You are currently browsing the monthly archive for Mai 2009.
Havia de ser a Roma, pàtria dels grans Déus, on els culers havien de coronar l’Olimp. Una nit màgica, un ambient meravellós, els colors blau i grana, els colors de Catalunya tenyien el cel de la capital italiana. Els cors dels aficionats tenien un pressentiment, els cors dels jugadors també i l’heroi Guardiola respirava per poder copsar, mantenir aquell gran moment a la seva retina i no perdre el sentit. Tot era perfecte, teníem un dels millors Barces de la història. Un dels barces més catalans, un equip de gent jove, fet a casa, un símbol del treball, la disciplina, el respecte, la lluita i el treball en equip. La victòria va ser la festa d’un club, d’un país, la festa d’un poble, el reconeixement a un col·lectiu de persones que han entès que si es treballava colze a colze es poden fer grans coses.
Una màxima, uns valors, que molts polítics de casa nostra s’haurien d’aplicar. Uns polítics que es van passejar per les llotges de l’estadi romà fent gala del seu esperit culer, uns polítics que no van entendre que allà s’hi anava amb el cor i no amb el cap i sense estratègia sota el braç. El president del govern espanyol va passar de tot. Zapatero, que es proclama culer i no ha aparegut encara per cap partit de lliga al Camp Nou, va tenir la barra de fer unes declaracions abans del partit dient que havia parlat de finançament amb el president Montilla. Però què s’han cregut! Aquell no era l’escenari.
Aquell estadi es va convertir en el temple dels culers, en un lloc de peregrinació on molts van expiar els seus pecats i van comprovar en pròpia pell, que es pot arribar molt lluny, només cal creure en un mateix. Allà, Catalunya va recuperar part del seu orgull perdut. Els polítics haurien de prendre nota del que es va viure, s’haurien d’empapar de l’èpica romana. Si a tots ens corrés per les venes una mica de la medicina Guardiola, potser ningú ens hagués xiuxiuejat res a cau d’orella a la llotga de la catedral romana.
Per directe.cat
Enric Canela és l’autor de l’article “Perplex, jo?” que va acabar desembocant en una manifestació de més de deu mil persones a Brussel·les, un article que es va publicar al Bloc Gran del Sobiranisme. Encara no tres mesos després, aquella manifestació ha donat lloc a la ILP de CEL que la Mesa del Parlament ha retornat provisionalment per “defectes de forma” que afecten quatre casos mal comptats i que ni invaliden ni deslegitimen ni resten seriositat (malgrat el que voldria El Periódico) a la iniciativa. Una mica de respecte pels milers de ciutadans que se n’han fet promotors.
Canela escriu aquest dissabte un nou article en què anima a votar a les eleccions al Parlament Europeu del proper 7 de juny i proposa un full de ruta per als propers mesos:
1. Deixar que passin les eleccions europees
2. Esperar la resolució de la Mesa del Parlament sobre la ILP
3. Establir converses amb diferents representants i sectors
4. Llançar la convocatòria per formar la coalició unitària oberta a tothom, on tothom s’hi trobi còmode i representat.
Els dos primers punts em semblen d’una prudència més que raonable. Tot plegat, en el primer cas estem parlant d’una setmana. Per a la ILP, sembla que hi ha quinze dies per fer els canvis que la Mesa ha demanat, dels quals ja n’han passat més de la meitat. Intueixo, per tant, que aquest estiu serà “calentet”. Tinguem en compte tot allò que arrossegàvem, que sabem que tard o d’hora caurà enmig del debat com una llosa: finançament i sentència del TC. Afegim-hi els dos Actes de Sobirania previstos per l’11 i el 27 de juny, i el desenllaç de la possible concurrència a les eleccions de CUP i Reagrupament. Tot plegat, a punt per a les converses. Juliol i agost de feineta i un setembre que ni us explico…
Davant d’aquest possible full de ruta, continuarem fent difusió de la nostra proposta d’uns escons insubmisos a la independentista. Com que una proposta d’aquestes característiques no s’articula de la nit al dia, formarà part també d’aquest full de ruta i d’aquestes converses previstes.
