You are currently browsing the monthly archive for Mai 2010.

27.05.2010 – 18:27

La IP pel referèndum nacional sobre la independència continua sumant suports. Aquests dies els promotors de la IP, impulsada per Uriel Bertran i Alfons López Tena i que ja compta amb més de 7.000 catalans que hi donen suport, han rebut el suport internacional del Sinn Féin d’Irlanda, que en aquest moment és la primera força política d’Irlanda del Nord, de l’NVA de Flandes, que les enquestes situen com a guanyador de les properes eleccions a Flandes i del Parti Québécois, el partit amb més suport del Quebec actualment. Edgardo M. Vázquez-Rivera, assessor de la campanya de Barack Obama, també defensa el dret d’autodeterminació i dóna suport a la IP.

A les mostres de suport internacional, que s’han entregat als membres de la mesa del Parlament aquest dijous, cal afegir-hi els més 500 integrants de la comissió promotora de la IP, així com els més de 7.000 simpatitzants que ja s’han mostrat disposats a recollir signatures si la mesa del Parlament admet a tràmit la IP.

Entre els partits catalans amb representació a la cambra només Esquerra s’ha mostrat a favor de la IP. En declaracions a directe!cat, fonts de l’entorn de Puigcercós asseguraven que els republicans veuen ‘amb simpatia’ la Iniciativa, i per tant li donaran suport als tràmits del Parlament.

Informa: DIRECTE.CAT

Reproduït de http://www.elconfidencialautonomico.com

El mini-bar imprescindible del independentista catalán. Un grupo de comerciantes impulsa productos con “conciencia nacional”: Cola Lliure, Cava Sant Jordi y Whisky Jaume I

Publicado el 26 Mayo 2010 – 1:00 AM

El independentismo en Cataluña se ha convertido en un negocio para comerciantes “con conciencia nacional”, que venden  productos fabricados por y para catalanes. Cola Lliure, Cava Sant Jordi o Whisky Jaume I pueden adquirirse en todas las provincias de la región, en Valencia y en Alicante.

Tal y como informó El Confidencial Autonómico vea aquí esta información-, una asociación de empresarios catalanes financiada por Reagrupament presentó en las pasadas elecciones a las Cámaras de Comercio de la comunidad un estudio que aseguraba: “La independencia de Cataluña es económicamente viable”.

Según ha podido saber este diario, dentro del grupo empresarial destaca la participación activa de la Red de Establecimientos con Conciencia Nacional (en catalán, XECNA, Xarxa d´establiments amb consciència nacional), una cooperativa encargada de fabricar y distribuir productos para “los patriotas catalanes más conscientes“.

Dicha sociedad, cuyo objetivo es “fortalecer el carácter de los catalanes para ayudar a recuperar la dignidad perdida”, ofrece una amplia gama de bebidas y alimentos a sus clientes:

Cola Lliure: “El refresco de cola de los catalanes“. Producido al norte de la región.

–Agua de los Países Catalanes: “El agua con Identidad Nacional“. Procedente de la comarca del Urgell.

–Whisky Jaume I: Producido en Escocia, lleva el nombre del “Rey de Cataluña“.

Cap de Onda, “la cerveza de Cataluña“.

Desperta ferro: “La nueva bebida que despierta tu conciencia nacional“. Este producto se ha llegado a anunciar en medios locales, que lo calificaron como el Red Bull Catalán. El nombre del refrigerio no es casual: la expresión “desperta ferro” era uno de los gritos de guerra entonados por los almogávares -guerreros aragoneses y catalanes- antes de enfrentarse a los musulmanes en la defensa del Reino de Aragón.

–Vermouth Murcarols. Elaborado en la Pobla de Lillet (Berguedà).

–Matins, “el té catalán con hierba mate y limón”. Hecho en Bellpuig.

Ron Cristofor Colón. Según XECNA, el descubridor “era catalán”.

Cava 2014, año en el que aspiran a conseguir la independencia: “con 300 años es suficiente“; y cava Sant Jordi.

–Pisto ‘Catalana’: “Para acompañar la carne y la butifarra de Vic”.

–Bombones ‘Cracks’: “Los postres de los campeones catalanes”.

