciudadanos de Arenys de Munt” que “una panda de indocumentados (con el lamentable apoyo del ayuntamiento) pretende convocar una ‘consulta popular’ de tipo autodeterminista”.
“Si fuera por esta clase de pelanas, Catalunya acabaría siendo una región tercermundista, así que lo mejor que podemos hacer es enviar a tomar viento a estos tipos y a sus ridículos montajes”, sentencien.
“Recordemos que Cataluña será grande dentro de una España grande y fuerte, cuya unidad es un bien superior que debemos preservar siempre”, consideren, per finalment acomiadar-se amb un “visca Catalunya y arriba España!”.
Dies enrere Osborne ens sorprenia anunciant que renuncia al toro com a imatge de la marca ja que consideren que el brau els identifica amb una empresa de fa 200 anys i no amb allò que són actualment. De tota manera un cop van presentar la nova marca vam poder constatar que no s’allunyava gaire de l’anterior ni desterrava el brau i es que ja vam explicar que l’emrpesa ha vist un nou filó en els drets d’imatge que li pot comportar aquesta icona de l’espanyolisme i ha creat una nova divisió de negocis que es dedicarà justament a explotar aquesta imatge. En aquell moment ja vam vaticinar que seria difícil controlar l’ús comercial que es fa del toro d’Osborne ja que s’ha convertit en ‘patrimoni’ de l’Espanya canyí.
Avui volem demostrar com aquest brau tan estimat i tan odiat per uns i altres s’ha convertit evidentment en quelcom més enllà de la imatge d’una marca, s’ha convertit en una mina i per a la creativitat i l’expressió artística arreu de l’Estat. El toro no només ha motivat variacions artístiques als Països Catalans sinó que aquesta moda s’està estenent com una taca d’oli i inspira tota mena de versions com pintar les vores de color blau cel perquè sembli que està escanyolit com una cabreta, pintar-li un esquelet al damunt o la ja tradicional disfressa de vaca que ja es va poder veure al Bruc.
Sembla, però, que hi ha una doble mesura per avaluar aquest tipus d’accions, ja que quan passen a casa nostra són titllades d’atacs i portades als jutjats i en aquest últim cas en què un artista de Càceres va pintar el brau de vaca fins i tot va ser mereixedor d’una entrevista en termes culturals al diari 20 Minutos.
directecat
cuánta razón tenía Garzón, nuestro famosísimo juez internacional e interespacial, en pedir el certificado de defunción de Franco!
¡Gracias a Garzón los españoles hemos podido descubrir que Franco no ha muerto, solo estaba en coma!
Franco despierta del coma…y pregunta:
– Franco (poniéndose al día): Srta. ¿Quién se halla ahora ocupando la Vicepresidencia del Gobierno de la Nación, sustituyendo a mi querido Arias Navarro?
– Enfermera: Teresita Fernández de la Vega.
– Franco (sorprendido): ¿Teresita, la hija de Wenceslao, el falangista camisa vieja alto cargo del Ministerio de Trabajo y fiel ayudante de Girón, el más falangista de mis ministros?
– Enfermera (titubeante): La misma, Excelencia.
– Franco: ¿Y de Ministro de la Gobernación?
– Enfermera: Bueno Excelencia, ahora se llama Ministro de Interior y está Alfredito Pérez Rubalcaba, el hijo de uno de vuestros militares más fieles al Régimen, suboficial de aviación.
– Franco (incrédulo): ¡Qué me dice! ¿No estará usted intentando engañarme para no darme un disgusto verdad?
– Enfermera: ¡Excelencia, por Dios!
– Franco : ¿Y quién está ahora al frente de los medios informativos del Régimen?
– Enfermera: Ehhhh … de los informativos dell Régimen dice su Excelencia, pues de los informativos del Régimen diría que sigue Juan Luis Cebrián, tal y como su Excelencia lo dejó, el hijo del falangista Vicente Cebrián, su Jefe de Prensa del Movimiento.
– Franco (complacido): ¿Todavía le dura a Cebrianito el cargo que le concedí de Director de los Servicios Informativos? ¡Qué tío, cómo se agarran algunos a los cargos!
