You are currently browsing the category archive for the ‘Pura Ignorancia’ category.
GERMÀ CAPDEVILA
D’un temps ençà, s’està alçant un mur d’Adrià entre Espanya i Catalunya. Son molts els que de manera entusiasta col·loquen cada dia un nou maó que consolida i fa més sòlida la paret divisòria. No us penseu pas que només hi ha catalans fent de paletes, també hi ha espanyols de pura raça que hi afegeixen totxos amb ganes i convicció, tot contribuint a despertar consciències independentistes cada cop que obren la boca.
Entre els paletes espanyols hi ha primeres figures com ara en Jiménez Losantos o en Mayor Oreja, i també l’ex-president José Maria Aznar. La seva conferència d’ahir a la FAES és una peça de col·lecció que us recomano llegir, tot intentant contenir el riure fins al final. No és gens fàcil, però.
Més enllà de les mentides habituals, com ara que la Lei d’Educació de Catalunya “supone erradicar la enseñanza del español de las escuelas”, el que més m’agrada és cercar i trobar els lapsus que s’escapen als que escriuen i revisen els discursos dels personatges públics. Hi ha equips de professionals encarregats de pulir i adornar els textos, però sempre deixen escapar perles que mostren el pensament i la ideologia rere els mots.
Diu l’Aznar al seu discurs que “estamos ante un enorme error, que sobre todo van a pagar muy caro los niños catalanes, y que como siempre pagarán mucho más duro los niños catalanes sin recursos, porque los niños catalanes ricos ya se encargan sus familias de enseñarles castellano debidamente.” Brillant. Ens mostra amb quins catalans es relaciona l’ex-president, els de les zones altes de Barcelona que s’esforcen en parlar aquell castellà tan ple de catalanades com el que es pot llegir cada dia a La Vanguardia.
I la cirereta del pastís. Aznar s’esperava “que el Gobierno de la Nación –que tiene capacidad y legitimidad- reaccionara en defensa de la libertad de los cientos de miles de familias españolas que viven en Cataluña y a las que se niega el derecho a elegir en qué lenguas quieren escolarizar a sus hijos.” Ep, alerta!, que diria en Monegal. Tenim aquí un lapsus que ens mostra de forma transparent que molt endins de la seva consciència, ells saben que els catalans no som espanyols. Aznar no parla de les famílies catalanes que no poden escolaritzar els seus fills en castellà, sinó dels “cientos de miles de familias españolas que viven en Cataluña”. No parla de les més de 2 milions de famílies que hi ha a Catalunya, sinó dels cientos de miles d’espanyoles. No hace falta decir nada más, que diria en Schuster.
Informa: BLOCS
La Falange Española de las J.O.N.S ha reaccionat contra el referèndum on es preguntava als veïns d’Arenys de Munt si estan d’acord que Catalunya sigui un estat independent. Un pamflet ha estat repartit per diferents habitatges de la localitat i en el mateix l’organització ultradretana informa a “los ciudadanos de Arenys de Munt” que “una panda de indocumentados (con el lamentable apoyo del ayuntamiento) pretende convocar una ‘consulta popular’ de tipo autodeterminista”.
“Si fuera por esta clase de pelanas, Catalunya acabaría siendo una región tercermundista, así que lo mejor que podemos hacer es enviar a tomar viento a estos tipos y a sus ridículos montajes”, sentencien.
“Recordemos que Cataluña será grande dentro de una España grande y fuerte, cuya unidad es un bien superior que debemos preservar siempre”, consideren, per finalment acomiadar-se amb un “visca Catalunya y arriba España!”.
Els colonitzadors espanyols del PP/PSOE mutilen el mapa d’Euskal Herria
Reproduït de http://www.directe.cat
El pacte PSE-PP esborra Euskal Herria del mapa del temps d’Euskal TelebistaDelimiten el territori de la Comunitat Autònoma Basca · Afegeixen informació de Cantàbria, Castella i La Rioja29.06.2009 ! 19.23h
Aquest dilluns s’ha donat compliment a una de les condicions del PP per donar suport a la investidura del socialista Patxi López com a lehendakari al País Basc. El mapa del temps d’Euskal Telebista, la televisió pública basca, no contempla des d’avui el marc geogràfic d’Euskal Herria sinó que delimita amb una línia el territori comprès dins de la Comunitat Autònoma Basca. Se seguirà donant informació meteorològica del territori del País Basc dins l’Estat francès i La Rioja, però aquesta permissivitat es compensarà afegint també la informació de Castella, Cantàbria i el conjunt del territori de la comunitat de La Rioja.