Para promocionar esos productos, la Red de Establecimientos con Conciencia Nacional ha contado con la colaboración de deportistas catalanes, poco conocidos en el resto de España, como el piloto de rallyes Marc Paradell, o los jugadores del Club de Hockey Sant Feliu.

“El rincón de los combinados catalanes”

Además, desde la cooperativa proponen a los “patriotas catalanes” realizar combinaciones con sus productos. Así, animan a pedir un “Cataluña-Libre”, surgido de la unión entre Cola Lliure y el whisky Jaume I.

Otras mezclas destacadas son: Cola Lliure, Ron Colón y limón; Jaime I y Desperta Ferro; o un carajillo a base de café catalán con un puntito del whisky preferido por los independentistas.

Según los miembros de esta sociedad, con iniciativas como la suya “llegará un día en que nuestro país se despertará. Creemos en una nueva Renaixença Catalana. Es necesario que los catalanes nos arremanguemos y nos pongamos a trabajar duro para construir el país libre que queremos”.

26 de Maig de 2010


Justo MolineroLes recents declaracions de Justo Molinero, president fundador del Grup Teletaxi, a favor de la independència de Catalunya, han sorprès molts catalans, tant independentistes com espanyolistes. Els primers, perquè, deixant-se arrossegar pel tòpic, no s’adonen que hi ha milers de persones a Catalunya que, malgrat no dominar la nostra llengua o fins i tot no parlant-la -quants catalanoparlants s’adrecen a ells en català?-, estimen aquesta nació, i precisament perquè l’estimen la volen lliure i independent. I els segons, perquè la ràbia i la vergonya se’ls menja vius cada cop que algú trenca els esquemes de la seva estreta mentalitat i els posa en evidència. I és que en l’ortodòxia dels malalts d’autoodi no hi entra l’immigrant independentista. No hi entra, perquè els va molt bé poder mantenir viva la creença d’una Catalunya dividida entre catalans burgesos, reaccionaris i folklòrics, és a dir, nacionalistes, i catalans obrers, progressistes i cosmopolites, és a dir, universalistes. Defensar els drets nacionals de Catalunya, per tant, seria propi de gent de dretes i carrinclona, i voler una Catalunya convertida en baula de l’encadenament espanyol seria propi de gent d’esquerres i oberta.

Però, és clar, què passa quan apareix una figura popular i estimada com Justo Molinero, nascut a Còrdova el 1949 i arribat a Catalunya fa 44 anys, i diu coses com aquesta?: “Aquesta és la meva terra. Aquí tinc els vius i els morts de la meva família, i no voldré res més per a aquesta terra que no sigui el millor per a tots. No poden decidir des de 600 quilòmetres el que he de fer jo. […] Jo, particularment, no vaig poder decidir res. Al meu poble vam fugir de la fam per venir a Catalunya. El que no m’agradaria és que els meus fills haguessin de fer el mateix. Arriba el temps que ells puguin decidir. És això el que em mou, res més”. Doncs quan Molinero diu això, l’autoodi s’enfurisma perquè no hi ha ningú que tingui més capacitat que un immigrant per mostrar l’ànima d’esclau d’alguns catalans de soca-rel. Molinero, a diferència d’aquests últims, no es fa perdonar els orígens. Al contrari, per humils que siguin, els explica amb orgull i els defensa amb dignitat, i un cop fet això defensa la terra que un dia el va acollir i que ja és la seva terra i la terra del seus fills. I és trist, molt trist, que, 44 anys després de ser aquí, molts catalans autòctons encara el considerin un immigrant. Ves per on, Molinero, amb la seva actitud, els ha donat una meravellosa lliçó de catalanitat, de noblesa i d’autoestima. Moltes gràcies, Justo.