– Enfermera: Sí, Excelencia, Cebrianito, el mismo, el que dirigió Pueblo y Arriba.
– Franco : ¿Y de Presidente de las Cortes?
– Enfermera: Bueno Excelencia, ahora se llama Presidente del Congreso de los Diputados; hasta hace poco ha estado Manuel Marín, hijo de Marín el aguerrido falangista de Ciudad Real y Presidente de la Hermandad de Alféreces Provisionales, y ahora le ha sustituído José Bono también hijo de falangista.
– Franco (aliviado) : Veo que por fin se ha resuelto la pugna entre el Opus y la Falange y que ganan estos últimos por goleada. ¿Y qué ha sido de Martín Villa, mi Ministro y Jefe Provincial del Movimiento?
– Enfermera: Ahora está en www.labolsa.com/mercado/prs/>PRISA.
– Franco : ¿Qué es eso de < http://www.labolsa.com/mercado/prs/>PRISA? ¿Algo parecido al SEU o a la Prensa del Movimiento?
– Enfermera: No se le escapa una, Excelencia.
– Franco : ¿Y en el Ministerio de Justicia?
– Enfermera: Lo acaba de dejar Marianito Fernández Bermejo, el hijo del alcalde y Jefe Local del Movimiento de Arenas de San Pedro de Avila.
– Franco (perplejo): ¿Y por qué lo ha dejado?
–Enfermera: Por un afán desmedido por las cacerías Excelencia.
– Franco (encantado) : ¡Ahhh…, veo que no han cambiado las buenas costumbres de antaño! ¿Y sigue habiendo buenos cotos de caza en La Mancha?
–Enfermera: Sí Excelencia, ya se ha cuidado mucho y bien de ello durante años José Bono, el actual Presidente del Congreso de los Diputados, y ahora le ha relevado y se encarga de ello José María Barreda.
–Franco: ¿Barreda, de los Barreda terratenientes y aristócratas manchegos descendientes del Marqués de Treviño fusilado el pobre por los rojos?
–Enfermera: Sí Excelencia.
–Franco (contento): ¡Qué bien, qué bien! Y en la tele, ¿qué? ¿Quién sigue?
– Enfermera: Pues los de siempre: Carmen Sevilla, Massiel, Conchita Velasco, Matías Prat, Víctor Manuel, que sigue cantando a la patria…
– Franco (asintiendo): ¡Hombre, el Víctor ése!
¡Pobre rapaz, siempre tan triste!
Ni la del “Zampo y yo” ha conseguido alegrarle; ¡con tanto diente!…
Recuerdo el empeño que ponía en ir con mis nietas al corrillo de Serrano, y luego las convidaba a comer paella en Riesgo.
¿Cómo era?… ¿Cómo era la estrofa de aquella canción que me dedicó? Cántela, si es tan amable…
– Enfermera (entonando):
“Otros vendrán que el camino más limpio hallarán.
Deben seguir por la senda que aquél nos marcó,
No han de ocultar,
hacia el hombre que trajo esta paz,
su admiración;
y, por favor, pido, siga esta paz.”
– Franco (sonriendo) : Sí esa era, esa era; un poquito pesado el pobre, como decían mis nietas, “un coñazo”. Pero, en fin, a Carmen le daba mucha pena…
– Franco (pensativo) : Y el Presidente del Gobierno de la Nación, ése de ahora, el de las cejas arqueadas, ¿Quién es?
– Enfermera: Es el nieto del capitán Lozano, el que sirvió en Asturias a sus órdenes y aplastó la revuelta de los mineros insurgentes.
– Franco (encantado) : ¡Qué me dice, el nieto del capitán Lozano! ¿Y qué tal Presidente es, ya es digno de la memoria de su antepasado?
– Enfermera: Pues… sí …, precisamente es el más acérrimo defensor de la Memoria Histórica, Excelencia, … ehh … digamos que se acuerda mucho y en todo momento de su Excelencia.
– Franco (satisfecho): ¡Qué bien, que bien, parece increíble! ¿Y qué hace ahora?
