You are currently browsing the monthly archive for Novembre 2009.

El primer ministre escocès, Alex Salmond, ha presentat aquest dilluns el Llibre Blanc per a la independència, el primer document oficial que analitza la ruptura política amb el Regne Unit com una opció real i factible per al futur d’Escòcia.

Salmond ha assegurat que l’expansió del sistema d’autogovern escocès és inevitable: “El debat en la política escocesa ja no és sobre si cal o no cal un canvi, sinó sobre quin canvi volem i sobre el dret dels ciutadans a escollir el seu futur en un referèndum”. Salmond ha confirmat que en els primers mesos del 2010 portarà al Parlament una llei per celebrar la consulta, que podria fer-se pels voltants de la diada nacional del 30 de novembre.

El Llibre Blanc per a la independència –Your Scotland, Your Voice (La teva Escòcia, la teva veu)– és un document de 176 pàgines que recull les diverses opcions de futur del país i assenyala la independència com a fórmula “preferida pel govern”, per poder “assumir els drets i les responsabilitats d’un país normal”. Fins ara, tots els informes encarregats de valorar els escenaris polítics del futur del país, com el de la Calman Comission, havien obviat la possibilitat de la separació d’Escòcia del Regne Unit.

Alex Salmond ha afirmat que serà “flexible” en la redacció de la pregunta final del referèndum perquè vol que es faci amb el màxim de consens. “La nostra única condició és que la independència ha de ser una opció a la butlleta de vot”, ha dit Salmond. En aquest sentit, Salmond ha reiterat la seva voluntat de dissenyar un referèndum amb múltiples respostes per obtenir el suport dels partits de l’oposició, per ara refractaris a celebrar la consulta: “Volem que tots els partits polítics que volen un augment dels poders del Parlament s’apuntin a la campanya pel referèndum”. Amb tot, el primer ministre ha assegurat que, si tot i la “flexibilitat” del govern, els partits de l’oposició es neguen a celebrar un referèndum, el dret a decidir “serà el tema dominant” de les properes eleccions al país, previstes pel 2011.

Una pregunta amb múltiples respostes
Les opcions que podria incloure el referèndum multiresposta proposat per Salmond són bàsicament tres –més autonomia, plena autonomia fiscal i independència-, i representen les diverses sensibilitats del Parlament escocès. Així, l’opció que pretendria acontentar les sensibilitats de l’oposició laborista i conservadora és l’ampliació d’algunes competències en àrees com l’economia. Una segona possibilitat presentada al Llibre Blanc és l’expansió màxima del sistema actual fins a la plena autonomia fiscal, un model generalment defensat pels Liberal Demòcrates. Finalment, la proposta de l’Scottish National Party d’Alex Salmond és la independència total respecte del Regne Unit.

Alex Salmond ha defensat la independència com a “l’únic camí per millorar” i s’ha defensat de les crítiques de l’oposició, que l’acusen de voler malgastar diners públics en un referèndum en temps de crisi. Salmond ha assegurat que la crisi econòmica actual demostra “els limitats poders econòmics del Parlament d’Escòcia” i, per tant, fa més necessària la consulta.

Per Salmond, la crisi dels bancs escocesos com el Royal Bank of Scotland –intervingut pel govern britànic– no resten credibilitat al discurs independentista, ja que “els Estats Units i Noruega també han patit una forta crisi financera i ningú discuteix que hagin de deixar de ser països sobirans”. Pel que fa al cost del referèndum, el primer ministre escocès ha dit que “serà similar als que plantegen els conservadors sobre la Unió Europea, o els gal·lesos respecte del poder del seu Parlament’, una xifra que significa el 0,3% del pressupost de l’administració escocesa.

Dos anys de discussió pública
El Llibre Blanc per a la Independència inclou les conclusions de la National Conversation, una campanya de debat popular engegada fa dos anys i que ha recorregut tota Escòcia. Durant aquest temps, els ciutadans han pogut opinar sobre quin tipus d’Escòcia volen per al futur. El ministre per a la Constitució, Michael Russell, ha assegurat que el procés de la National Conversation ha de culminar en una consulta democràtica: “La veu dels escocesos s’ha d’escoltar en un referèndum, i cap polític s’hi pot oposar”.

