You are currently browsing the monthly archive for Mai 2011.
Una pallassada representada per la flor i nata dels dirigents del PSOE.
M’ha refereixo al ultim congres que ha celebrat aquest partit a fi d’escollir un candidat per rellevar al Sr Zapatero quan aquets toqui el 2.
Acte I: Apareix a l’escenari la Sra Ministra Carme Chacón i entre llàgrimes notifica a l’audiència que ella ja no serà una candidata a les pròximes eleccions per ocupar la presidència d’Espanya.
Acte II: L’escenari és la casa del PSOE que és el lloc que celebren congressos, en aquesta escena apareixen uns elements del partit que entre ells és consideren Barons, seguidament fa acte de presencia el Sr Zapatero per fer un discurs referent a la democràcia que no te res d’interesant, i aprofita aquesta ocasió per anunciar que la seva voluntat és que quant ell toqui el 2 sigui rellevat pel Sr Rubacaba., ja que aquets reuneix unes condicions físiques i mentals que no tothom les reuneix per aconseguir governar aquets Pals. (aplaudiments)
Acte III: Apareix a l’escenari rodejat de micròfons el Sr Rubalcaba que amb una cara molt semblant al personatge que este etiquetat a les botelles de l’Anís del Mono, i ple de satisfacció va donar les gracies de ser elegit Candidat de manera tan democràtica com a fet el Sr Zapatero, o sigui fet a dit (lo mateix que va fer Aznar al nombrar ja fa uns anys al SR Rajoy) i devant dels Barons el Sr Rubalcaba es dirigí a tots ells per demanar entusiasme i suport per aconseguir ser el President. d’Espanya a les pròximes eleccions. “aplaudiments”.i baixada de teló.
N’ obstant jo crec que aquesta representació no era necessari ja que de sobres sabem tots els ciutadans que a les properes eleccions i en contra la nostre voluntat el president d’Espanya serà el Sr Rajoy., o sigui lo maxim que pot aspirar el candidat Sr Rubalcaba s ser un cap d’oposició i gracies
Foto La razón.
Sera retirada a su petición.
El gran pitafi que han provocat el Sr Puig i el Sr Mas.
Despres de haver calibrat el grau de contundencia que se serviren els Mossos en contra uns ciutadans indignats a fi de fer-los fora dela PlaçaCatalunyade Barcelona, jo no crec que faci falta assabentar a les generacions actuals del temps del franquisme, o sigui que un cop de porra per part de un Mosso a un cop de porra de un Gris o d´un un Guardia civil no ja cap diferencia, o sigui son identiques .
Per quant la Dimissió SrFelix Puig i Sr Artur Mas?
Foto el Periodico
será retirada a petición.
L’espai electoral de l’independentisme es manté lleugerament a la baixa i sobretot amb una proporció molt diferent de com el coneixíem fins ara. Esquerra continua sent el referent clar de l’independentisme però ha patit molt durament la recomposició que està tenint aquest espai que, tal i com apuntàvem, no ha seguit els patrons de les anteriors eleccions al Parlament.
Així ha canviat la distribució del vot independentistaclica la imatge per fer-la gran
La CUP ha tingut un creixement espectacular. En part en els municipis on ja tenia representació, que com a mínim sempre es manté, però sobretot en ciutats i caps de comarca on obté regidors per primera vegada, sovint fent el ‘sorpasso’ a Esquerra. L’entrada a Girona, Sant Cugat, Reus, Figueres o Banyoles en són els exemples més destacats. Són 101 regidors i més de 60.000 vots. La CUP, que per ara només es presenta a les municipals, ha sabut explotar la tasca d’oposició municipal feta durant tota la legislatura.