Per Xavier Mir
Segur que es criticarà el tractament que Antena 3 va fer de les celebracions del Barça a l’Estadi Olímpic de Roma, minuts després d’haver guanyat tant brillantment la Lliga de Campions, què culmina una temporada històrica. I no seré jo qui defensi la cadena privada: va estar malament que fessin tanta publicitat en l’inici de les celebracions, pocs minuts abans que Carles Puyol rebés la Copa d’Europa. Antena 3 va apostar per la doble finestra perquè almenys es veiés què passava a Roma mentre feien publicitat. Cal entendre que estem en temps de crisi i el partit era l’últim de la competició europea que donava Antena 3, ja que l’any vinent els drets ja no seran seus. Estava clar que calia aprofitar publicitàriament el moment. I ho van fer. Res a dir. El seguiment pre i post partit de TV3, per la seva banda, perfecte, com sempre. El que ha de ser, en definitiva. I té més mèrit quan es fa sense poder entrar al camp al no tenir els drets.
El que sí que em sembla vergonyós és l’actitud de TVE, Telecinco, Cuatro i la Sexta. I ho dic perquè crec que molta gent pensa exactament el mateix que jo: si hagués estat el Madrid en comptes del Barça el protagonista, aquestes cadenes haurien fet programes especials a punta pala. S’haurien esmerçat en explicar la festa merengue a tort i dret, amb connexions a tot arreu i cantarien el gran èxit del Madrid hores i hores, i dies i dies. Però és clar, com és el Barça, doncs no. No han fet res de res, quan s’acabava de coronar sinó el millor, un dels millors equips de la història del futbol, sense cap mena de dubte. Han seguit amb les seves programacions habituals, com si la cosa no anés amb ells. I després hi ha qui es queixa que es xiuli l’himne espanyol. Com diria Raimon, “nosaltres no som d’eixe món”
Xavier Bonastre.
Cada dia el PP fa tots els esforços possibles per ser noticia, encara que la noticia els i suposi ser catalogats com uns grans bandarres, avui dedico aquestes lletres als patriotes valencians que s’han vist una altre vegada reprimits , privats, de pogué veure la TV 3 catalana al país Valencià i que els catalans amb reciprocitat també siguem privats de veure la TV Canal 9 de Valencia a Catalunya, i tot per causa de la mala llet del PP con així la mala voluntat d’aquet partit polític que es considera democràtic, pro que la democràcia la desconeixen ni la han vist mai ni en pintura al llarg de la seva historia, jo crec al meu entendre que aquet partit espanyolíssim i antinacionalista esta actuant d’acord a les ordres que reben del seu pare superior a fi de que els valencians no se n’ha assabentin massa dels fets vergonyosos per part dels seus governa’ns, o sigui el grup parlamentari ha rebutjat a la comissió de Coordinació . Organització i regim de les institucions de les de les Corts Valencianes una preposició no de llei de Compromís el la qual reclamava la” recepció normalitzada i estable” dels canals de TV de Catalunya al país Valencià. Compromís, PSPV-PSOE i EUPV hi han votat a favor.
SALVADOR SOSTRES
No hi havia a Roma cap bandera espanyola. Algunes senyeres i moltes estelades foren les ensenyes de la gran victòria del Barça. No hi havia a Roma cap bandera espanyola. Potser la de l’ambaixada, trista com ella sola. Espanya serà el que tu vulguis, però nosaltres som una altra cosa. Des d’ahir que el president Laporta ja és el millor president de la història. Fins dimarts ho era per integritat, talent, patriotisme i el coratge que cal per ser independentista i no rendir-se. Des d’ahir ho és també per palmarès, en xifres relatives i absolutes. El millor president de tota la història del Barça.