Anuncis

Jo vaig néixer com neix la brisa a la vora del mar,
amic del sol i de la pluja, vaig aprendre a volar.

Com ho fa el vent,
és així com jo vull viure.
Com ho fa el vent,
el vent que es mou i que és lliure entre la gent.

I vaig créixer buscant uns versos que van tapar la pols
arrossegant les fulles seques mortes per la tardor.

Jo no he nascut per llosa de marbre ni per jeure al damunt d’un mort,
la terra sols atrapa l’arbre, jo vaig de port en port.

Obre’m nina, la teva porta, obre’m i deixa’m passar,
res no ha de saber ningú. Escolta: me n’aniré demà.

I així sense mirar endarrera, m’heu de veure passar:
res no us deixo, ningú no m’espera…, me’n puc anar i tornar.

Ara mateix enfilo aquesta agulla

amb el fil d’un propòsit que no dic

i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis

que anunciaven taumaturgs insignes

no s’ha complert, i els anys passen de pressa.

De res a poc, i sempre amb vent de cara,

quin llarg camí d’angoixa i de silencis.

I som on som; més val saber-ho i dir-ho

i assentar els peus en terra i proclamar-nos

hereus d’un temps de dubtes i renúncies

en què els sorolls ofeguen les paraules

i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no ens val l’enyor o la complanta,

ni el toc de displicent malenconia

que ens posem per jersei o per corbata

quan sortim al carrer. Tenim a penes

el que tenim i prou: l’espai d’història

concreta que ens pertoca, i un minúscul

territori per viure-la. Posem-nos

dempeus altra vegada i que se senti

la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol


A mi entender no creo que estas últimas detenciones del  pasado día 24 en varias localidades del país vasco que ha efectuado la policía con el resultado de 32 detenciones de jóvenes pertenecientes o simpatizantes al grupo  SEGI sean las más indicadas para atajar el terrorismo, ya que a mi modo de ver nunca pueden dar resultados favorables estas actuaciones policiales, o sea al contrario, ya que es de suponer que  los detenidos en esta operación policial  y que ya  han sido encarcelados 32 de ellos no será ya nunca posible apartarlos de sus ideas nacionalistas, ya que aparte de que se les juzgue y condene nunca dejarán de odiar a los que con poca o escasa inteligencia  les han privado de libertad, o sea al contrario, ya que estos jóvenes cada día odiarán más, y una vez sean liberados de su encarcelamiento  no olvidarán y  lucharan con más fuerza para así ganar la simpatía de jóvenes  radicales de igual pensar, aparte, las acciones violentas se van a multiplicar, una muestra ha sido que a las 24 horas de estas 32 detenciones se quemaron 2 cajeros automáticos  y un autobús valorado en más de doscientos  mil €, o sea que con detenciones como estas  jamás se logrará que reine la paz en el país vasco,  una muestra de afecto a estos jóvenes detenidos ya ha sido demostrada en una manifestación formada por más de 20 mil simpatizantes,  que no han dudado salir a la calle para apoyarles.

los subtítulos están en inglés, os dejo la traducción del comienzo de la canción:

Me da la impresión de que el mundo entero está enloqueciendoHay demasiado odio y crimen

Pero cuando veo el pecho desnudo de una mujer

mis preocupaciones y mis problemas se esfuman

Nadie piensa en pelear

cuando ve a una chica en topless

Quizás si tu enseñaras los tuyos

podríamos salvar el mundo

Enséñamelas

Enséñamelas

Desabrocha tu sostén y libera a esas mascotillas

Pintan mucho mejor sin ese jersey de bebé

Estoy seguro de que estarás de acuerdo conmigo

Si tienes dos melones

Enséñamelos

publicado en 20 minutos.

