You are currently browsing the monthly archive for febrer 2009.
El diputat d’ERC al Congrés Joan Tardà ha amenaçat aquest dissabte amb la “insubmissió lingüística” si a la Cambra baixa espanyola es continua vetant l’ús del català. “Si no són intel·ligents, no reconeixen que avui en dia modernitat és plurilingüisme i no se’ns permet parlar amb llengua catalana, al final haurem de recórrer a la insubmissió lingüística”, ha criticat amb vehemència Tardà, que ha comentat que des de les files republicanes ja s’han posat en contacte amb la resta de grups parlamentaris per tal de signar una carta que reclami la recuperació “urgent” de la fórmula que durant uns mesos de 2005 va permetre que els diputats comencessin les seves intervencions en català, gallec i euskera.
Coneguda com a fórmula Marín, batejada amb el nom de l’aleshores president del Congrés dels Diputats, Manuel Marín, es va acabar precisament després d’una disputa entre el propi Tardà i Marín, i l’ús de les llengües cooficials es va remetre a la reforma del reglament del Congrés, que finalment no va prosperar.
“‘Hem esperat un any que ens donessin la solució i ara exigim que, mentre no es reconeguin els drets lingüístics en el reglament, almenys es recuperi transitòriament aquella fórmula”, ha assenyalat el diputat. “Espero que els diputats no siguin tant ridículs de no voler reconèixer que qualsevol diputat s’ha de poder expressar en la seva llengua. No veure-ho és enquistar-se en el castellanisme més reaccionari”, ha afirmat Tardà.
N.de la R.
Doncs a veure si és veritat , que ja seria hora. Resulta que al Parlament de Catalunya tothom qui vol pot expressar-se en castellà i no passa res i en canvi al Congrés d’ Espanya no és possible expressar-s’hi en català .És la llei de l’embut, sobretot per la covardia dels parlamentaris que no es planten ni a Catalunya ni a Espanya .O tots moros o tots cristians. Si els parlamentaris a Madrid no es planten ara demostren que són uns covards i que la llengua els importa ben poc .Bé, en tot cas caldria dir que seria una gran sorpresa positiva que Tardà es trobés acompanyat en aquesta iniciativa.
Sigui com sigui ens divertirem. Si més no ,això
Informa: AGÈNCIES
Jo crec que al ritme que es van destapant mes casos de corrupció a diari, i en especial als que ocupen càrrecs politics, o dins els governs autònoms, o dins qualsevol ajuntament de poble , o que formen part a partits polítics, com així dins a institucions , i que molts d’ells son acusats de malversació de fondos o de irregularitats urbanístiques, o de fets delictius de tota mena, que ha arribat un moment ja es preocupant que hi hagi tan elevat numero de corruptes, cosa que pot portar mes problemes per jutjar-los, ja que no crec que tinguem tants jutges ni tantes estanteries per posar els arxivadors i per portar a terme aquesta labor, com així mateix tampoc tenim les suficients presons per empresonar a tan xoriç, o sigui que jo mateix crec que a Espanya no tenim suficients places per allotjar-los, ni el suficient pressupost per mantenir-los i donar-los de menjar,cosa que això pot reportar a modificà las lleis que jan establertes per els presidiaris, o sigui que una solució fora fer-los treballar a treballs forçats, o be que abonessin el cost de la seva manutenció amb uns mínims de 2 mil € mensuals mes els extres, ja que molts d’ells de segur que o acceptarien ja que deuen tenir els diners suficients.
El Consell de DEUMIL.CAT vol sortir al pas de determinades declaracions efectuades per certs eurodiputats catalans -reflectides en el dia d’ahir 25 de febrer, en varis mitjans de comunicació , del proper 7 de març convocada a Brussel·les a iniciativa nostra. Fem les següents CONSIDERACIONS:
1- No entrarem a debatre de manera específica i en profunditat, ara, arguments contraris o favorables en la defensa del nostre dret a l’autodeterminació. La pluralitat d’opinions és un sa exercici democràtic i ens sembla ben normal que qui no creu en el dret de decidir del nostre poble, així ho expressi. Per aquest motiu pensem que fa falta un debat obert i sincer en aquest aspecte. Nosaltres, amb l’ acció del proper 7 de març, pensem exercir aquest dret d’expressió manifestant-nos pels carrers de Brussel·les als ulls de l’opinió pública mundial.