Víctor Alexandre

Algú s’atreviria a posar les mans al foc per defensar la  honradesa o la honorabilitat  en favor de qualsevol polític o d’algun alt càrrec que representes alguna associació sigui aquesta cultural, esportiva o sindical o de capital public i treure les mans del foc sense ser cremades? Jo crec que avui poques serían les persones atrevides que retiressin les mans del foc sense  ser cremades, ja que no ja dia que ens assabenten de nous afers que comprometen a polítics en actiu i d’altres no tan actius pro si que en un passat no massa llunyà alguns d’aquets remenaven el cistell de les cireres, o sigui quan tenien poder i es creien que mai serien descobertes les seves entremaliadures, o sigui entre aquets ultims tenim al Sr Alavedra que va ser conseller en el governt de quan el Sr Jordi Pujol governaba la Generalitat de Catalunya i també d´el  que va ser el seu Secretari Sr Prenafeta, o sigui que aquets aprofitan-se de les seves influencies les aprofitaren per omplirse les butxaques fins que foren enxampats, cosa que me  motiva a pronosticar que en les properes eleccions tindrem sorpreses, o sigui que la majoria de ciutadans que desitgem tenir uns polítics nets de mans i d´anima i a mes que no siguin mentiders i que el seu currículum estigui avalat per l’honradesa o tenim molt negra o sigui no massa clar per votar-los, ja que cada dia els medis de comunicació ens donen noticies de polítics implicats en nous escàndols, cosa que será causa de molta abstenció.O sigui la possibilitat del candidat per guanya les properes eleccions i emportar se el gat a l’aigua les tindrà el polític que els seus fans o votants no tinguin cap reparo ni escrupol en tenir un president corrupte, i en aquests cas els votans de partits de dretes i del PP reuneixen aquestes condicións, o sigui que ens portan molta avantatge.

Violeta entre prímules blanques

fores l’escollida per maridar

a l’aixopluc d’una nova llar d’esperances

a fi del Sol destructor resguardar.

Per fer un bon arrelament

caldrà un bon agricultor

que treballi la terra correctament

l’adobi i la regui sense rencor.

Aquest jardiner pacient i conscient

farà de tu un jardí gran i frondós

fent de tu esqueixos i llavors més de cent

empès per un acte sincer i amorós.

I quan el mal temps a la planta amenaci

caldrà tenir a punt el remei adequat

que elimini l’obstacle i alhora afianci

aquesta unió que amb arrels s’ha forjat.

Violant de Bru, 2003

Cristalls caiguts del cel

lliscant sobre dunes blanques

alimenten el teu recel

impedint que el fruit de noves branques

creixi a partir d’aquesta arrel.

Allibera el teu cor de l’hoste ingrat

que marca el pas dels teus batecs

i no mereix ésser honorat

de dirigir tan grans bufecs.

Canvia la direcció dels teus ulls,

aparta d’aquests possibles brosses

que emmascaren la realitat que esculls

no permetent eliminar les crosses

per por de perdre el qui ara aculls.

Dóna’m les claus del teu cofre

i en seré un bon guarda jurat

no permetent que quedi de nou orfe

a mans de qualsevol aprofitat.

Permet que sigui el teu esclau

i m’alliberi de la riquesa

que ara guardo sota clau

essent vós l’única, princesa,

que tindreu accés al meu palau.

Violant de Bru, 2003

A vegades me venen a la memòria els titulars de llibres de 50 anys endarrere, entre ell recordo el titular del llibre ¿Quiere Ud aprender ingles en 15 dias? O ¿quiere Ud ser un técnico en montar  rádios ?  o ¿ como ganar oposiciones para plazas de policía? La qüestió és que el sistema de la publicitat segueix sen igual que fa 50 anys, lo que ja no és molt corrent ni normal és que una persona pugui fer-se milionari amb 1 any sense perdre l’honra o sigui sense ser necessari d’anar a les Rambles per buscar un pagant milionari, pro el motiu d’aquestes lletres no és per perdre el temps ni per fer cap capella, ja que lo que m’ha motivat ha sigut al llegir la noticia que el Sr Bono ha declarat que entre ell i la seva família han aconseguit en els últims anys superar uns ingresos que superen el milió de € cada any, cosa que hi quedat molt trist al  llegir aquests guanys, o sigui  hi quedat destrempat, fins i tot amb desitgos  de fotrem bofetades a mi mateix, ja que jo o sigui un servidor junt amb  meva família i treballant mes de 50 anys un grapat d’hores diàries i fent molts sacrificis encara estem pagant la hipoteca d’el  pis, en fi que és una llàstima que el Sr Bono encara no hagi editat el llibre explicant quin és el seu secret per fer-se milionari, ja que d’haver-lo editat seriem molts els que compraríem el llibre

.