– Enfermera: Ha vuelto de Estados Unidos. Se autoinvitó a una reunión ocupando una silla de Francia para arreglar la economía mundial, que está por los suelos.
– Franco : ¿Otro Plan Marshall, quizá?
– Enfermera: Más o menos, Excelencia.
– Franco : Por cierto, ¿Siguen estudiando los niños Formación del Espíritu Nacional?
– Enfermera: ¡Oh sí Excelencia, por supuesto, más que nunca! Ahora se llama Educación para la Ciudadanía.
–Franco (despectivamente): ¿Y la Casa Real, cómo está la Casa Real?
Enfermera: Como su Excelencia la dejó, al frente está el Rey Don Juan Carlos y la Reina Doña Sofía, y de Jefe de la Casa Real está Albertito Aza íntimo amigo del Presidente Zapatero y de Juan Luis Cebrián e hijo de Aza, el militar de Marruecos que fue el primero en unirse a su Excelencia el 18 de Julio.
– Franco (con cólera repentina): ¿Y quién…? ¿Quién coño es ese Zerolo de Tenerife del que les oigo murmurar?
– Enfermera: ¡Ah sí Excelencia! Es el nieto de Miguel Zerolo Fuentes, el brillante fascista Jefe de Sección de Acción Ciudadana, Fiscal Militar y Juez Instructor Militar especialista en delitos de rebelión a la Patria. Y su tío abuelo, Tomás Zerolo Fuentes, médico encargado por Vd. de la organización de los servicios médicos en los frentes de guerra y fundador después de la Clínica Zerolo. Ambos hermanos fueron condecorados con la Medalla de Bronce de la Santa Cruz por ser de los primeros voluntarios que se presentaron el mismo 18 de julio en el Gobierno Militar para “salvar a España”.
– Franco : Perfecto, no pensaba que lo había dejado todo atado y tan bien bien atado, les dí cuarenta años de paz y me alegro de que todo siga igual que antes y que sigan guiando a España y a los españoles los de siempre en pro de la convivencia y la paz entre los españoles.
¡Arriba España!
El secretari general d’Esquerra, Joan Ridao, ha indicat que els 9.000 milions d’euros per a totes les comunitats autònomes anunciats per la ministra d’Economia Elena Salgado són “inaceptables” i els ha qualificat com la “xocolata del lloro”. “Això vol dir que no hi ha hagut cap millora apreciable en mesos”, ha dit el líder republicà.
Ridao ha apuntat que els canvis en el Govern de Zapatero no han significat cap canvi en la negociació i ha manifestat que “portem un any amb terminis, promeses, ball de xifres per part del govern espanyol i promeses incomplertes de tota mena”.
El secretari general d’Esquerra ha afegit que “el 15 de juliol ens veurem les cares. Si la proposta no és bona que es pregunti a Zapatero amb què compta per acabar la legislatura i, per començar, per aprovar els pressupostos generals de l’Estat de l’any que ve”.
Us aconsello que feu la pregària, com a mínim, tres cops al dia, i si, a més a més, l’adrecem a la Moreneta, que últimament tot ens ho concedeix, segur ens escolta i ens hi dóna un cop de mà.
Mare de Déu mitjancera,
feu que tots els catalans,
tant polítics com votants,
tinguem molta més trempera.
I que a les properes eleccions
el Pesoe i el Pepé
perdin tots els seus escons
o quasi tots, pel nostre bé.
A Madrid, els aeroports.
I els papers, a Salamanca.
I si aquí no ens fotem forts
no tindrem ni la Petanca.
A Madrid, els cinturons
i autopistes gratuïtes.
Aquí paga per collons,
que qui es queixa és victimista.
Damunt dels Cirera i Montilla
hi ha l’Aznar i el Zapatero:
un falangista al capdavall
i un aspirant a torero.
Estem cecs si no veiem
que ens estafen cada dia
i si a més va i els votem,
som masoques, jo et diria.
Mig milió de signatures
reclamaven seleccions.
¿Catalanes? ¡Mano dura!
¡Viva España y de las JONS!
Aquí estem cosits a impostos
i allà tenen subvencions.
Ens munyeixen ben ansiosos,
ens expremen fins al fons.