2- Des de el consell volem matisar que no es del tot cert que tots els eurodiputats catalans no ens han donat suport, des d’ aquí volem agrair l’ajuda rebuda del ex-eurodiputat Bernat Joan que conjuntament amb el Sr. Aureli Argemi, president del CIEMEN, ens han ajudat en la gestió de la recepció al Parlament Europeu del proper dijous 5 de març. Convidem a tots els eurodiputats catalans a ser-hi presents a aquesta recepció al Parlament Europeu en què eurodiputats de diferents nacionalitats i grups parlamentaris ens oferiran a una delegació dels Deumil.cat. Allí se’ls farà entrega d’una Carta- Manifest on concretem, i compartirem amb els eurodiputats, l’esperit i finalitats de la nostra acció a Brussel·les del cap de setmana següent.
3- Per acabar, afirmem que posicions com les expressades per alguns dels senyors eurodiputats no fan sinó que reafirmar els nostres objectius i voluntat per a manifestar-nos el proper 7 de març. I fem una crida a la ciutadania, a la bona gent i honesta del nostre poble, que ens acompanyi i s’afegeixi a Brussel·les el proper 7 de març amb un sol crit: “Volem un Estat Català”
“We Want a Catalan State” Junts podem! Consell dels Deumil.cat jp.premsa@deumil.cat premsa@deumil.cat Barcelona, a 26 febrer del 2009 Web: deumil.ca t Premsa: premsa@deumil.cat
Informa: DEUMIL.CAT
Els organitzadors de la manifestació 10Mil a Brussel·les del 7 de març critiquen que el Govern ‘es bloqueja’ quan se li planteja el dret a l’autodeterminació o la celebració d’un referèndum i ‘no en vol parlar’. La responsable de l’organització a Brussel·les, Estela Rodríguez, ha lamentat que la delegada de la Generalitat davant la Unió Europea, Anna Terrón, s’hagi negat a parlar amb els impulsors de la protesta, tot i que van posar-se en contacte amb ella a l’octubre. En declaracions a l’ACN, Rodríguez reconeix que alguns càlculs que ha fet l’organització preveuen que la manifestació aplegarà unes 4.000 persones.
‘Hem fet càlculs, n’hi ha alguns que són més optimistes i altres que són més realistes i apunten a unes 4.000 persones, però això està per veure’, admet Rodríguez. ‘No sabem quin percentatge dels que han reservat vols en línies regulars o dels que venen en TGV participaran en la manifestació, però segurament serà una part important’, explica la delegada de l’organització a Brussel·les, que compta que arribaran una vintena d’autocars des de Catalunya.
Tot i que l’eurodiputat d’ICV, Raül Romeva, i l’exeurodiputat d’ERC i ara secretari de Política Lingüística de la Generalitat, Bernat Joan, donen suport a la protesta, Rodríguez denuncia que ‘quan es parla del dret a l’autodeterminació o de la celebració d’un referèndum per parlar-ne, el Govern de seguida es bloqueja i no en vol parlar’. ‘Ens vam posar en contacte amb la delegació del govern a Brussel·les a l’octubre i no vam tenir cap resposta’, critica Rodríguez. Els impulsors de 10Mil a Brussel·les van conèixer l’opinió de Terrón per les declaracions que ha fet públicament, ridiculitzant la iniciativa. ‘No sé què venen a reivindicar, si és la presència de Catalunya i del català crec que això ja està perfectament reconegut en l’àmbit europeu’, els va retreure Terrón, advertint-los que ‘a Brussel·les les manifestacions són diàries i estan perfectament integrades en el paisatge’.
La portaveu parlamentària d’ERC, Anna Simó, va haver de censurar Terrón aquest dimecres, exigint-li ‘respecte’ i que ‘no es desqualifiquin iniciatives de la societat civil davant les institucions comunitàries, quan es demana implicació de la ciutadania en el projecte europeu’. Rodríguez també ha lamentat que el Casal Català de Brussel·les hagi rebutjat donar-los suport, ‘perquè la consideren una activitat política i no s’hi poden implicar’. L’organitzadora ha explicat que l’Ajuntament de Brussel·les va concedir-los el permís per celebrar la manifestació ‘a finals de gener’ i ha recordat que el punt de sortida serà la Gare du Nord de la capital comunitària i el d’arribada la Gare de Midi, on es llegirà un manifest i es cantarà Els Segadors i El cant dels ocells.
N.de la R.
