You are currently browsing the category archive for the ‘Ciència’ category.

Milers de manifestants van sortir diumenge als carrers de Barcelona per reclamar una Catalunya sense transgènics i la sobirania alimentària

>>> Sis persones, entre ells varis pagesos, estan en vaga de fam davant del Parlament de Catalunya , on es produirà el debat a la totalitat de la Iniciativa Legislativa Popular dijous dia 2 de juliol a les 10 hores del matí

>> Desenes d’entitats, organitzacions, personalitats de Catalunya, més d’un centenar de miler de signatures i els milers de manifestants recolzen la iniciativa popular

Catalunya és una de les zones de la Unió Europea on es cultiven més transgènics. Varietats del blat de moro Mon 810

que han estat prohibides a la majoria de països europeus, aquí es conreen. Per exigir que “volem una Catalunya lliure

de transgènics”, aquest dissabte 28 de juny més de quatre mil persones hem sortit al carrer per dir que ja n’hi ha prou.
La plataforma Som lo que Sembrem vam presentar a tràmit al Parlament de Catalunya una Iniciativa Legislativa Popular

(ILP) que va rebre en quatre mesos el recolzament de 106.000 firmes, més del doble de les necessàries per endegar una ILP, amb un ampli suport i mobilització popular.
Però posteriorment les cúpules dels grups parlamentaris de CiU, PSC i PP han forçat la presentació d’ esmenes a la totalitat contra la nostra iniciativa.

Un cop més la resposta del partits polítics hegemònics a la mobilització social ha estat girar l’esquena a les demandes d’amplis sectors, avantposant els interessos privats de la industria agroalimentària i pro-transgènica. Front la crisi social, econòmica, ecològica i alimentària, el suposat “govern d’esquerres” opta per donar suport a l’empresa privada, salvar als bancs, als empresaris, promoure l’agricultura intensiva, industrial, drogodependent, deslocalitzada. Però, què passa amb la nostra alimentació? En mans de qui està? A qui pertany la terra, l’aigua i les llavors? Nosaltres volem un món rural viu, poder decidir què mengem, qui ho produeix i com. Exigim el dret a la sobirania alimentària.

Vaga de fam

Aquest proper 2 de juliol es debatrà al Parlament de Catalunya si tira endavant el veto a la ILP contra els transgènics. Sis membres de Som lo que Sembrem en acabar la manifestació van iniciar una vaga de fam per exigir que s’escolti la veu d’aquestes 106.000 persones que vam dir prou al transgènics, i que es creï una ponència que treballi la proposta de Llei: Exigim transparència dels interessos que volen imposar-nos els transgènics i barrar descaradament el debat sobre el model d’agricultura i de país. Constantment estan rebent mostres de suport.

Suport a Som lo Que Sembrem i al Manifest dels consumidors i dels professionals de la Gastronomia, la Salut i l’Alimentació

Desenes de professionals de la gastronomia, de la Salut, de l’Alimentació, de l’agricultura, de l’agricultura, del mon acadèmic, del sector associatiu i consumidors han signat a favor d’un Manifest per una Alimentació Bona, Neta, Justa i sense Transgènics.

Nosaltres ho tenim ben clar, com deia la ramadera ecològica Assumpta Codinachs a l’acabar la manifestació: AVUI MÉS QUE MAI, SOM LO QUE SEMBREM !!!!

Nota: El debat a la totalitat tindrà lloc a la cambra parlamentària demà dijous 2 de juliol a les 10 h del matí. Centenars de persones estan convocades dins i davant del Parlament a les 9 hores del mati i hi ha prevista una RODA DE PREMSA a les 12:00 hores fora del Parlament.

Anuncis

A tota la porqueria que no volen a Espanya i que ens imposen per la força al nostre territori com línia del TGV, IV Cinturó o línia de la MAT entre d’altres, cal afegir els camps de conreu contaminats amb transgènics de qui ningú no en sap encara quines conseqüències nocives per la salut tindran.
Algú a l’AVUI se’n fa ressò.:

Carta del dia

Transgènics a Catalunya?