I menteixen i ens insulten
Razón, COPE i ABC.
Si a Madrid així s’ho munten
no hi tindrem mai res a fer.
I a l’Espanya imperialista,
la que ens buida la cartera,
per si ens queda poca vista
han fet una gran bandera.
L’any 2009 en fa més de trenta
que esperem tornar a ser grans.
Mare de Déu de l’Empenta,
empenyeu els catalans!
AQUESTA ORACIÓ HA DE FER 7 VOLTES AL MÓN. FES-NE 7 CÒPIES I ENVIA-LES PER CORREU CONVENCIONAL O ELECTRÒNIC ABANS DE 7 DIES.
NO ENVIÏS DINERS. JA N’ENVIES PROU A MADRID AMB L’IRPF, L’IVA, L’IBI, L’IMPOST DE SOCIETATS I ELS IMPOSTOS ESPECIALS. PENSA UN DESIG I, SI NO FAS EL PRÉSSEC, LA MARE DE DÉU DE L’EMPENTA TE’L CONCEDIRÀ UN DIA O ALTRE.
EXEMPLES DE DESITJOS PER ALS DESORIENTATS: UN AEROPORT COM DÉU MANA; AUTOVIES/AUTOPISTES FINANÇADES PEL MATEIX ESTAT QUE FINANCEM NOSALTRES; SELECCIONS NACIONALS CATALANES; TGV CONNECTAT AMB EUROPA; EL RETORN DELS DOCUMENTS ROBATS A CATALUNYA I ARA EMMAGATZEMATS A SALAMANCA; EL RECONEIXEMENT DEL NOSTRE DRET A L’AUTODETERMINACIÓ; UN CLAU INTERESSANT ( i per què no?), ETC., ETC.
X. BLANCAFORT, VETERINARI, NO VA FER CAS DE LA CADENA, I SE LI VA APARÈIXER L’AZNAR CANTANT EL ‘CARA AL SOL’.
P. VILLANUEVA, AGENT D’ASSEGURANCES, VA TRENCAR LA CADENA, I VA HAVER DE VEURE LA SÈRIE COMPLETA DE ‘CINE DE BARRIO’ AMB LA CARMEN SEVILLA AL COSTAT.
N. PONS, ACTRIU, HO VA DEIXAR A MITGES, I SE LI VA ATRAVESSAR UNA ESCUDELLA DUBTOSA. PENEDIDA, VA COMPLETAR LA CADENA I DE SEGUIDA VA TROBAR UN MARIT EX-CONSELLER D’OBRES PÚBIQUES.
E. AMETLLA, ECONOMISTA, VA LLENÇAR L’E-MAIL A LA PAPERERA. DES DE LLAVORS, CADA NIT SOMIA QUE L’ACEBES ÉS NOMENAT PRESIDENT DE LA GENERALITAT, I QUE EL GASPART CONTINUA SENT PRESIDENT DEL BARÇA i ESTÀ DESESPERAT
Aquest vespre m’he partit el cul, (per no plorar) llegint comentaris escrits per “valencianistes” que reproduïré asi tot seguit:
-“Lo que yo no entiendo es porque siguen los catalufos intentando hacerse con nuestra tierra si no los quiere ni su padre y encima el valenciano no es catalán , si los colonos fueron menos del 10% y la mayoría vinieron de aragón. El valenciano ya estaba aqui antes de que vinieran ellos, que lo trajeron los romanos. Viva Valencia! Viva España!”