Segons les nostres informacions si no s’arriba a deu mil manifestants ben poc n´hi faltarà. Que el Govern vulgui bloquejar la manifestació entra dins de la lògica de submissió a l’espanyolisme. Però la responsable de l’organització a Brusel.les hauria de tenir una mica més de picardia i no donar xifres que poden desmoralitzar. No s’ha de ser tan bleda. Sempre anem amb el lliri a les mans.Quina conya !
Informa: DIRECTE:CAT
PROU D´ATRACAR-NOS !!!
El Periódico de Catalunya obria edició ahir dimecres amb una eufòria desmesurada, celebrant la ‘inversió rècord’ que, segons les previsions, farà aquest 2009 l’Estat espanyol a Catalunya en compliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut. En total l’Estat invertirà 4.800 milions a Catalunya el 2009 pels 4.000 invertits el 2008, i aquests 800 milions ‘extres’ aconseguits per Saura a la comissió bilateral Estat-Generalitat són, segons el rotatiu del Grupo Zeta, tot un rècord, fruit de l’esforç negociador del PSC a Madrid.
Fins aquí tot ben normal, el rotatiu socialista per excel·lència fent la seva feina, que no és altra que intentar vendre l’acord com a bo, evitant aquells detalls que transformen la ‘inversió rècord’ venuda pel Periódico en una nova presa de pèl per Catalunya. La teoria en aquest aspecte és ben clara: segons la disposició addicional tercera, l’Estat ha d’aportar en inversions el percentatge que Catalunya aporta al PIB espanyol, un 18%, per tal de refer així la desinversió històrica que ha patit el Principat. Segons els càlculs de la Generalitat, aquesta xifra hauria d’acostar-se als 44.000 milions d’euros a l’acabar el període.
Per començar, aquests 800 milions d’euros no són res més que engrunes per tal de compensar el dèficit acumulat, és a dir, aquells diners que, cada any per aquestes dates, l’Estat promet que invertirà a Catalunya però que al final d’any no s’han destinat enlloc. Aquest 800 milions corregiran els 500 milions que van deixar d’invertir-se el 2007 i 150 milions pendents de 2006, a l’espera de conèixer la xifra d’inversions ‘oblidades’ el 2008, que segons CiU superaran els 746 milions. L’acumulació d’aquest dèficit és preocupant, perquè implica un retard a les inversions previstes, que comporta menys infraestructures construïdes. A més a l’arribar el 2013, quan la disposició addicional tercera deixi d’aplicar-se, no queda clar que aquests diners pressupostats però no gastats retornin al Principat.
Per altra banda, als 800 milions esgarrapats per Saura -i que no suposen cap conquesta d’última hora, ja que 600 d’aquests milions estan inclosos als 4.600 que anuciaven els PGE pel 2009- caldria afegir-hi 2.800 milions d’euros més que, segons CiU, s’han perdut pel camí. Els nacionalistes reclamen els 500 milions d’inversió no feta el 2007, 779 milions destinats a Catalunya l’any 2008 però pendents de distribuir-se, 707 milions pendents de distribuir-se als pressupostos d’aquest 2009 i 827 milions més que correspondrien a la diferència entre els pressupostos de l’Estat aprovats pel 2007 i la xifra que va resultar de la metodologia pactada entre Solbes i Castells per tal de desenvolupar la disposició addicional.
La comèdia dels 800 milions d’euros només ha servit per calmar els ànims dels socialistes catalans, que necessitaven algun gest de Zapatero després que, per tercera vegada, els deixés sense nou finançament. Celebrar aquest premi de consolació com una ‘inversió rècord’ només serveix per distreure al personal. El mateix ha passat amb Rodalies: el traspàs de les Rodalies estava programat pel gener de 2008, i davant l’incompliment espanyol, el mag Zapatero es treu el pla d’inversions a Rodalies de la màniga, un pla que arriba amb retard i preveu invertir 4.000 milions fins el 2013 a les ruïnoses Rodalies de Barcelona: la inversió en ferrocarril que demanava la Generalitat en compliment de l’addicional tercera s’enfilava als 18.438 milions.
Directe.cat
dades: Observatori del Finançament de Catalunya)
L’any
2005 Espanya no va tornar a Catalunya 19.177 milions d’euros, això fa
52’5 milions d’euros al dia (8742 milions de pessetes!). Aquests diners
pertanyen a Catalunya. Això afecta a tots els habitants de Catalunya,
independentment d’on hagin nascut o de si es diuen Puig, Pérez o
Mohammed.