Els resultats d’ERC són ben contradictoris. Per primera vegada a la historia aconsegueix més vots en unes eleccions municipals que en unes catalanes. El que podria ser considerat com un inici de recuperació queda totalment tallat per la davallada que significa perdre la representació a totes les grans ciutats menys a Barcelona. Si el 2007 va ser L’Hospitalet, ara ERC s’ha quedat fora de Sabadell, Terrassa, Badalona, Girona, Tarragona, Lleida, Sant Cugat, Reus, Lleida, Sant Boi, El Prat, Cornellà, o Mataró. La majoria de vegades queda a prop del 5% o fins i tot molt però que molt a prop. Tot i que el creixement de la CUP en algunes d’aquestes ciutats és la causa directa de la pèrdua de representació, a tot arreu Solidaritat Catalana ha esgarrapat alguns vots. Molt poquets però suficients perquè Esquerra no entrés. En contrast, ERC es manté al global de Catalunya com a tercera força en regidors i alcaldes i quarta en vots, per damunt d’ICV, gràcies a una implantació homogènia a totes les comarques.
Per la seva banda, Solidaritat consolida 30.000 seguidors fidels i una cinquantena de regidors, al contrari que la CUP, la majoria d’ells en pobles petits. Si l’objectiu era assegurar un nucli fidel de seguidors per intentar aguantar fins a les properes eleccions catalanes tot debilitant al màxim Esquerra, l’èxit ha estat indiscutible.
Tribuna.cat
El PP obté la majoria absoluta al País Valencià i les Illes Balear
El Partit Popular revalida la seva majoria absoluta a les Corts Valencianes amb 55 escons. El PP de Francisco Camps, malgrat el cas Gürtel, ha guanyat un diputat. A les Illes Balears, els populars han guanyat amb 35 diputats per 14 del PSIB, i 4 de la coalició PSM-IV-ExM i PSOE-Pacte, i 1 del PSM-EN i GxF+PSOE.
Per la seva banda, el Partit Socialista del País Valencià es queda amb 31 escons. La tercera força política és Compromís amb 7 regidors, superant en aquesta posició a Esquerra Unida, amb 6.
e-notícies
Independentisme a la baixa
Esquerra i Solidaritat treuen pit malgrat la davallada electoral
L’independentisme ha quedat tocat després de les eleccions municipals celebrades aquest diumenge 22 de maig. En són mostra la davallada d’Esquerra, que s’ha quedat fora de tres de les quatre capitals de província catalanes -només ha entrat a Barcelona- o la baixa representació obtinguda per Solidaritat. Només les CUP, que han pujat, s’han salvat de la sotragada sobiranista.
Esquerra ha perdut quasi 80.000 vots i 200 regidors respecte a les eleccions muncipals del 2007. En les eleccions que s’han celebrat aquest diumenge ha obtingut un total de 257.564 vots pels 334.923 que van aconseguir al 2007 i ha passat de tenir 1584 a només 1384 regidories.
Malgrat tot, des del partit, i com es mostra ens uns gràfics difosos durant la roda de premsa d’aquest dilluns, presumeixen de ser “la tercera força municipalista de Catalunya”, darrera de CiU, que compta amb 3.860 regidories i el PSC, que en aquests moments en té 2.117. Darrera d’ERC vindria el PP, amb 473, ICV, amb 398, i la CUP, amb 101.
A Barcelona, Jordi Portabella només ha obtingut dos regidors dels quatre que tenia i és l’última força política per darrera fins i tot d’Iniciativa, com ja va passar al Parlament. Però els resultats d’ERC són també dolents a la resta de capitals. A Girona, Esquerra, amb Blanca Palmada de candidata, ha quedat desplaçada per la CUP i s’ha quedat fora, perdent els quatre regidors que tenia.
El mateix ha passat a Lleida i Tarragona, on tampoc han obtingut representació al consistori. Per tant el candidat tarragoní Sergi de los Ríos passa de ser tinent d’alcalde a no ser ni regidor. A Sant Cugat del Vallés Esquerra ha quedat desplaçada per la CUP, que ha aconseguit dos regidors. Els republicans s’han quedat fora del consistori.
Per la seva banda, Solidaritat, que s’estrenava en unes eleccions municipals, no ha tingut els resultats esperats. D’entrada, ni Santiago Espot, alcaldable per Barcelona, ni Xavier Almagro, cap de llista per Tarragona, ni Santi Niell, alcaldable per Girona, han obtingut representació. Per tant, i donat que a Lleida no es van presentar, la formació no ha obtingut cap regidor a les capitals de província.