Resposta per la meua part:
Tens raó en quel Valencià no vé del català i es un dialecte del llatí, és més, el valencià ja es parlava en l’edat de pedra quan asi en el país valencià van apareixer el australopitecus i es deien entre ells “xè collons passam ixa pedra de sílex que vaig a tallar una peça del tratge de fallera”. Més tard van arribar els fundadors de roma que enamorant-se d’aquesta llengua mil.lenària la portaren a la seua terra creant-se així el llatí, ja que abans parlaeven en sons guturals i senyes. Es varen crear forts llaços d’unió entre el poble romà i el valencià, pràcticament tots els díes es feen falles i paelles mentre es llançaven petardos.Tinc per antés que en aquella època la Rita ja ho organitzava tot allò. Un temps després van vindre els àrabs, que portaven una llengua i una escriptura completament diferent i la van impossar al nostre poble fet que encara es troben paraules a la nostra llengua que provenen del àrab i també, molts noms de pobles. Però aixina i tot un grup d’irreductibles valencians, molt probablement junt a forces de Julio César i una coalició de Ibers, que sumats a forces Gales, Egipcies, Nòrdiques, Germanes,Catalanes,Castellanes,Azteques,Inques,Malles,Africanes i d’EEUU, resistïen encara al invasor, parlant com no, en Valencià.
Aixina i tot, al cap d’un temps un rei anomenat Jaume I, va agafar cent soldats i en alioli i encara que parega increïble, un xupaxup, va reconquestar el país valencià. Al veure que en aquella terra misteriossament es parlava una llengua idèntica al del principat de Catalunya, va decidir fer del català l’idioma oficial de tot el país valencià, aixina també s’asegurava quels aristòcrates d’Aragó no anexionaren el territori al seu regne. Però això no va agradar a la gent d’así, i als crits de “Vixca València, Vixca Espanya i el Rei!!” van prendre la ciutat de valència i van dir que de català res, que asi es parlava en valencià i aixina s’ha quedat. Servint lleial i gloriosament al imperi Espanyol que…encara que existeix prou després de la corona catalano-aragonessa, paréix que ja estava fortament arraïgada a la mentalitat…mentalitat?…als llibres de l’ESO dels valencians…
No sé com encara a dia de hui, s’atrevixen els catalans, que segurament la seua llengua prové de la mil.lenària llengua valenciana, que està més que provat, ja es parlava a l’antic egipte, a atrevir-se a dir que el valencià prové de la seua llengua… no ho enténc…tampoc entenc com els nostres cognoms són els mateixos ni com ens entenem tant perfectament…el que si entenc es que el valencià es diferèncie en certa mesura, sobretot quan diguem coses com “entonces”, “enferm” o “eso mism”.
Com sabem els valencians de la història de la nostra Terra…GRÀCIES PP!
Enviat per Thor a 5/25/2009 05:38:00 PM
L’Audiència Nacional restableix l’ús públic de la piscina de Pedro J. Ramírez
L’exdiputat d’ERC Joan Puig celebra la sentència “com un acte de justícia”
L’Audiència Nacional ha fet pública una sentència que restableix l’ús públic de la piscina que el periodista Pedro J. Ramírez té adossada al seu xalet de Son Servera (Mallorca) i que, per tant, nega al director del diari El Mundo la possibilitat de considerar aquesta piscina –situada en ple camí de ronda, a la Costa dels Pins– com un espai d’ús exclusivament privat.La decisió judicial anul•la la regulació de les instal•lacions que va fer el Ministeri de Medi Ambient, que permetia al periodista poder utilitzar la instal•lació de forma exclusiva durant els mesos de juliol i agost, però que obligava a Pedro J.Ramírez a compartir la piscina amb les escoles del municipi durant el maig, juny, setembre i octubre.La sentència estableix que el contracte de gestió de la piscina de Pedro J. Ramírez, que el periodista va signar amb l’antiga propietària, és contrària a la llei de costes, segons publica avui el Diari de Balears. El dictamen fixa que les regulacions que va fer el Ministeri de Medi Ambient queden anul•lades perquè reconeixen “una privacitat a un terreny que se situa clarament dins el domini públic i conclou que el director d’El Mundo va provar de “camuflar” la transmissió de la propietat. “Aquesta Sala no es pot pronunciar sobre si és més convenient per al domini públic el manteniment o la demolició, i això perquè la valoració del domini públic en relació a aquesta qüestió no ha estat objecte exprés de la resolució”, assegura el tribunal, que no entra a debatre si la piscina en sòl de domini públic ha de ser demolida. L’exdiputat d’ERC Joan Puig ha celebrat la sentència “com un acte de justícia”. “Ara només esperem que el Ministeri de Medi Ambient reaccioni amb rapidesa, actuï amb decència, acati la sentència i faci la demolició d’aquesta piscina. Cal que aquest magnífic tros de costa de les Illes Balears torni al seu estat natural”, ha comentat a l’ACN. “Avui és un gran dia per tota la gent que fa quatre anys vam iniciar la cursa per denunciar aquesta piscina il•legal a la Costa dels Pins. Estem molt satisfets perquè la voluntat i l’esforç del Lobby per la Independència presentant el contenciós administratiu ha tingut la seva recompensa amb la sentència de l’Audiència Nacional”, ha continuat l’exdiputat republicà. “Ara sabem que aquell senyor totpoderós és un ciutadà més i que ha perdut aquella piscina que deia que era seva”, ha puntualitzat Puig, que no s’ha estat de criticar els incidents d’aquells dies d’agost de 2005 quan va voler banyar-se a la piscina de Pedro J. Ramírez, denunciant així que l’equipament es trobava en sòl de domini públic i que vulnerava la llei de Costes.
