You are currently browsing the category archive for the ‘garrapatas sociales’ category.

pp logotip populars partit

La notícia que Francisco Camps serà finament jutjat per un suposat delicte de suborn no ha sorprès a ningú. El que sorprèn és que, amb la quantitat de proves que té en contra i una condemna a tocar, Camps no hagi tingut la decència de dimitir ni Rajoy de forçar-lo a fer-ho.

L’auto del jutge Flors deixa ben clar que Camps va mentir quan va assegurar que es pagava els vestits de luxe: segons el jutge, els beneficiaris dels trajes de luxe pagats per Orange Market tenien la condició d’autoritat (en els casos de Camps, Costa i Campos) i de funcionari en el cas de Betoret. Segons el jutge, hi ha fins a onze indicis diferents, més enllà del testimoni oral del sastre, que demostren que Camps no va pagar-se els trajes com ell va defensar davant les Corts.

Entre les noves proves que aporta el jutge s’hi troben el registre de diverses converses telefòniques entre els imputats hores després que el sastre José Tomàs declarés davant Garzón. En aquestes converses interceptades s’hi detecta una ‘patent preocupació dels imputats pels fets succeïts, intranquil·litat davant la possibilitat que es descobreixi el que aquests fets signifiquen, afany per reunir-se i trobar una sortida’ i fins i tot la voluntat de planificar ‘les precaucions que alguns dels imputats haurien de prendre a partir d’aquell moment si els fets transcendien’.

De tot plegat se’n desprèn que Camps ho té cru per sortir del judici innocent, però res d’això sembla que li tregui la son i no sembla que el president de la Generalitat valenciana s’estigui plantejant la dimissió. I de moment Rajoy continua estoic donant suport a l’imputat, i De Cospedal ja ha tancat files amb Camps assegurant que ‘la direcció del PP confia en la seva inocència’.

Per altra banda, la maquinària del PP valencià s’ha posat a treballar a fons per tal de sembrar la desinformació, i Canal 9 ha continuat fent gala d’un periodisme tendenciós i manipulador, com ja és habitual en les informacions del Cas Gürtel. En l’informatiu del migdia han deixat la peça sobre Camps pel final, recollint i editant la compareixença de De Cospedal de manera que dónes 4 vegades suport a Camps enlloc de les 3 vegades de la compareixença real.

La polèmica peça ja ha estat esborrada del web de la televisió valenciana, on si que s’hi pot trobar el vídeo de l’informatiu d’ahir a la nit, ja més llarg i complet, on es mostren imatges de Camps donant-se banys de multituds i on s’utilitzen plans del jutge Font sortint dels tribunals talment com si Camps fos un heroi i el magistrat que el jutja fos el culpable del cas.

Sigui com sigui, en el més que probable cas que el president valencià sigui declarat culpable, Camps hauria d’afrontar una pena de fins a sis mesos de presó, que no compliria perquè no té antecedents penals.

Per directecat

El rebuig unànime de la Mesa del Parlament a la iniciativa popular d’un referèndum d’autodeterminació el setembre del 2010 ha estat una dada interessant. Enric Canela, de Deumil.cat, promotor de la consulta, ho ha dit: “Ara ja sabem que no hi ha cap diputat independentista al Parlament”. El terreny de joc queda perfectament delimitat: tothom s’ha retratat, i molt especialment Esquerra.

Canela no és cap ingenu. Ho deia ben clar: “Ja sabíem que la proposta quedava fora de la Constitució i de l’Estatut”. I és exactament d’això del que es tracta: de constatar que en el marc de l’ordenament legal vigent, la independència és impossible avui, i ho serà sempre. Que l’hi preguntin a Ibarretxe, que és qui hi arribat més lluny en aquest afer. L’independentisme coherent implica, en un moment o altre, una ruptura amb la legalitat vigent, i qui no estigui disposat a assumir-ne el cost, és que no és independentista de veritat.

Dins de CiU, el sobiranisme és poc més que una paraula, destinada a definir aquells que són més marcadament autonomistes. Dins d’Esquerra, l’independentisme és un ham electoral i res més, perquè ni a Carod ni a Puigcercós se’ls passa pel cap trencar amb una legalitat de la que obtenen sous tan sucosos i cotxes oficials tan llargs. La contradicció és flagrant: ¿com poden dir que són independentistes i alhora, reconèixer que mai no faran cap pas que no permeti la Constitució espanyola?