Segons ha informat El Correo DIgital, aquest migdia s’ha utilitzat una nova infografia del mapa del temps en un dels ‘primers canvis després de l’arribada del nou director general del grup EITB, Alberto Surio’. Segons expliquen, el periodista Andoni Aizpuru ha estat l’encarregat de presentar, com cada dia, el mapa de previsió del temps del primer canal d’ETB a les 14.40 h..
L’expresident del Govern espanyol, José María Aznar, s’ha mostrat crític amb el sistema d’immersió lingüística i ha augurat que els catalans hauran de fer viatges d’estudis per la resta de l’Estat si volen aprendre correctament la llengua castellana. En declaracions recollides per Els Matins de TV3, l’expresident espanyol afirma que “una persona que recibe dos horas de castellano a la semana acabará sus estudios sin hablar el castellano bien”.
“Y tendrán que invertir los padres, los que tengan recursos, a que vaya a estudiar a no sé dónde. En lugar de ir a Londres a estudiar inglés, irán a Albacete a estudiar castellano”, ha sentenciat.
PREFEREIXO UNA FOTO, QUE DIR EL QUE PENSO D´AQUETS DEL PP
El PP demana que se sancioni el Barça.El PP ha instat avui a la Real Federació de Futbol Espanyol (RFEF) que sancioni el F.C. Barcelona i l’Athletic de Bilbao per la xiulada de les seves respectives afeccions als Reis i a l’himne nacional durant la final de la Copa del Rei
En roda de premsa, el diputat del PP per Melilla, Antonio Gutiérrez, ha dit que encara està esperant “que la RFEF sancioni els s dos equips, que les seves afeccions van provocar un fet tan insòlit, vergonyós i lamentable”, i es va mostrar convençut que si s’haguessin corejat crits xenòfobs, “hauria caigut sobre ells tot el pes de la Llei”.
En aquest cas hi hauria “multa al cant als dos equips”, ha dit Gutiérrez, qui ha afegit: “no sé si per a la RFEF tindrà més importància que es llenci una bengala que aquest espectacle, que no succeïx en cap país democràtic, i que després vam veure en diferit ometent imatges ja preparades per a demostrar un fals afecte dels espectadors”.
Segons Gutiérrez, és “insuficient” que després d’aquest capítol només s’hagi destituït al cap d’Esports de RTVE, en recordar que durant el partit “es van exhibir pancartes contra la unitat d’Espanya, es van llançar crits davant del Rei impunement i s’han xiulat els símbols que ens donen cohesió com a Nació”.
A més, ha criticat que “s’estigui amagant el problema dient que eren uns pocs els qui cridaven, ja que eren desenes de milers de persones lels qui corejaven de forma estrepitosa i xiulaven els dos màxims signes que tenim els espanyols d’unitat, que són la Prefectura de l’Estat i l’himne nacional”.
En opinió del diputat del PP, la xiulada als Reis i l’himne nacional és “una anècdota greu”, però és “un problema de fons” i “una demostració majoritària de desafecte cap als símbols d’unitat d’Espanya”.
“El que va ocórrer a *Mestalla és el signe del que està passant en la societat espanyola”, que és “la desvertebració d’Espanya com a Nació”, ha afirmat Gutiérrez, qui ha anunciat que, malgrat la destitució del cap d’Esports de RTVE, mantindrà la seva petició de compareixença del director general de l’Ens Públic en el Congrés de Diputats.
.
Informa: DIARIO SPORT
El PP no descarta recórrer davant el Tribunal Constitucional la futura Llei d’Educació de Catalunya (LEC) perquè considera que discrimina el castellà a favor del català.
En una roda de premsa a Barcelona, la portaveu del PP al Congrés, Soraya Sáenz de Santamaría, ha confiat en què finalment es modifiqui la llei i ha afegit que “tant de bo” aquest recurs no hagi de “fer-se”.
Malgrat que la portaveu del PP no ha descartat la via del TC, que requeriria el suport de 50 diputats o senadors en les Corts, els populars prefereixen anar a pams i s’inclinen primer, quan la llei s’aprovi al Parlament, portar-la al Consell Consultiu de Catalunya.