El més interessant de la xiulada que catalans i bascos van dedicar a l’himne i al monarca espanyols en la final de la Copa del Rei, a València, no ha estat l’acte en si mateix -per bé que ho és, i molt, d’interessant-, sinó les reaccions que ha generat. N’hi ha prou de recollir-ne algunes per veure l’èxit esclatant de l’operació. D’una banda, hi trobem les declaracions de la vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, negant cap consigna governamental per amagar allò que tothom sabia que passaria, així com la destitució de Julián Reyes, cap d’Esports de TVE, com a responsable de la transmissió. Val la pena d’aturar-se en aquest punt, ja que és grotesc que se’ns intenti fer creure que tot plegat es va reduir a una falta de coordinació. Sembla un acudit. El cert, però, és que Reyes no ha estat destituït com a cap d’Esports, sinó com a cap de turc, perquè, com diuen els sindicats, l’ocultació de les imatges estava prevista des de “molt amunt” amb molta antelació. Per tant, és Javier Pons, director de TVE, qui hauria de dimitir per haver manipulat una informació seguint indicacions governamentals. Creu algú que el cap d’Esports de TV3, així com el realitzador i el comentarista del partit, no es van curar en salut preguntant “què fem?” a la direcció de l’emissora davant la previsió de la xiulada i que aquesta direcció, abans de respondre, no va tenir contacte amb algú de “més amunt”? Doncs si això va passar a Barcelona, ja podem imaginar com van anar les coses a Madrid davant d’uns fets que afectaven directament la casa reial i la simbologia nacional espanyoles.
Tanmateix, l’esverament que ha causat a Espanya aquesta espectacular xiulada no és cosa nostra. D’això es tractava, al capdavall, oi? Allò que hem de retenir és la meravellosa confraternització que es va produir entre els seguidors del Barça i els de l’Athletic de Bilbao. La nit del 13 de maig passarà a la història com la nit en què el públic de dues nacions que havien de disputar una final de Copa van deixar de banda la seva rivalitat esportiva per expressar els seus sentiments comuns en contra dels símbols nacionals de l’amfitrió. Aquesta era l’autèntica notícia i per això les imatges han donat la volta al món mostrant allò que Espanya volia amagar. D’això, en termes esportius, se’n diu un golàs. Galdoses, per tant, per bé que perfectament lògiques com a partit apèndix del PSC-PSOE, les declaracions del secretari general d’Esquerra, Joan Ridao -en consonància amb les de José Zaragoza-, dient que “no li van agradar els xiulets”. Al senyor Ridao potser li hauria agradat més que catalans i bascos s’haguessin comportat com a espanyolets submisos quan sonava l’himne del país que els prohibeix la llibertat i entrava el monarca que segella aquesta opressió. Es veu que per a la direcció d’Esquerra les 40.000 persones que omplien l’estadi de Mestalla no representaven els deu milions de bascos i catalans. Potser no. Però és un curiós raonament, aquest, venint d’algú que governa un partit de 10.000 militants amb només 2.616 vots. Molt curiós.
Víctor Alexandre
Catalans reaccionem ( Carpe diem) 
Comentaris recents