Aquesta contradicció és una de les moltes causes de la desafecció catalana, que es complementa amb una estranya paradoxa, que es pot resumir en dos termes:

1.- A Espanya, Zapatero no para de donar munició i arguments per a la independència de Catalunya. En això, el president socialista segueix l’exemple d’Aznar, que va ser el primer líder espanyol que va deixar ben clar el seu olímpic menyspreu per Catalunya i la seva voluntat inequívocament recentralitzadora.

2.- A Catalunya, els independentistes (a Esquerra) i alguns sobiranistes (com els CiU) no paren d’actuar (amb votacions, amb silencis o amb covardies) contra la independència de Catalunya.

La paradoxa és sensacional: Espanya els dóna arguments a cabassos per la independència i els catalans, enlloc d’aprofitar-los, tirem pilotes fora i la Mesa del nostre Parlament vota en contra, ja no de fer un referèndum, sinó simplement d’iniciar el tràmit per poder fer-lo.

L’autocensura del Parlament ha arriba fins a uns extrems que a Zapatero i Rajoy els deuen fer morir de riure. No m’estranya a Madrid ningú no es prengui mai seriosament cap amenaça que vingui de Catalunya.

Per Francesç Puigpelat

PREFEREIXO UNA FOTO, QUE DIR EL QUE PENSO D´AQUETS DEL PP

El PP demana que se sancioni el Barça.El PP ha instat avui a la Real Federació de Futbol Espanyol (RFEF) que sancioni el F.C. Barcelona i  l’Athletic de Bilbao per la xiulada de les seves respectives afeccions als Reis i a l’himne nacional durant la final de la Copa del Rei

En roda de premsa, el diputat del PP per Melilla, Antonio Gutiérrez, ha dit que encara està esperant “que la RFEF sancioni els s dos equips, que les seves afeccions van provocar  un fet tan insòlit, vergonyós i lamentable”, i es va mostrar convençut que si s’haguessin corejat crits xenòfobs, “hauria caigut sobre ells tot el pes de la Llei”.

En aquest cas hi  hauria “multa al cant als dos equips”, ha dit Gutiérrez, qui ha afegit: “no sé si per a la RFEF tindrà més importància que es llenci una bengala que aquest espectacle, que no succeïx en cap país democràtic, i que després vam veure en diferit ometent imatges ja preparades per a demostrar un fals afecte dels espectadors”.

Segons Gutiérrez, és “insuficient” que després d’aquest capítol només s’hagi destituït al cap d’Esports de RTVE, en recordar que durant el partit “es van exhibir pancartes contra la unitat d’Espanya, es van llançar crits davant del Rei impunement i s’han xiulat els símbols que ens donen cohesió com a Nació”.

A més, ha criticat que “s’estigui amagant el problema dient que eren uns pocs els qui cridaven, ja que eren desenes de milers de persones lels qui corejaven de forma estrepitosa i xiulaven els dos màxims signes que tenim els espanyols d’unitat, que són la Prefectura de l’Estat i l’himne nacional”.

En opinió del diputat del PP, la xiulada als Reis i l’himne nacional és “una anècdota greu”, però és “un problema de fons” i “una demostració majoritària de desafecte cap als símbols d’unitat d’Espanya”.

“El que va ocórrer a *Mestalla és el signe del que està passant en la societat espanyola”, que és “la desvertebració d’Espanya com a Nació”, ha afirmat Gutiérrez, qui ha anunciat que, malgrat la destitució del cap d’Esports de RTVE, mantindrà la seva petició de compareixença del director general de l’Ens Públic en el Congrés de Diputats.

.

Informa: DIARIO SPORT

CiU respecta la decisió de Guardans però seguirà demanant la supressió del ministeri de cultura

Els socialistes celebren que l’eurodiputat convergent s’incorpori al govern espanyol · Guardans explica la decisió al seu bloc · La JNC demana que l’expulsin de CDC

La incorporació d’Ignasi Guardans al ministeri espanyol de cultura com a responsable de l’Institut de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals ha estat saludada amb entusiasme pel PSC i rebuda amb respecte pel seu partit Convergència Democràtica. Des de CiU s’ha remarcat, però, que la federació seguirà demanant la supressió del ministeri. Guardans, que explica la decisió al seu bloc, s’hi incorpora després que CiU decidís que no fos ell el candidat a les europees.

Al Parlament Europeu Guardans va ser un dels impulsors de la Directiva de Mitjans Audiovisuals i també va participar en la creació del programa Media. En el seu nou càrrec substituirà Fernando Lara.