Maragall diu que la LEC no es demorarà
El conseller d’Educació, Ernest Maragall, diu que està “tant convençut” de l’encert de fer la LEC com de la seva constitucionalitat. Maragall ha respost així el PP.
El conseller diu que la petició d’un informe al Consultiu “no suposarà una demora significativa” en l’aplicació de la LEC que aquest estiu estarà vigent. Les previsions són que a l’inici del curs 2009-2010 aquesta llei estigui “plenament operativa” per anar-se aplicant de manera gradual.
El conseller ho ha dit a Torelló (Osona) on ha inaugurat el nou edifici del CEIP Fortià Sola.
BLINDAR LA IMMERSIÓ
El conseller d’Educació, Ernest Maragall, ha assegurat avui que la llei d’educació de Catalunya (LEC) dóna llibertat a la Generalitat per decidir l’aplicació del currículum de les matèries escolars, inclosa la de llengua castellana, sense contradir la llei orgànica d’educació (LOE). La normativa blinda l’actual model lingüístic d’immersió en català, i deixa sense efecte la tercer hora de castellà. La vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, ha restat transcendència aquest divendres a la controvèrsia sobre la nova legislació aprovada en comissió i ha assegurat que “l’ensenyament del castellà està garantit a Catalunya”.
La LEC fixa que la llengua vehicular de l’ensenyament és el català. La nova normativa recull les competències ampliades sobre ensenyament que li atorga l’Estatut que dóna capacitat a la Generalitat per “determinar detalls, continguts i aplicacions del currículum del conjunt de les matèries i de la seva organització i del seu horari per a totes les matèries”, segons que ha dit Maragall.
El conseller ha destacat que “és el model que la llei contempla i és el que farem amb respecte, amb rigor i amb l’evidència que l’objectiu del trilingüisme es compleix, amb el català com a llengua vehicular i amb garantia del domini del castellà”.
Per la seva banda, De la Vega ha demanat “prudència” a l’hora de valorar la LEC i obrirà un procés de diàleg amb la Generalitat. En tot cas, ha volgut deixar clar que “l’ensenyament del castellà està i estarà garantit a Catalunya” i ha recordat que l’aprenentatge del castellà “‘a vegades fins i tot és més elevat en els territoris que tenen llengües cooficials”.
La nova normativa permet a Catalunya esquivar el decret del Ministeri d’Educació que insta a impartir tres hores setmanals de castellà, on la majoria de les escoles imparteixen dues hores de castellà, ja que la Generalitat ha deixat en mans de cada centre l’elaboració d’un projecte lingüístic sobre l’ensenyament de les llengües.
La LEC també recull que es podrà escolaritzar en castellà en el curs en el qual els alumnes iniciïn el primer ensenyament i que correspon als pares reclamar aquest dret en fer la matrícula, encara que sempre haurà de ser en classes conjuntes.
La llei d’educació de Catalunya (LEC) ha rebut aquest dijous la llum verda de la comissió d’Educació del Parlament. Ara està pendent de l’aprovació definitiva pel ple de la cambra catalana.
Informa: AVUI.CAT
La nova ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, va donar suport al Manifiesto por la lengua común, que, promogut per gent com Fernando Savater, Albert Boadella, Mario Vargas Llosa, Félix de Azúa o Arcadi Espada, defensava la tesi de la marginació del castellà a algunes comunitats autònomes i en referència a Catalunya.
González-Sinde, segons recorda aquest dimecres La Vanguardia, és “acérrima defensora del canon digital y las campañas contra las descargas y del manifiesto en castellano que impulsó UPyD”. “Choca el difuso apoyo que González-Sinde prestó al Manifiesto por la lengua común – suscribiendo a la tesis del castellano marginado-,uno de los instrumentos de zarandeo político de un sector de la prensa madrileña contra Catalunya”, s’afegeix.
Malgrat que González-Sinde no va arribar a signar el manifest sempre va mostrar-ne simpatia. Fins i tot, va reconèixer públicament que pensava que el castellà està discriminat en algunes comunitats. El passat mes de juliol, El País feia enquestes relacionades amb el manifest a diverses personalitats. A la pregunta que si “¿el castellano se encuentra marginado en algunas comunidades?”, la nova ministra, llavors presidenta de la Academia de Cine, responia que “me temo que sí, aunque pueda sonar políticamente incorrecto. Hay autonomías donde los niños saben desenvolverse sólo en su lengua materna”.