Quan algú torni a tenir-ne algun dubte que ho recordi: que el projecte independentista del president Laporta s’imposà al caspós espanyolisme que volgué destruir-lo; i que quan lluites per la causa irrenunciable de la teva llibertat, i per tant la teva dignitat, la teva força és indeturable. Si algú torna a dubtar que ho recordi: la força dels bons acaba sempre imposant-se. Ahir la superioritat del Barça fou total i el marcador hauria pogut ser d’escàndol. Ahir Guardiola va desmentir que el món fos dels que es diuen a ells mateixos professionals i demostrà que només ets algú i potser fer alguna cosa si t’ho estimes brutalment, fins al dolor si cal, sense permetre’t cap desànim. La intel·ligència, a casa, sempre l’hem donat per descomptada. Vivim perquè les coses ens importin. Bon viatge per als guerrers que al seu poble són fidels. Som un equip de futbol però sobretot un destí.
Ahir el Barça de Josep Guardiola i del president Laporta va derrotar el Manchester, però també i sobretot la infinita mediocritat de tots els que durant tants anys volien un club rendit, humiliat, servil, gris com llurs ànimes sense escrúpols i sense honor. Ni una sola bandera d’Espanya, tot eren senyeres estelades. I superioritat, molta superioritat, una intractable superioritat des d’on el Barça va proclamar el seu futbol i la seva esperança. Molt futbol, moltíssim futbol, i tota l’esperança. Ahir guanyàrem alguna cosa més que un partit, una final, alguna cosa més que els tres títols de la temporada. Som una força indeturable. Ni una, ni una sola bandera d’Espanya.
Informa: AVUI
Cada dia m’han dono mes compte que tenim una constitució feta a la mida per els que van remenar el cistell de les cireres en la època del franquisme , dels fills d’aquets i dels seus nets que pertanyen al PP , o sigui que es perdre el temps i diners presentar denuncies en contra cap d’aquets hereus del franquisme, ja que la Constitució els empara, i si tan greu es la acusació que pot comprometre a algú d’aquesta família perquè s’és embutxacat servint-se de lo que es coneix per “corrupció”, no val la pena que si capfiqueu ja que els jutges actuaran com simples actors secundaris, o sigui una representació teatral coneguda amb el nom de UNA COMÈDIA.
Ara aneu i aviseu als que estiguin implicats en haver rebut vestits.fets a mida, ja que de segur aquets ja saben que tot quedarà a la paperera.
No obstant nosaltres la gent honrada treballadora i no política desitgem una nova Constitució o sigui que hi cabéssim tots i que la justícia fos aplicada per tots igual..
Aquest vespre m’he partit el cul, (per no plorar) llegint comentaris escrits per “valencianistes” que reproduïré asi tot seguit:
-“Lo que yo no entiendo es porque siguen los catalufos intentando hacerse con nuestra tierra si no los quiere ni su padre y encima el valenciano no es catalán , si los colonos fueron menos del 10% y la mayoría vinieron de aragón. El valenciano ya estaba aqui antes de que vinieran ellos, que lo trajeron los romanos. Viva Valencia! Viva España!”
Resposta per la meua part:
Tens raó en quel Valencià no vé del català i es un dialecte del llatí, és més, el valencià ja es parlava en l’edat de pedra quan asi en el país valencià van apareixer el australopitecus i es deien entre ells “xè collons passam ixa pedra de sílex que vaig a tallar una peça del tratge de fallera”. Més tard van arribar els fundadors de roma que enamorant-se d’aquesta llengua mil.lenària la portaren a la seua terra creant-se així el llatí, ja que abans parlaeven en sons guturals i senyes. Es varen crear forts llaços d’unió entre el poble romà i el valencià, pràcticament tots els díes es feen falles i paelles mentre es llançaven petardos.Tinc per antés que en aquella època la Rita ja ho organitzava tot allò. Un temps després van vindre els àrabs, que portaven una llengua i una escriptura completament diferent i la van impossar al nostre poble fet que encara es troben paraules a la nostra llengua que provenen del àrab i també, molts noms de pobles. Però aixina i tot un grup d’irreductibles valencians, molt probablement junt a forces de Julio César i una coalició de Ibers, que sumats a forces Gales, Egipcies, Nòrdiques, Germanes,Catalanes,Castellanes,Azteques,Inques,Malles,Africanes i d’EEUU, resistïen encara al invasor, parlant com no, en Valencià.