El viceprimer secretari i portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha valorat aquest dilluns ‘molt positivament’ l’elecció del fins ara eurodiputat de CiU, Ignasi Guardans, per dirigir l’Institut de Cinematografia i de les Arts Audiovisuals, que depèn del Ministeri de Cultura. ‘Estem molt satisfets, perquè Guardans destaca per una experiència, capacitat i vocació de servei públic que no es podien perdre’, ha dit Iceta.

A través d’un comunicat, Iceta s’ha mostrat convençut que Guardans ‘farà una molt bona feina per al cinema espanyol i català’ i considera que ‘encara té molt a aportar al servei públic’. El dirigent socialista ha celebrat que la nova ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, hagi ofert aquesta direcció a l’eurodiputat de CiU i ‘hagi tingut en compte la trajectòria i perfil de Guardans’. Iceta també ha destacat ‘el seu coneixement del sector’.

Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) mentrestant continuarà demanant la supressió del Ministeri de Cultural, tal com apareix en el seu programa electoral, encara que l’eurodiputat de CiU Ignasi Guardans passi a ser el director general de la Cinematografia d’aquí a unes setmanes. Fonts del partit han dit entendre i respectar la sortida laboral de Guardans. Però també han remarcat que ‘de la decisió personal’ del fins ara eurodiputat ‘no es poden treure conclusions en clau d’implicació del partit al govern espanyol’. onts de CDC han indicat que fa tres dies que Guardans va fer saber el seu nou destí professional al secretari general del partit, Artur Mas, i que li va anunciar que dimitiria com a eurodiputat i com a membre de la direcció de Convergència.

Per una altra banda el president de la JNC Gerard Figueras ha demanat a Artur Mas que expulsi Guardans del partit.

La nova ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, va donar suport al Manifiesto por la lengua común, que, promogut per gent com Fernando Savater, Albert Boadella, Mario Vargas Llosa, Félix de Azúa o Arcadi Espada, defensava la tesi de la marginació del castellà a algunes comunitats autònomes i en referència a Catalunya.

González-Sinde, segons recorda aquest dimecres La Vanguardia, és “acérrima defensora del canon digital y las campañas contra las descargas y del manifiesto en castellano que impulsó UPyD”. “Choca el difuso apoyo que González-Sinde prestó al Manifiesto por la lengua común – suscribiendo a la tesis del castellano marginado-,uno de los instrumentos de zarandeo político de un sector de la prensa madrileña contra Catalunya”, s’afegeix.

Malgrat que González-Sinde no va arribar a signar el manifest sempre va mostrar-ne simpatia. Fins i tot, va reconèixer públicament que pensava que el castellà està discriminat en algunes comunitats. El passat mes de juliol, El País feia enquestes relacionades amb el manifest a diverses personalitats. A la pregunta que si “¿el castellano se encuentra marginado en algunas comunidades?”, la nova ministra, llavors presidenta de la Academia de Cine, responia que “me temo que sí, aunque pueda sonar políticamente incorrecto. Hay autonomías donde los niños saben desenvolverse sólo en su lengua materna”.

Veue manifest

Zapatero ajorna encara més el finançament

Malgrat l’executiu espanyol havia anunciat que després de les eleccions basques i gallegues de l’1 de març es tancaria el pacte sobre el nou model de finançament autonòmic, el relleu de l’equip del socialista Touriño pel del popular Alberto Núñez Feijóo a la Xunta comportarà una frenada en el tancament del nou model. La ministra d’Administracions Públiques, Elena Salgado, ha assegurat en declaracions a l’emissora Rac1 que, per tancar l’acord, s’haurà de comptar amb el nou govern que hi haurà a Galícia, dirigit per Alberto Núñez Feijóo, del PP, però que “això no hauria de ser un impediment” perquè hi hagi un acord.

El ministeri d’Economia no pensa convocar el Consell de Política Fiscal i Financera, que ha de donar llum verda al sistema, fins que no hagi pres possessió el nou govern de Galícia. En un principi, es preveu que el Parlament gallec es constitueixi l’1 d’abril. Els dies posteriors, Feijóo prendrà possessió del seu càrrec i nomenarà el seu executiu.

El departament que dirigeix Pedro Solbes ha de reunir-se després amb el conseller d’Economia gallec que entri per explicar-li el contingut del model sobre el qual estan treballant amb les comunitats de règim comú. El nou executiu gallec podria voler dir-hi la seva sobre el sistema i la xifra que li pertocaria al seu territori. No es descarta la possibilitat que Feijóo reclamés una trobada amb el cap de l’executiu espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero.