El presidente del Tribunal Superior de Justicia de Madrid (TSJM), Francisco Javier Vieira, almorzó fuera de su agenda pública en el reservado de un restaurante madrileño con el consejero madrileño de Presidencia y Justicia y secretario general del PP en la Comunidad, Francisco Granados. Ambos compartieron mesa, mantel y conversación un día antes de que, en un auto cuyo ponente fue el propio Vieira, el TSJM acordara asumir la investigación del caso Gürtel. Anterior presidente de la Audiencia Provincial madrileña y miembro de la conservadora y mayoritaria Asociación Profesional de la Magistratura (APM), Vieira tomó posesión como titular del TSJM el 13 de febrero. El magistrado obtuvo la nominación por parte del CGPJ tras una primera votación fallida. En la segunda, respaldaron su candidatura 14 de los 21 miembros del órgano de gobierno de los jueces.
LA DESVERGÜENZA NACIONAL
La doble moral, el desparpajo, la ausencia de principios y en definitiva, la unión de intereses entre genoveses con o sin toga no tiene limites en la Comunidad de Madrid y en breve en la Comunidad Valenciana. En ambas CCAA los Pte de los TSJ no disimulan sus vergüenzas. Total para que. Tienen el respaldo de sus colegas de asociaciones corporativas. Comen y cenan con los máximos responsables políticos de su Partido. Se dejan asesorar por miembros del CGPJ que han propuesto ellos mismos. Nombran jueces de confianza para puestos de mucho más confianza. Nadie sabe bien quien paga sus togas. Nunca piden disculpas por nada. Son intimos unos de otros. Van a misa juntos y revueltos y quien diga lo contrario ofende al Estado de Derecho
Parafraseando a Serrat probablemente en su pueblo se les recordará como cachorros de buenas personas, que hurtaban flores para regalar a su mamá y daban de comer a las palomas.Probablemente que todo eso debe ser verdad, aunque es más turbio cómo y de qué manera llegaron esos individuos a ser lo que son ni a quién sirven cuando alzan las banderas. Hombres de paja que usan la colonia y el honor para ocultar oscuras intenciones : tienen doble vida, son sicarios del mal. Rodeados de protocolo, comitiva y seguridad, viajan de incógnito en autos blindados a sembrar calumnias, a mentir con naturalidad, a colgar en las escuelas su retrato. Se gastan más de lo que tienen en coleccionar espías, listas negras y arsenales… Entre esos tipos y yo hay algo personal. Tal cual y me quedo corto
web no oficial del PP
La parcel·lació de la llengua
El nou secessionisme valencià no nega la unitat del català, però propugna la parcel·lació de la llengua en taifes autonòmiques
La unitat del català no és una qüestió solament normativa. La unitat del català està determinada per altres dos elements indestriables: el nom i el mercat, els quals conformen la consciència unitària de l’idioma comú. El nom és “català” i el mercat abasta la totalitat dels Països Catalans.
Ja ho va advertir Joan Fuster que la destrucció d’una llengua no es planifica des de les casernes, sinó des dels despatxos de les universitats i dels partits polítics (espanyols i espanyolitzants per acció, col.laboració o submissió). La UCD i els reductes franquistes crearen l’anomenat conflicte lingüístic valencià durant la transició. No hi van faltar diners per a fomentar els grups secessionistes, inclosos els violents, i per a atirar el conflicte a través dels mitjans de comunicació. Tanmateix, l’oposició compacta de la Universitat, del món docent i intel.lectual del País Valencià, aïllaren aleshores el secessionisme a allò que era: expressió furibunda de la burrera postfranquista, de la intolerància espanyolista. Tot i amb això, per més diners que hi posaren, per més premsa que compraren, el secessionisme primari no aconseguia el seu propòsit, atès que la seua acció provocava una reacció d’unitat. El PP se’n va adonar que amb aquesta política no assoliria els seus objectius, i si bé no ha desassistit els grups secessionistes originaris, ha canviat l’estratègia i, val a dir-ho, ha reeixit.