A vegades tinc de fer esforços per no rebentar, ja que hi han fets que t’exalten les formes de tal manera que es molt difícil contenir-se, i un d’aquets es al assabentar-me que ahir a Lleida se celebrà La festa del Cargol, nom que un pot arribar a pensar que el cargol fa festa cosa que no es així, ja que el cargol es la víctima o sigui que l’innocent cargol es el que no pot celebrar res ja que el foten a la foguera per desprès ser cruspit i que molts d’ells que s´el menjant  ignoren el sofriment que a sofert aquest animal per complaure l’estomac d’uns afamats sense escrúpols,. Lo que encara m’ha excitat mes es al veure el reportatge per TV  d’una part d’aquesta festa  i d’alguns dels visitants que foren ben  rebuts ,i entre ells molts forasters  enemics de Catalunya, o sigui me refereixo en primer lloc al Sr Rajoy i part de la seva banda de bandarres, ja que el Sr Rajoy i els seus que li fan costat  foren els causants d’apelar l’estatut de Catalunya i que ara es cumpliesen 4 anys  servin se del TC , cose  que a hores d’ara  aquests del TC encara no ha dictaminat cap resolució. el que jo veig  que no es lògic que aquests visitants hagin participat a la festa del cargol  i s’hagin anat de buit, o sigui amb els vestits nets i sense rebre cap pluja d’ous i tomàquets, cosa que no honra als ciutadans catalans que les dispensaren un lloc a tal festa, ja que no es lògic que i hagin catalans tan bords que demostressin respecte a uns enemics declarats dels catalans.

Nota: Algunes d’aquestes manifestacions també son aplicables quant la Sra Rosa Diez té el desvor guinyen de venir a Catalunya, i que es acollida amb salutacions per part d’alguns botiflers catalans..

El Banc d’Espanya injectarà 550 milions d’euros per normalitzar la solvència de Cajasur L’entitat cordovesa, controlada per l’Església, va registrar milions d’euros en pèrdues, encara que això no va impedir que el consell d’administració s’embutxacarà 526.438 euros en retribucions.

Amb la merda fins el coll i la justícia encara no s’ha servit del sabó per fer neteja,. Vergonyós que el jutge del cas Palau encara no hagi decidit engarjolar a uns lladres con el Millet i el Montull junt amb les seves dones i filles. Llastimós que encara hi hagi ciutadans que ignorin les semblances del Sr   Laporta amb els fets que va fer Franco a les acaballes de la seva vida en quant a “Dejar atado y bien atado” la seva successió, Un altre noticia que és de conya o casi de poca vergonya és que el nostre president Sr Zapatero viatgi al Vaticá  per ultimar el viatge del Papa a Barcelona a fi de  beatificá La   Sagrada Família, o sigui provocant unes despeses economicas en temps de crisis que Barcelona no pot asumir. I en quant la comèdia del cas “Gurter” és de destacar la pocavergonya  de el “Bigotes” en negarse a declarar davant el jutge en relació a la trama de  les sevas  empresas, les comisions,  i el PP. I en quant a mencionar pocavergonyas acompanyo amb el sentiment a els valencians, ja que  tenen un president de la Generalitat que és un digne representant amb aquesta matèria, ja que això dels vestits no té cap importància, lo que si és vergonyós és que darrera els vestits s’amagan altres coses que fan pudor de corrupció. Una altra bandarrada és que els empresaris d’Espanya acceptin tenir un representant que apart de ser un inepte empresari sigui un pocavergonya, en fi que Espanya no te res a envejar a qualsevol pais del tercer Mon.

Nota: En el marc podeu posar-hi qualsevol polític o president o representant sindicalista com aixi algun bisbe que considereu sigui un pocavergonya.

Mai 2010
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« abr.   juny »
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31  
RESERVES

Premio otorgado por Jonkepa

premio-blog-dorado1

Premi atorgat pel blog Jon Kepa

DNI.cat

Plataforma pel Dret a Decidir

Xarxa apartidista i transversal que treballa per un Estat Català

PageRank

Blog Stats

  • 214,589 hits
El dèficit fiscal de Catalunya aquest any és de
...
fco_iniciar_comptador(200);

Què porta més clics

  • Cap

Flickr Photos