El Tribunal Constitucional (TC) se opone a que el Estatut proclame que Catalunya tiene “símbolos nacionales”. En estos momentos, la resistencia al uso de esta expresión es una de las principales causas de que la deliberación de la sentencia no logre avanzar, aunque el TC va a iniciar ya la segunda etapa de su discusión, con una nueva propuesta de resolución, cuya ponente es la magistrada Elisa Pérez Vera.

El sector conservador del Constitucional ha rechazado siempre la citada expresión, pero su postura es compartida ahora también por una parte del sector progresista. Todo ello no hace peligrar el preámbulo del texto estatutario, ya que el Constitucional sigue admitiendo por mayoría que en esa parte introductoria de la norma pueda recogerse, en términos de relato histórico, que el Parlament declaró en su día que Catalunya es una nación. Pero el sector conservador rechaza que este tipo de manifestaciones se haga también en el articulado del Estatut. Una cosa es el preámbulo, sin efectos jurídicos -sostiene este sector-, y otra muy distinta los artículos del texto estatutario. Dicho sector ha ganado para su causa de oposición a estos conceptos al menos a un magistrado del sector progresista, con lo que en estos momentos el equilibrio interno sería de 6 votos a 4 contra dicha disposición. Ello podría obligar a prescindir de los conceptos “símbolos nacionales” para referirse a la senyera y al himno de Catalunya. Esta situación está dificultando el avance general en la deliberación de la sentencia, ya que el sector progresista insiste en encontrar una fórmula de transacción que permita salvar el precepto relativo al reconocimiento de los símbolos sin impedir su adjetivación, dado el especial valor que la sociedad catalana ha dado históricamente al concepto de nacionalidad. En este marco, el Constitucional delibera ahora si anula directamente la utilización de la expresión “símbolos nacionales”, declarándola contraria a la Constitución, o si busca una fórmula que permita usar esos términos, pero con una cláusula interpretativa muy limitadora. Esta cláusula sería llevada no sólo a los argumentos de la sentencia, sino también al fallo, a su parte dispositiva. Con ello se perseguiría dejar absolutamente claro que todo uso de la expresión “símbolo nacional” en cualquier texto legal de aplicación o desarrollo del Estatut sería inconstitucional, salvo que se empleara en los estrictos términos que disponga el fallo. El debate en el TC ha venido a coincidir con una etapa de especial preocupación judicial por la cuestión de los símbolos. El Supremo acaba de ordenar al Parlamento vasco que coloque la bandera española en lugar bien visible de su fachada. Paralelamente, el anterior Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) aprobó en su última reunión, en septiembre pasado, encargar la compra de mástiles y banderas de España para todos los juzgados del País Vasco que no dispusieran de ellos. Si el equilibrio de fuerzas del Constitucional quedara 6 a 4 en ésta y otras cuestiones, la presidenta de la institución, María Emilia Casas, no tendría que hacer uso de su voto de calidad para deshacer empate alguno, como ocurriría de restablecerse el teórico equilibrio de igualdad a 5 votos entre los sectores conservador y progresista. Casas siempre ha intentado, sin embargo, que la sentencia del Estatut tenga el respaldo de una amplia mayoría, para que gane en peso y autoridad. Durante una etapa, tras las elecciones generales del año pasado, pareció que podían lograrse importantes puntos de coincidencia, pero cada vez está más claro que ese objetivo no podrá alcanzarse en todos los extremos del Estatut sometidos a debate, que son muchos. La impresión general en todos los ámbitos en que se sigue el proceso de elaboración de la sentencia es que el TC llegará en la mayor parte de los asuntos conflictivos a una resolución interpretativa que evite la declaración de inconstitucionalidad y la anulación de preceptos. Pero eso no quiere decir que lo consiga en todos ellos. La magnitud de las incógnitas persistentes hace que aún no haya trascendido si habrá una votación final, de toda la sentencia, o capítulo por capítulo, para favorecer los puntos de encuentro, siquiera parcial.

Una bona recepta de cuina:

Ingredientes

Un pollo

Un despacho

Varios chorizos

Preparación

Se coge  al pollo.

Se le coloca en un despacho.

Se le rodea de chorizos.

Se le deja a su antojo.

Y el solito se va haciendo rico, rico, rico.

Salut,


PP I CIUTADANS ACUSEN A TV3 D´APOLOGIA DEL TERRORISME PEL HOMENATGE A XIRINACS.