Amb aquests diners la Generalitat de Catalunya podria:
1- Construir un hospital com el de Granollers cada dia!
2- Podríem organitzar uns Jocs Olímpics cada any!
3- Desdoblar l’Eix Transveral.
4- La Generalitat podria edificar 55.000 pisos cada any i regalar-los!
6- Es podrien construir 15 línies de TGV de Barcelona fins a Perpinyà cada any.
7- Pensions dignes per tothom.
8- Podríem combatre millor la crisi.
De
quina manera aquests números ens afecten personalment? L’Estat Espanyol
se’ns queda 3000 € per cap. Són 250 € al mes que deixem de rebre. Us
agradaria de cobrar 250 € més al mes?
A continuació uns exemples del què podríem amb aquests 3000 €:
1- Ajudar a pagar la hipoteca.
2- Un ordinador nou cada any.
3- Pagar el dentista sense haver d’endeutar-se.
4- Una rentadora nova cada any.
5- Unes ulleres graudades noves cada any.
6- Unes bones vacances
7- Pagar els llibres de l’escola dels nens. (és clar, que segurament serien gratuïts)
8- El que vosaltres voleu…
HI HA ALGÚ QUE ENCARA DUBTI SOBRE EL CAMÍ A SEGUIR? LA INDEPENDÈNCIA ÉS
L’ÚNIC CAMÍ PER ATURAR QUE ESPANYA ENS CONTINUÏ ROBANT. HEM DE DIR PROU
I SER-NE CONSEQÜENTS.
INDEPENDÈNCIA PER CATALUNYA!
“Som més que una X”
MIQUEL GIMÉNEZ
El govern central ha exclòs a totes les ONG’S catalanes. Tal com sona. Segur que vostès saben que, quan omples la declaració de la renda, has de destriar amb una lletra X a què vols que es dediqui un tant per cent dels teus impostos, si a l’església – la meva opció – o a organitzacions laiques, per dir-ho d’alguna manera.
És a dir, sàpiguen que tota quanta ONG catalana que no tingui com a àmbit d’actuació l’estat, no veurà ni un cèntim dels impostos que paguem religiosament els catalans i catalanes amb sang i suor.
L’estat i, no cal dir-ho, Espanya per damunt de tot i de tothom. Com sempre. De moment, no he vist cap manifestació – espero que en els propers jorns es decideixi quan, on i com defensem les nostres ONG’S que, per altra banda, fan una tasca excel•lent. Tampoc he vist cap al Conseller Saura manifestant-se pels carrers, amb o sense cap brètol al darrera amb una pistola.
D’altra banda, la Generalitat Valenciana ha dit, i cito textualment, “No tolerarem l’homologació amb la llengua catalana”. Això ve a tomb del conflicte que hi ha perquè el govern valencià s’hi nega a que TV3 pugui ser vista a aquelles terres on hi ha genis que diuen que parlem dos idiomes diferents, és a dir, el valencià i el català. Fóra el primer cas en la història de la humanitat que dos pobles, amb dues llengües diferents, s’entenguessin a la perfecció. Tampoc he vist a cap membre del Govern manifestant-se pels carrers demanant quelcom tan senzill com és que TV3 es vegi al País Valencià, a les Balears, a la Catalunya Nord o on vulguin perquè, no sé si ho sap el govern valencià, però d’ençà que hi han parabòliques tothom pot veure quasi bé tot el que li abelleixi, i un català pot veure TV3 des de Buenos Aires, Estocolm, Austràlia o Burjassot.
També m’ha cridat l’atenció que l’Ignasi Guardans, el fins ara número u de CiU al Parlament Europeu, ara descavalcat pel Ramon Tremosa, digui que en cas de què Mas no guanyés les properes eleccions, hauria de produir-se el relleu. Això no ho deia pas quan ell era a Europa, amb càrrec, sou i dietes. Rebequeries de mal perdedor? No ho sé, però sense moure’s de la Unió Europea, el mateix Tremosa ha dit que ell podria sentir-se còmode a Espanya si Catalunya tingues un concert econòmic com Navarra, i ha refiblat el clau afegint que mai s’ha declarat independentista. Embolica que fa fort.
En Puigcercós diu que el PSOE i el PP sempre s’uneixen per a fotre Catalunya, però Esquerra segueix al Tripartit. El candidat d’Esquerra a les europees, en Junqueres, considera que el PSC no ha estat mai catalanista, però Esquerra segueix al Tripartit. Ai, ai, ai…
Què més? L’ABC es permet fer-se el pinxo i dir que a veure si el president de la companya Spanair serà un germà d’en Carod.