Avui com tots els finals de setmana es el dia mes esperat per els politics a fi de sentir-se aplaudits per els seus seguidors , no faig diferencia a cap d’aquets politics siguin del partit que siguin o representin, ja que tots fan lo mateix siguin d’esquerres que de dretes, o sigui aprofitar-se per sobresortir a les capçaleres dels diaris i en els telediaris, a fi de testimoniar que s’ha sacrifiquen per els ciutadans dedicant el dia de festa a fer mes gran el partit, i de passada també per pogué lligar caps entre ells amb altres afers que no tenen res a veure amb la política,o sigui negocis, societats, del Barça, comissions i a vegades fins i tot parlant de putes, com també ho aprofitant  per fotre’s uns bons dinars o sopars a l’esquena del poble, (aquesta setmana a la Gavina de s’Agaró) lloc privilegiat per Reis,  i lo que dona el cop final son els discursos dels dirigents, i es aquí on jo volia dir la meva, ja que molts d’aquest politics es quant els hi surt els efectes de la beguda i es posen a dir discursos  la majoria de vegades ni ells saben lo que diuen , o sigui  ja que molts d’ells donen mostres de estar beguts i es quant diuen un disbarats darrera l’altre, a vegades prometen i prometen coses que desprès un cop s’ha els  hi ha passat la borratxera (o sigui al cap d’una setmana ) ja ni s’han recorden.

jorfont

Davant l’esperpèntic  espectacle que vivim des de fa uns mesos un no pot més que preguntar-se si l’actual Constitució passaria pel sedàs del Tribunal Constitucional i en cas de que ho fes, caldria saber si l´alt tribunal el retallaria tant com per deixar en una situació complicada un grapat d´institucions del país.

Un té serioses dubtes, per exemple, sobre la constitucionalitat de la Real Academia de la Lengua. En el seu diccionari defineix la paraula nacionalidad com “Condición y caràcter peculiar de los pueblos o individuos de una nación” i com a segona accepció senyala “Estado propio de una persona nacida o naturalizada en una nación”. L’article 2 de la Carta Magna assegura que “es garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren”. Si es inconstitucional que Catalunya sigui una “nació”, haurien de declarar també inconstitucional la Real Academia Española o com a mínim les definicions que fan en el  Diccionario de la Lengua.

Podríem posar altres exemples. Difícilment passaria pel sedàs del Tribunal Constitucional una llei que donés preferència al homes sobre les dones per ocupar un càrrec, fet que passa amb la Corona. I posats a fer demagògia,  no està de més recordar el que diu l’article 36 que “tots els espanyols tenen el deure i al dret a treballar”.

També cal recordar que -article 2- “La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual  emanen tots els poders de l’estat”. Es clar, si es així, un tribunal no sembla que tingui competències per revocar una llei aprovada en referèndum. Aquesta es una altra contradicció (al menys aparent).

Ara molts s´ escandalitzen per la indignació de moltes entitats catalanes. Els “populares” denuncien “pressions” al Tribunal per un editorial conjunt de la premsa catalana, els mateixos que no fa pas massa acusaven a la justícia de ser objecte d’una persecució política.  Per no citar la frase de Rodríguez Zapatero que deia “apoyaré el Estatut que salga del Parlament”.

El periodista Enric Juliana va popularitzar a “La Vanguardia” l’expressió del “català emprenyat”. El  PP (y el Defensor del Pueblo i algunes autonomies socialistes, cal recordar-ho ),van  recorren un Estatut ja molt retallat (per això hi va haver un alt índex d’abstenció). En canvi beneeixen articles idèntics aprovats per altres comunitats.

Ara, després de tres anys de debat la futura sentència del Tribunal Constitucional per molts sembla una loteria, que segons quin vent bufi i quines pressions es facin el resultat serà un o un altre.  La meva reflexió no es quina serà la sentència, si no que el problema gros es el de la situació de la justícia. Per això un pensa que si es portés un text com la Constitució al Tribunal Constitucional, possiblement tingués molts problemes per obtenir un dictamen favorable…

Josep Maria Orta

Reproduït de http://www.directe.cat

Els catalans més mediàtics donen la cara per les consultes


Personalitats com Sergi López, Joel Joan, Emma Vilarasau, Toni Albà o Santi Santamaria signen el manifest de la Coordinadora

Els personatges públics i mediàtics catalans no són aliens al moviment de les consultes sobre la independència de Catalunya. Alguns ja han manifestat públicament el seu suport pel dret de decidir de la ciutadania i aquest dijous s’escenificarà amb la presentació d’un manifest signat per actors com Sergi López, Joel Joan, Emma Vilarasau, Carme Sansa o Toni Albà, el chef Santi Santamaria, el cantat Titot, la responsable d’Acció Cultural del País Valencià al Principat, el vicepresident de la Plataforma ProSeleccions, Mossèn Dalmau o l’expresident de la Unió de Pagesos, Pep Riera. El president del Barça, Joan Laporta, també ha expressat el seu suport al procés fent arribar una carta a la coordinadora santcugatenca.