14.02.2009 – 21:00

El Partit Popular i Ciutadans han acusat Televisió de Catalunya d’apologia del terrorisme durant la Comissió de Control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). La causa la troben en l’emissió de l’homenatge a Lluís Maria Xirinacs al Palau de la Música pel Canal 33. Per contra, la directora de Televisió de Catalunya, Mònica Terribas, ha lloat la trajectòria política de Xirinacs i ha argumentat que algun fet puntual ‘no eximeix de la trajectòria política d’una persona’. El diputat de Ciutadans, Antonio Robles, ha qualificat l’acte d’’akelarre del sacerdot independentista’ i ha fet referència al fet que algunes imatges recordaven el militant de Terra Lliure Jaume Martínez Vendrell.

Santi Rodríguez, del Partit Popular, ha afegit que aquest cas és tan sols un exemple ‘d’una visió global’ instal·lada a la cadena. Rodríguez, també s’ha referit a la polèmica aixecada per un vídeo d’humor de l’APM? sobre Esperanza Aguirre, i ha advertit al president de la CCMA, Albert Sáez, que aquesta vegada ‘s’ha traspassat la línia vermella’. A això, Sáez ha manifestat que els mitjans de la Corporació ‘donen una visió plural i integral’, tot lamentant que ‘un malestar puntual no es pot convertir en un judici global’.

N.de la R.

Vosaltres feixistes sou els terroristes…

Informa: DIRECTE.CAT

El PSC no és cap partit
“El PSC és tan sols la finestreta del PSOE a Catalunya de la mateixa manera que el PSPV és la finestreta del PSOE al País Valencià”
Víctor Alexandre
Les recents declaracions de Miquel Iceta justificant el sí del PSC als Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2009 no han sorprès ningú perquè reflecteixen perfectament la naturalesa d’aquesta formació. Però que no hagin sorprès ningú no vol dir que no provoquin vergonya aliena. I no em refereixo a la manca de sentit nacional català que demostren –per al PSC no hi ha més nació que Espanya-, sinó a l’esborronadora puerilitat de la justificació emprada. Segons Iceta, votar en contra d’aquests pressupostos “obriria les portes al PP”. Francament, cal ser molt ingenu per no petar-se de riure en sentir això. El conte del llop és una vella tàctica del PSC –no en té d’altra- per aconseguir el vot d’alguns catalans de bona fe que creuen erròniament que el pitjor que li pot passar a Catalunya és que a Espanya governi el Partit Popular en comptes del PSOE, quan és justament al contrari. El pitjor que li pot passar a Catalunya –ho hem vist amb Felipe González i amb Zapatero- és que a Espanya governi el PSOE. No, no és que el PP sigui millor. La diferència rau en el fet que, per bé que tant el PP com el PSOE són partits nacionalistes espanyols, el PP no se n’amaga i el PSOE sí. No hi ha cap més diferència, cap ni una. La concepció d’Espanya que tenen ambdós partits és exactament la mateixa. Però el PP té una cosa molt favorable per a Catalunya, i és que quan governa esdevé una pontentíssima màquina de fer independentistes. És, de fet, un esplèndid despertador de la consciència nacional catalana. El PSOE, en canvi, afavorit per la imatge ferotge del PP, apareix davant els catalans com un sant baró al qual hem d’estar agraïts per salvar-nos de les urpes del llop. Tanmateix, el llop és ell.

“I el PSC?”, preguntarà algú. “Quin paper hi juga, el PSC?”. D’entrada, abans de respondre aquestes preguntes, cal aclarir que el PSC, per ell mateix, no juga cap paper per la senzilla raó que no existeix. El PSC no és cap partit. El PSC és tan sols la finestreta del PSOE a Catalunya de la mateixa manera que el PSPV és la finestreta del PSOE al País Valencià. Això és tot. És absurd, per tant, parlar de PSC o de PSC-PSOE. Només hi ha un partit, i aquest partit es diu PSOE. Un PSOE amb una delegació catalana que té 37 diputats que defensen els seus interessos al Parlament de Catalunya i 25 diputats més que els defensen al Congrés espanyol. I aquests diputats no poden votar en contra dels Pressupostos Generals d’Espanya per dues raons: perquè Espanya és la seva nació i perquè el PSOE no pot votar mai en contra del PSOE.

Mai 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« febr.    
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031  
RESERVES

Premio otorgado por Jonkepa

premio-blog-dorado1

Premi atorgat pel blog Jon Kepa

DNI.cat

Plataforma pel Dret a Decidir

Xarxa apartidista i transversal que treballa per un Estat Català

PageRank

Blog Stats

  • 213,639 hits
El dèficit fiscal de Catalunya aquest any és de
...
fco_iniciar_comptador(200);

Què porta més clics

Flickr Photos

Hood Ornament

Merle running

Happy Birthday Diane! Bonne fête ma belle Diane!

Sentinels

summer songs

Papilio Machaon...

More Photos