LA SELECCIÓ DE TOTS?

La Caverna digital vol fer tornar Xavi cap a casa perquè ha dit el que tothom sap des de fa exactament el mateix temps que Mourinho dirigeix la seva «banda»: que el Madrid no sap perdre i, encara menys, guanyar. Segons el capità blaugrana, quan el Madrid ha guanyat «hem estat molt respectuosos amb ells, però no he notat que hagi estat així al revés.» Per haver dit aquesta blasfèmia, Juan Manuel Rodríguez, a Libertad Digital, demana a Del Bosque que aparti el jugador català de la selecció; i ho argumenta: «Si no estalla en la concentración de la selección nacional la III Guerra Mundial será única y exclusivamente debido a la infinita generosidad y benevolencia demostrada por Casillas, Ramos, Arbeloa, Albiol y Xabi Alonso.» ¡Cágate lorito!

 
Mentrestant, el PP ha aconseguit el seu propòsit d’instal·lar una pantalla gegant aTarragonaper a que grans i petits puguin gaudir, segons el seu portaveu, de «la selecció de tots.»¿De tots? Això no m’acaba de quedar clar. ¿A qui es deuen referir? ¿A tots els que s’emocionen amb els generosos i benevolents Casillas, Ramos, Arbeloa, Albiol y Xabi Alonso? Perquè, a mi, que em registrin (o escorcollin, que és més normatiu), que amb «la Roja», jo, ni fred ni calor.
 
Ep!, i que consti en acta que no pretenc que la meva selecció sigui la de tots, i encara menys la dels nacionalistes espanyols. A mi no em va això d’imposar patriotismes i sentiments. Ja em dono prou per satisfet si la meva selecció, la catalana, representa a qui ha de representar: als catalans. El que passa és que no ens deixen! Així que no em vinguin amb romanços, que «la Roja» potser és la seva, però no pas la meva.
 
I la marca de cervesa Moritz ja ha pres partit en aquesta Eurocopa; i ho ha fet per l’equip de Polònia. En aquest sentit s’ha creat a Twitter l’etiqueta #CatalunyaAmbPolonia. Al final, als catalans ens han dit tantes vegades «polacos», que ens hem acabat creient que ho som de veritat. Encara que animar una selecció de la qual no conec el nom de cap jugador, se’m fa força difícil.
 
Jo m’ho he pensat millor i he decidit seguir la selecció anglesa. Bàsicament perquè m’estimo més que guanyi un país democràticament més madur, avançat i respectuós amb els drets nacionals que el nostre veí, tal i com s’ha demostrat amb el reconeixement que han fet els britànics del dret dels escocesos a decidir el seu futur. Quina enveja! A més a més, tenen Gibraltar, que és com ficar el dit a l’ull, com va fer Mou, però a lo bèstia.
 
Sense Embuts
Anuncis