La formación ha sumat només 47 regidories arreu de Catalunya, fet, que, malgrat tot, ha sigut motiu d’alegria per a la direcció. I és que, segons han afirmat, “tenint en compte que SI era la primera vegada que es presentava en uns comicis municipals i, comparant els resultats que van tenir altres forces polítiques en la mateixa situació el passat mandat, els resultats són satisfactoris”.
e-notícies
La davallada electoral força l’executiva d’ERC a dimitir en bloc
El nou president i el secretari general s’elegiran el 17 de setembre vinent · Hi haurà un congrés extraordinari l’1 d’octubre
La nova patacada electoral d’Esquerra ha tingut unes conseqüències immediates: l’executiva ha dimitit en bloc i romandrà amb caràcter interí fins al 17 de setembre vinent, quan s’elegirà la nova direcció, inclosos el president i el secretari general. L’1 d’octubre es celebrarà el pròxim congrés, en què es votarà la nova estratègia de la formació. ‘Cal un replantejament a fons de la manera de funcionar, de les persones i els equips de persones’, ha declarat Puigcercós.
Puigcercós ha parlat d’una davallada electoral que és la continuació d’un descens que comença el 2007 i ha admès que hi ha hagut des d’aleshores ‘un vot de càstig a la gent més instal·lada a les institucions’, i ha assenyalat que és a les grans ciutats on hi ha hagut aquesta dinàmica de vot, en referència a la desaparició del partit dels consistoris de Tarragona i de Lleida i a la caiguda de quatre a dos regidors a Barcelona.
També s’ha referit a la necessitat d’obrir més el partit: ‘Hem de ser capaços de vertebrar una majoria política independentista i treballar conjuntament amb altres forces’.
La davallada d’Esquerra a les eleccions parlamentàries de Catalunya, les municipals l’han continuada, amb la pèrdua de 170 regidors dels 1.591 que havia arribat a tenir. La davallada d’Esquerra és paral·lela a la consolidació de l’alternativa presentada per la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), que suma 101 regidors (fins ara en tenia 20). També cal considerar els 47 regidors aconseguits per Solidaritat per la Independència (SI), i els 41 que ha obtingut Reagrupament.
Racó Català
La CUP irromp amb força al panorama català amb més d’un centenar de regidors
La candidatura multiplica per 3,5 els seus vots i voreja els 65.000 al Principat · La Plataforma per Catalunya (PxC) també augmenta els seus regidors de 17 a 67 i multiplica per 5 els seus vots · Solidaritat Catalana entra als consistoris amb 48 regidors
Molins de Rei, Arenys de Munt, Valls, Vic, Sant Cugat, Sant Celoni, Vilanova i la Gentrú, Mataró o Sitges són algunes de les localitats que tindran regidors de la CUP aquesta propera legislatura municipal. Aquests comicis del 22M han estat els de la consolidació pel referent municipal del l’esquerra independentista, doncs passa de poc més de 18.500 vots a més de 62.100 i multiplica per 5 el seu nombre de regidors per obtenir-ne 101, 81 més que als comicis de 2007. La candidatura irromp directament amb 3 regidors a Girona després d’haver-se quedat a les portes d’accedir-hi ara fa 4 anys, mentre que es consolida amb 2 regidors a Vic i en d’altres obté una representació important, com els 4 de Molins de Rei, els 4 d’Arenys de Munt els 3 de Valls, els 3 de Berga (amb ‘Titot’ de regidor) o 1 a Mataró. A Barcelona tot i obtenir 11.000 vots no arriba ni al 2% i no obté regidors. A l’altra banda de l’espectre ideològic la formació del populista Josep Anglada, Plataforma per Catalunya (PxC), ha fet forat amb el seu discurs antiimmigrants i ha multiplicat per 5 els resultats de 2007, que li han proporcionat 67 escons (+50); ha entrat en molts consistoris sobretot de la demarcació de Barcelona, com l’Hospitalet (2) o Mataró (3), i s’ha consolidat en d’altres, com al Vendrell o a Vic, on obté 5 regidors.
Pel que fa a Solidaritat Catalana ha obtingut vora 32.000 vots i 48 regidors arreu del Principat, malgrat que no entra al lloc on probablement més li interessava fer-ho, a Barcelona, on s’ha quedat molt lluny d’obtenir-hi representació amb només l’1,2% dels vots.