La Coordinadora per la consulta sobre la independència de Catalunya presentarà el manifest públicament aquest migdia, on es constat que ‘ha arribat el moment que els catalans i catalanes decidim el nostre futur’ i apostar amb decisió ‘si volem esdevenir una nació sobirana plenament reconeguda en el context internacional i desplegar totes les nostres capacitats col·lectives.

Diuen que val més tard que mai però, en el cas que ens ocupa, l’editorial conjunt dels 12 diaris catalans arriba tard. Defensar ara l’Estatut, ja retallat i buidat de contingut pel TC espanyol, pot ser fins i tot contraproduent. L’Estat espanyol ja té sentenciat l’Estatut, ara només prepara com fer-ho assumible per a Catalunya. Un cop més ens volen tornar a tranquil·litzar.

És Espanya i la seva classe dirigent qui ha perdut una oportunitat històrica de federalitzar l’Estat. Tornar enrere ara, tornar a donar oportunitats a Espanya és no creure’s la gent del nostre país. Mentre la ciutadania vol exercir el dret a decidir, els mitjans de comunicació aposten per “l’Estatut de la Moncloa”. Dignitat sí, claudicació i submissió no, i l’editorial conjunt dels dotze diaris -encapçalats pel Grup Godó i el Grupo Zeta- sembla més un crit de desesperació perquè no canviï res que no pas un full de ruta pensat per dibuixar un futur pel país.

On eren aquests mateixos mitjans de comunicació, sobretot els més grans, quan des de les espanyes més profundes carregaven contra Catalunya per haver fet un Estatut que trencava la Constitució espanyola? On eren quan Zapatero incomplia les seves promeses, feia cas a la ‘brunete mediàtica’ i aplicava el ribot a l’Estatut aprovat per l’àmplia majoria del Parlament de Catalunya? No és moment d’oblidar que el del 30 de setembre és l’únic Estatut democràtic aprovat. D’aleshores ençà totes les rebaixes acceptades pel país han estat un error darrere un altre. Malgrat aquesta ‘generositat’, Espanya ens segueix dient ‘no’ amb lletres d’or esculpides a les nostres esquenes.

A Rodríguez Zapatero i a l’Estat espanyol els preocupa més allò que pugui dir Pedro J. Ramírez i ‘El Mundo’ que no pas 12 diaris catalans. Ara ja no fan por, tot i que pugui semblar el contrari per les ‘quatre pàgines de brossa’ escrites pels mitjans espanyols. Espanya -mani qui mani, sigui Zapatero, Aznar o Pedro J.- no ens vol, i per tant ja no cal defensar un Estatut que ja és mort, que ja no és el nostre, que ja no és el que va aprovar el Parlament de Catalunya el 30 de setembre. Ara cal anar molt més lluny. Ara cal decidir i donar el dret a decidir als ciutadans.

No perdem el temps en defensar causes perdudes, dediquem els esforços a defensar el nostre país. La millor manera de fer-ho, un editorial conjunt de tots els mitjans de comunicació -escrits, radiofònics, televisius i digitals- per fer una crida a la participació a les consultes sobre la independència de Catalunya el proper 13 de desembre. O també tenen por de les urnes? Tenen por de que els ciutadans expressin la seva voluntat? Tal i com diu la saviesa popular, la ciutadania sempre va per davant dels polítics. Avui caldria afegir que va per davant també dels mitjans de comunicació.

per directe.cat

http://www.comunicaciodigital.com/rellotge_catala/rellotge_catala_flash.htm

Novembre 2009
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« oct.   des. »
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
30  
RESERVES

Premio otorgado por Jonkepa

premio-blog-dorado1

Premi atorgat pel blog Jon Kepa

DNI.cat

Plataforma pel Dret a Decidir

Xarxa apartidista i transversal que treballa per un Estat Català

PageRank

Blog Stats

  • 215,120 hits
El dèficit fiscal de Catalunya aquest any és de
...
fco_iniciar_comptador(200);

Què porta més clics

  • Cap

Flickr Photos