I al PSC? Al PSC hi ha, com diuen a l’òpera “Don Carlo”, “la pace dei sepolcri”.
No segueixo, perquè el llistat seria enorme. Tot plegat, és el país del sidral.
I és clar que s’hi pixen damunt de nosaltres. I és clar que cada dia que passa la prepotència espanyola augmenta. I és clar que no veiem ni un duro, perquè hi ha una veritat que va més enllà del que ens fan, i del Govern, i de la feblesa dels nostres polítics. La crua realitat és que som pocs i mal avinguts. Ras i curt, no som ni tan sols una “X” dins d’una casella.
Com s’ha arribat fins aquest punt de decadència, com hem pogut ser tan deixats, tan covards, tan panxa contentes? Com la moral de tot un país ha caigut tant pel terra, que ja no té esma per aixecar-se i dir prou?
No cal cercar-ne un sol, de culpable. Alguns, certament, en tenen més responsabilitat que altres, però si hem d’esbrinar qui té la responsabilitat més gran d’aquesta degeneració de la nostra pàtria, dels nostres anhels i dels nostres somnis, som tots i totes. No n’hi ha d’altre.
Vegin les darreres enquestes del CEO, Centre d’Estudis d’Opinió, on es diu clarament – amb tota la credibilitat que hom pot donar a qualsevol enquesta, és clar – que tan sols un 18,2 per cent dels ciutadans d’aquest país es sent únicament català. Vagin a França, a Alemanya, a Holanda, o a Dinamarca i demanin a llurs ciutadans si es senten francesos, alemanys, holandesos, etc. i comprovin els resultats. Per llogar-hi cadires.
És per aquesta conclusió, perquè no em resigno a ser una simple “X” en una casella que no ha de servir-me per a res, que em fa l’efecte que cal sang nova, cal foc nou, calen idees que reviscolin Catalunya. No s’acaba menjant merda perquè t’agradi, s’acaba menjant merda perquè t’hi has acostumat i ja no saps distingir-la del menjar normal.
Avui més que mai al llarg de la nostra història com a país cal que ens unim totes les persones que creiem que ja n’hi ha prou d’aquest color. Volem ser lliures, volem que s’acabi aquesta humiliació constant que, dia rera dia, es practica sistemàticament en contra del nostre poble, de les nostres institucions, de la nostra essència. No volem pas aquesta eutanàsia nacional que ens volen aplicar.
Tampoc volem, diguem-ho tot, picabaralles internes que a res condueixen. Així ens volen els de fora: barallats, emprenyats, dividits i sense cap pont que ens permeti creuar una riba per anar-hi a l’altre.
És cert, ara per ara som tan sols una lletra en una casella. Ni tan sols això, perquè l’ajut a les ONG’S catalanes acaben anant a petar a Madrid.
Però és pitjor que això passi perquè no hem fet els deures, perquè ens hem resignat a viure sota una llei que no ens fa justícia.
Catalunya no s’ho mereix. Ho consentirem molt de temps més? Què ens cal per reaccionar? Pensem-hi.
Informa: EL PUNT
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha avalat l’atenció individualitzada en detriment de la separació d’alumnes en aules diferents en funció de l’idioma, en una sentència en la qual reitera que el model d’immersió lingüística a Catalunya és “constitucionalment legítim”. A la sentència, el tribunal català desestima gran part del recurs presentat per la mare d’una nena que el 2006 cursava primer curs del segon cicle d’educació infantil (P-3) al centre Sant Josep de Calasanç-Escolàpies de Sabadell per exigir que seva filla rebés l’ensenyament en castellà.
La secció cinquena del TSJC considera que l’atenció individualitzada és un “corol·lari” del sistema de conjunció lingüística, com també ho és a judici del tribunal “que s’eviti la separació en grups per raó de llengua”.
Després de remarcar que el model d’immersió lingüística que s’aplica a Catalunya és “constitucionalment legítim”, el TSJC subratlla que el dret a l’educació “no garanteix cap dret de lliure opció a rebre l’ensenyament exclusivament en una sola de les llengües oficials”.
En el recurs, la mare considerava “aberrant, discriminatòria i fins i tot humiliant” la decisió del centre de prestar una atenció individualitzada a la seva filla, en comptes d’inscriure en una classe separada en funció de l’idioma.