Forta entrada de Bildu als ajuntaments d’Euskal Herria amb més de 1.100 regidors i 310.000 vots
La coalició d’EA, Alternatiba i independents irromp amb 1.137 regidors a Euskadi i Navarra · Té més regidors que ningú al País Basc · En 88 ajuntaments disposa de majoria absoluta i 25 més, relativa
La presència de Bildu, la coalició d’EA, Alternatiba i independents abertzales, a aquestes municipals del 22-M farà canviar i molt el panorama polític a Euskal Herria. I és que la nova coalició ha obtingut 1.137 regidors al conjunt de les terres basques, 953 regidors a Euskadi i 184 a Navarra. Amb aquestes dades Bildu passa a ser la formació guanyadora en regidors a Euskadi i la tercera amb més regidors a Navarra. En total més de 310.000 vots, 276.134 al País Basc, que la fan la segona més votada rere el PNB, i poc més de 37.000 a Navarra, que la fan la tercera amb més vots rere UPN i PSN-PSOE. A part Bildu té assegurades 74 alcaldies a Euskadi, doncs hi compta amb majoria absoluta, i en 22 més hi té majoria relativa. A Navarra té majoria absoluta en 14 consistoris i relativa en 3. A Sant Sebastià és la formació amb més regidors, 8, per 7 del PSE, i 6 de PPi PNBEls resultats són similars als que va recollir el darrer referent pur de l’esquerra abertzale a les municipals, Euskal Herritarrok (EH), que als comicis municipals de 1999 van aconseguir 890 regidors arreu d’Euskal Herria i van recollir més de 272.000 sufragis.
Com en el cas de Sortu, la possible legalització de la qual deixaria PP i PSOE sense majoria al Parlament basc, que Bildu hagi estat present a les eleccions farà retrocedir de forma important el front espanyolista que a les terres basques impulsen PP i PSOE.
Racó Català
L’executiva d’ERC plega veles pels successius mals resultats electorals
L’actual direcció es mantindrà en funcions fins el 17 de setembre, quan s’elegirà nova executiva, president i secretari general, i l’1 d’octubre celebrarà un congrés extraordinari · Joan Puigcercós admet errors i la necessitat de canvis al partit
L’executiva d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha dimitit en bloc aquest dilluns després de la baixada contínua de vots que ha obtingut a les darreres convocatòries electorals, en especial a les del 28-N al Parlament i a les municipals d’aquest darrer diumenge, 22-M. Ho ha anunciat l’encara president d’Esquerra, Joan Puigcercós, que ha admès errors de gestió i la necessitat de repensar i canviar el partit i el seu rumb actual. Per tot plegat ha anunciat que el proper 17 de setembre els militants del partit elegiran nova executiva, amb president i secretari general, mentre l’actual direcció es mantindrà de forma interina fins aleshores. Puigcercós ha reiterat que no es presentarà a la reelecció, tal com ja havia anunciat després del 28-N, i ha assegurat que al partit li cal replantejar-se de forma important “la manera de funcionar, de les persones i els equips de persones”. ERC, ha dit, “ha de ser conscient de les noves demandes del carrer” tot i que també cal recordar “que tenim 80 anys d’història, i aprofitarem els nostres valors”. Per Puigcercós, Esquerra “ha de ser capaç de vertebrar una majoria política independentista i treballar conjuntament amb altres forces”.
ERC, que a les municipals 2007 va ser la tercera força més votada amb vora 335.000 vots, passa ara a ser la quarta després de perdre’n 78.000 i quedar-se amb 257.000 vots, que li proporcionen 1.384 regidors (-197); els republicans són però la tercera força en regidors a Catalunya. Puigcercós ha qualificat de “fracàs” haver-se quedat fora de 3 de les 4 capitals de demarcació i haver mantingut només 2 dels 4 regidors que tenia a Barcelona. La crescuda de la CUP també s’ha cruspit ERC en alguns municipis, com és el cas de Girona, on ERC ha desaparegut del consistori i la CUP hi ha entrat amb 3 regidors.
Racó Català
Catalans reaccionem ( Carpe diem) 
Comentaris recents