Aixina i tot, al cap d’un temps un rei anomenat Jaume I, va agafar cent soldats i en alioli i encara que parega increïble, un xupaxup, va reconquestar el país valencià. Al veure que en aquella terra misteriossament es parlava una llengua idèntica al del principat de Catalunya, va decidir fer del català l’idioma oficial de tot el país valencià, aixina també s’asegurava quels aristòcrates d’Aragó no anexionaren el territori al seu regne. Però això no va agradar a la gent d’así, i als crits de “Vixca València, Vixca Espanya i el Rei!!” van prendre la ciutat de valència i van dir que de català res, que asi es parlava en valencià i aixina s’ha quedat. Servint lleial i gloriosament al imperi Espanyol que…encara que existeix prou després de la corona catalano-aragonessa, paréix que ja estava fortament arraïgada a la mentalitat…mentalitat?…als llibres de l’ESO dels valencians…
No sé com encara a dia de hui, s’atrevixen els catalans, que segurament la seua llengua prové de la mil.lenària llengua valenciana, que està més que provat, ja es parlava a l’antic egipte, a atrevir-se a dir que el valencià prové de la seua llengua… no ho enténc…tampoc entenc com els nostres cognoms són els mateixos ni com ens entenem tant perfectament…el que si entenc es que el valencià es diferèncie en certa mesura, sobretot quan diguem coses com “entonces”, “enferm” o “eso mism”.
Com sabem els valencians de la història de la nostra Terra…GRÀCIES PP!
Enviat per Thor a 5/25/2009 05:38:00 PM
Catalans que sentiu les ànsies de lliurar-se de la escòria espanyolista , crec que ja arribat l’hora de dir prou de seguí suportant que aquesta escòria perversa d’ànima negra que s’identifiquen amb les sigles PP i que ens demostren dia a dia un odi mes profund i descarat envers la nostra identitat catalana, com així contra la nostre cultura servint-se de una perversitat molt mesquina, amb la finalitat d’intentar dividir-nos dels nostres germans valencians i mallorquins, o sigui amb el fi de privar-nos d’expressar-nos amb la nostre llengua materna, cosa que aquets perversos espanyolistes ja ho portaren a terme ja fa molts anys a Valencia enverinant a part dels seus ciutadans espanyolitzant-los, pro no tots els valencians es deixaren enverinar, ja que dins aquet mateix bloc tenim valencians que encara no han perdut la seva identitat ja que ens ho demostren, o sigui que aquesta escòria espanyolista del PP i a vegades junt amb altres partits feixistes i fastigosos estan portant verí per arreu on trepitjant, a fi de que la seva llengua castellana-espanyolista ens s’ha sigui imposada per la força, o sigui per collóns aixi mateix el Sr Jaime Oreja representan del PP manifestà ahir que portarà a Brusseles una denuncià en contra els països catalans que no se serveixen massa de aquesta llengua castellana o (espanyola) , ja que segons ell existeix el perill que aquets rebels catalans poguessin aconseguí ser la causa de que els castellans que viuen i habiten en aquets països catalans coM son Valencia Les Balears i Catalunya poguessin ser catalanitzats en un futur.
VISCA ELS PAISOS CATALANS.
jorfont
CRIDA AL POBLE CATALÀ
*CAL FER un Acte de Sobirania!*
PLANTEM-NOS! DIGUEM PROU!
Compatriotes,
S’ha fet evident que la via autonòmica és una via morta, que no duu enlloc ni ens permet avançar i que ens boca, en de!nitiva, a desaparèixer com a país i com a poble. Estem davant d’una situació d’emergència nacional que reclama de les nostres autoritats i del nostre poble l’assumpció de responsabilitats i la recerca d’una sortida que garanteixi la continuïtat de la nostra cultura, la nostra llengua i la nostra manera d’interpretar el món.
Des del Grup Acte de Sobirania proposem que sigui el nostre poble qui emplaci els nostres representants polítics a acabar amb aquesta situació d’asfíxia i mort lenta. Per això, fent un pas endavant, us proposem que us afegiu a aquesta crida i materialitzeu el vostre compromís amb el país.