El TSJC estima “un tant desaforada” aquesta apreciació i remarca que “no s’acaba d’entendre que pugui ser qualificada de humiliant una praxi escolar que tendeix, durant la primera etapa de l’ensenyament, a atendre en castellà a l’alumne si els pares volen que es li ensenyi en aquesta llengua, alhora que se li va introduint en català perquè, al terme del primer cicle de primària, l’alumne, amb vuit anys, pugui integrar-se sense dificultat al grup que fa servir aquesta llengua d’aprenentatge”.
En la seva sentència, el TSJC també desestima la petició de la mare de que totes les comunicacions, circulars i documentació, tant oral com escrita, que li siguin dirigides pel centre estiguin en castellà, ja que es tracta d’un centre privat, pel que és l’escola la que té competència en aquesta matèria.
PER E-NOTICIES
El domini .cat ha registrat un increment d’un 15% i ja compta amb gairebé 35.000 registres. La Fundació puntCAT ha presentat el balanç del domini .cat amb motiu del tercer aniversari del seu funcionament. El seu president, en Joan Francesc Gras, i el director general en Jordi Iparraguirre, han destacat també els objectius i novetats pel proper any.
“El creixement constant i a bon ritme del .cat, que durant l’últim any ha crescut un 15% i que compta amb gairebé 35.000 dominis registrats, ha permès reduir costs i rebaixar preus un 50% respecte a l’any passat, refermant la viabilitat econòmica i la independència financera de la Fundació puntCAT. La confiança en el .cat dipositada per múltiples empreses d’ací i de fora (google.cat, yahoo.cat, spanair.cat, clickair.cat, codorniu.cat, freixenet.cat, bonpreu.cat…) i per tots els bancs i caixes del país, demostra el valor afegit d’aquest domini per adreçar-se a un mercat específic molt potent, el catalanoparlant”, s’ha explicat.
El toro d’Osborne del Bruc, l’últim que queda a Catalunya, ha tornat a caure aquesta matinada. La tanca publicitària ha aparegut doblegada a terra, sostinguda només pel suport de les potes. Aquest és un dels molts atacs que ha patit el toro d’Osborne. El primer cop que el van tirar a terra va ser el 12 d’octubre del 2002.
L’atac arriba dies després que el jutjat hagi condemnat a una pena de multa de 192 euros els dos joves que el juliol del 2008 van intentar aterrar l’estructura del toro Osborne del Bruc. També arriba dues setmanes abans que Maulets, la CUP i altres organitzacions celebrin, el 7 de març, una marxa reivindicativa al mateix municipi del Bruc.
L’agost del 2007, un grup autodenominat Germandat Catalana la Bandera Negra va reivindicar l’acció de tirar a terra el toro per “netejar” la silueta de la “sagrada muntanya de Montserrat” de la “immundícia cornuda espanyola que pretenia embrutar-la”.
Encara no fa un any, el 17 de maig del 2008, un ferrer de Masquefa, ajudat per deu persones més, va alçar el toro per iniciativa pròpia, tot i que finalment l’empresa de licors li va pagar el cost de l’acció.
Per directe.cat
Aquesta nit s’ha tornat a tombar el toro d’Osborne situat al Bruc, l’últim que queda a Catalunya. En un comunicat, els responsables de l’acció asseguren: ‘Per cada agressió arreu de la nació catalana, respondrem conseqüentment’. A més denuncien que cap institució municipal, comarcal ni nacional ha emprès cap acció per tal d’eliminar ‘aquesta silueta reconstruïda il·legalment al peu de Montserrat, ni sancionar-ne els seus responsables’. Relacionen aquesta acció amb la situació del país ‘vexat en les seves decisions i robat permanentment des de fa 300 anys’. ‘Hem decidit rebel·lar-nos per posar fi als símbols imposats’, asseguren. Recordem que el passat tres de febrer es va fer pública la sentència que condemanava als joves que van intentar tirar a terra el toro del Bruc la darrera vegada a una multa de 192 euros.
En cas de no pagar la multa, els joves ja han assegurat que no ho faran, haurien de complir una pena de vuit dies de privació de llibertat. Diverses organitzacions entre les que hi ha Maulets i la CUP han convocat una marxa reivindicativa al Bruc per al dia 7 de març.
El toro del Bruc ha sigut tombat en diverses ocasions i després tornat a aixecar. També s’hi han fet diverses pintades.
Catalans reaccionem ( Carpe diem) 
Comentaris recents