Aquest és l’origen de l’anomenat “pacte lingüístic”, el qual ha estat el fonament per a la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Un cavall de Troia que una part del món universitari, docent, editorial i polític s’ha afanyat a entrar-se dins la casa unitària, amb un resultat previsible: la unitat del català s’esquerda. Salvem el “valencià”, però ocultem el català: aquesta és la consigna. Que és com dir: salvem els mobles encara que la casa comuna s’assole. L’AVL no s’ha creat perquè esdevinga un inútil pessebre d’estómacs agraïts i inoperants. Molts han cregut que amb ella s’aconseguirà la “pau lingüística” i que ara el “valencià” tindrà accents i serà “normatiu”. Sí que en serà, de normatiu, però d’una norma que no serà comuna, sinó específica (i, ai, diferenciada) per al País Valencià. Alguns s’atreveixen a dir, fins i tot, que tindrem per fi un estàndard per a ús dels valencians. Com si fins ara els llibres de text, la premsa i la literatura s’hagueren escrit a colps d’intuïció i de caprici. Negar l’existència d’una norma ja consolidada per beneir l’acció normativitzadora de l’AVL mostra el nivell de defecció a què s’ha arribat. El nou secessionisme no nega, doncs, la unitat la de llengua, però la redueix al fet de compartir una gramàtica semblant i prou. Per això darrerament s’han sentit algunes opinions favorables a la potenciació del terme “valencià”, les quals, sense negar la unitat de l’idioma, advoquen per guardar-ne la catalanitat a l’armari alhora que propugnen la parcel.lació de la llengua en taifes autonòmiques.
[…]
Un altre dels efectes nocius d’aquesta política de fragmentació lingüística ens el trobarem quan reclamarem l’oficialitat del català en l’àmbit polític i l’administratiu europeu. Presentar-nos-hi amb normatives diferents, per al català i per al “valencià”, no ajudarà gens al reconeixement de la nostra llengua en aquest nou marc polític en construcció que és Europa.
Tot aquest seguit d’atacs contra la unitat del català no ha aconseguit que els avaladors del “pacte lingüístic” i de l’AVL (PSOE, BNV, CIU) denuncien els acords amb el PP. Han alçat una mica la veu i prou. Potser perquè, fet i fet, comparteixen un objectiu comú: desvincular el “valencià” del català. Assumeixen, doncs, la manipulació que es va ordir durant la transició i, en comptes d’esforçar-se per rebatre-la, s’hi avenen i la donen per irreversible.
Per tot plegat podem afirmar que al País Valencià un nou secessionisme està en marxa. I aquesta vegada té altres arguments i nous còmplices. Com s’ha dit en un altre lloc, «Promoure d’estratègies de parcel.lació o de fragmentació lingüística en les circumstàncies actuals només pot satisfer els detractors de la llengua catalana i els qui practiquen el possibilisme polític, és a dir els “prudents” i “pactistes” que a la fi esdevenen deslleials, per no dir-ne traïdors que és paraula grossa i inclement.»
Per Toni Cucarella
(El Tribunal Constitucional no vol considerar “nacionals” el símbols de Catalunya).
Una nació és, sobretot, la seva gent. I també el seu espai físic, la seva llengua i la seva cultura. I, és clar, tots els seus símbols.
La senyera és la nostra bandera, aquella que ens identifica com a nació. De la mateixa manera, els Segadors és el nostre himne, l’himne nacional de Catalunya.
Desproveir les nacions dels seus símbols és intentar desproveir-les de la seva identitat. Per això els atacs constants a la nostra llengua, com a principal tret nacional identificador.
Ara, segons ha transcendit, el Tribunal Constitucional és majoritàriament contrari a considerar la senyera i els Segadors com a símbols nacionals.
Catalunya, en els darrers temps, una nació de “preàmbul”. I aviat, potser ja ni això, perquè el Tribunal Constitucional sembla que es planteja no admetre el terme “nació” ni tan sols en el preàmbul de l’Estatut.
Les nacions són el producte de la història que han viscut. Són una suma de sensibilitats que uneixen les persones en un mateix objectiu, des de la base d’una llengua, una cultura i uns símbols que els identifica.
Les nacions no les creen ni les desfan una dotzena d’homes i dones, siguin o no jutges, a l’hora de l’esmorzar, mentre es cruspeixen un entrepà de calamars.
Una nació és molt més que tot això, nosaltres som una nació; i ens ho podran prohibir, però no pas negar, de la mateixa manera que poden prohibir que, demà, torni a sortir el sol.
Información de contacto
| Sitio Web: |
Catalans reaccionem ( Carpe diem) 
Comentaris recents