El Grup Acte de Sobirania no és ni una plataforma ni una associació. Som un grup de persones, amb capacitat i experiència en el món associatiu que, sentint-nos hereus de l’esperit de l’Assemblea de Catalunya, de la Marxa de la Llibertat, de les manifestacions del 2006, el 2007 i de Brussel·les, convoquem el poble de Catalunya a:
Concentrar-nos, el dia de Corpus (11 de juny) a 2/4 de 8 del vespre, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, davant la Generalitat, per esceni!car la defunció de la via estatutària i emplaçar els nostres polítics a donar resposta a les nostres demandes, resposta que recollirem el dia 27 de juny al Parlament.
Plantar-nos, el dia 27 de juny a partir de les 5 de la tarda, davant del Parlament, sortint de l’Arc del Triomf, per exigir als nostres representants electes que ens explicitin si estan disposats o no a fer un Acte de Sobirania que permeti reprendre un projecte de construcció nacional.
Ha arribat l’hora de creure’ns, com a col·lectiu i com a poble, capaços d’urgir els nostres representants perquè tirin endavant un veritable projecte nacional, projecte que volem saber si comparteixen o no amb nosaltres.
NOMÉS EL POBLE QUE HI VA, HI ARRIBA ES UN PAÍS LLIURE, UN PAÍS MILLOR
Grup Acte de Sobirania
grup@actedesobirania.cat
http://www.actedesobirania.cat
LA UEFA RECONEIX MONTILLA COM AUTORITAT I EL CATALÀ ,ANGLÈS E ITALIÀ, SERÀN LES LLENGÜES OFICIALS.
25.05.2009 – 07:43
Després de la festa de dissabte el Barça entra en una setmana capital, la de la final de la Champions, a Roma. Avui l’equip blau-grana farà un darrer entrenament a Barcelona, a porta tancada, abans de sortir, demà al matí, cap a Itàlia. A diferència de la final de París, en aquesta ocasió el club ha aconseguit que el president de la Generalitat figurés en la llista oficial d’autoritats; per tant, presidirà el partit, amb Juan Carlos I i Zapatero.
La UEFA únicament sol reconèixer com a autoritats els caps d’estat i de govern. A la final de París el president de la Generalitat d’aleshores, Pasqual Maragall, va haver de seguir el partit des d’una de les localitats de la junta directiva del club. Però, en aquesta ocasió, la UEFA ha accedit a la petició del FC Barcelona de reconèixer el president de la Generalitat de Catalunya com una autoritat nacional i, per tant, seurà amb els dirigents polítics. A part, el Barça ha cedit una de les entrades de directius al president del parlament, Ernest Benach.
El Barça eixirà cap a Roma demà a mig matí en un vol especial. A la capital italiana els jugadors ocuparan l’Hotel Veneto, a deu minuts de la mítica Fontana de Trevi, on la tradició diu que els desigs de qui hi tira una moneda es compleixen. A la tarda faran un entrenament suau a les instal·lacions de l’Estadi Olímpic on dimecres es disputarà la final.
La final al ministadi, en català
Dimecres s’obriran les portes del Ministadi, des d’on es podrà seguir la final en una pantalla gegantina. La narració del partit serà en català a través de Barça TV, però no se sentirà en català enlloc més. El partit, el transmeten a l’estat espanyol Antena 3 i Canal+ i cap no ha volgut atendre les peticions de fer-ne una transmissió en català, ço que ha motivat una campanya de protesta.
El català, llengua oficial de la final
Tot amb tot, el català serà la llengua oficial de la final, ensems amb l’anglès (pel Manchester) i l’italià. Les indicacions de megafonia es faran en tots tres idiomes i la conferència de premsa tindrà traducció de totes les intervencions al català. També la documentació oficial de la UEFA adreçada als seguidors blau-grana serà en català. Com a exemple, a la web de l’aeroport de Roma ja hi ha exposat, en format pdf, un document adreçat als seguidors de tots dos equips.
Informa: VILAWEB.CAT
Catalans reaccionem ( Carpe diem) 
Comentaris recents