¿Sabíeu que el cultiu de varietats transgèniques es va introduir massivament a finals dels 90 de la mà del PP? ¿Sabíeu que l’actual govern no n’ha fet cap suspensió i que l’Estat espanyol és el país de la UE que més hectàrees hi dedica? ¿Sabíeu que Catalunya és la zona de l’Estat espanyol que en té més hectàrees cultivades? ¿Sabíeu que és impossible impedir la contaminació dels cultius no transgènics? ¿Sabíeu que Alemanya, França, Polònia, Àustria, Luxemburg, Grècia i Hongria n’han prohibit el conreu? ¿Sabíeu que el passat 6 de maig CiU i PSC van presentar una esmena a la totalitat contra la iniciativa legislativa popular (ILP) duta a terme per Som lo que Sembrem per prohibir el cultiu de transgènics a Catalunya, i que podria ser que ni s’arribés a discutir al Parlament? Per què no permeten que se’n pugui parlar? De què tenen por? Tractant-se d’un sistema que s’anomena democràtic, aquest comportament és inacceptable i, si es pot produir sense que hi hagi protesta social, és per la complicitat dels mitjans de comunicació que tapen actuacions tan prepotents i antidemocràtiques. Necessitem un sistema democràtic que estigui a l’altura dels temps actuals, i això demana abandonar la mera democràcia representativa per donar pas a un sistema que permeti la participació dels ciutadans que ho desitgin.

Jordi Oriola i Folch

Barcelona

Són moltes les preguntes que suscita l’actual virus de la grip porcina que ha mutat per manera que, actualment, s’encomana entre humans arreu del món —un català n’ha estat un dels primers casos— des d’uns focus centralitzats a Mèxic, però que haurien pogut transportar immigrants mexicans cap a les seves localitats d’origen des de Califòrnia. Tanmateix, hi ha alguns fets de gran transcendència —convenientment silenciats— que fan sospitar més d’un analista que l’origen real d’aquesta nova grip cal cercar-la als laboratoris i entre els alts comandaments militars dels EUA, tots ells lligats a les elits dels noeconservadors (antigaments dits feixistes), i que tractaria d’observar com una soca d’un perillós virus, d’efectes “lleus” (com sembla que és l’actual), es propaga i quins són els mecanismes antivirals (indústria farmaceutica: Baxter, Bayer, Roche, Novartis) i de seguretat militar (exèrcits) que caldria activar per controlar, aïllar (i eliminar, si cal) la població afectada.

A mitjans febrer d’enguany es va descobrir que l’empresa farmacèutica Baxter International Inc (Deerfield, Illinois) havia enviat virus de la grip aviària barrejats amb material mèdic de vacunació a distribuïdors de 18 països. L’«error» (si es pot dir així) va ser descobert pel Laboratori Nacional de Microbiologia del Canadà. L’Organització Mundial de la Salut va ser alertada i es va estendre el pànic a tota la comunitat mèdica, així com entre els experts en salut. Les preguntes, doncs, són òbvies: ¿Com va poder passar això? I què està passant ara?

Tal com es va publicar a LifeGen.de, es plantegen greus qüestions com aquestes:

«Baxter International Inc a Àustria envia “involuntàriament” mostres contaminades amb el virus de la grip aviària que es feien servir en els laboratoris en tres països veïns, a causa de l’augment de preocupació per la possible propagació de la malaltia mortal. Àustria, Alemanya, Eslovènia i la República Txeca són els països en els quals els laboratoris es van veure afectats amb virus perillosos. No pas per escamots bioterroristes, sinó per Baxter. En altres paraules: una de les principals farmacèutiques del món sembla haver perdut el control sobre un virus que és considerat per molts viròlegs com un dels principals components que podrien donar inici a una nova pandèmia.»

Però hi ha una qüestió més important en tot plegat: com pot aquesta empresa haver barrejat accidentalment virus de la grip aviària (H5N1, també coneguda com la forma humana de la grip aviària, una de les més mortíferes armes biològiques a la terra amb un 60% de taxa de mort) en material de vacunació?

La contaminació viral va ser intencional?

La resposta és sorprenent perquè això no podria haver estat un accident. Per què? Perquè Baxter s’adhereix a l’anomenat BSL3 (Biosafety Level 3/Nivell 3 de Bioseguretat), un conjunt de protocols de laboratori de seguretat que impedeixen la contaminació creuada dels materials.

Inicialment, Baxter va respondre amb evasives, invocant «secrets comercials» i es va negar a revelar com les vacunes estaven contaminades amb el virus H5N1. Després d’un augment de la pressió, va afirmar que els lots amb virus H5N1 pur van ser enviats per accident. Això va ser aparentment un intent de canviar ràpidament la història i amagar el fet que la contaminació accidental d’una vacuna amb un agent biològic mortal com la grip aviària és pràcticament impossible i l’única forma en què podria haver passat va ser per negligència criminal premeditada.

També, hi ha el fet que la barreja de Baxter sigui virus H5N1 amb una barreja dels virus H3N2 (la grip estacional). El virus H5N1 en la seva forma pura ha matat centenars de persones, però és menys aerotransportable i més restringida la facilitat amb què es pot propagar. Tanmateix, quan es combina amb virus de la grip estacional, que són superaerotransportables i de fàcil propagació, l’efecte és una potent superarma biològica mortífera.

Com explicac un article de premsa de Canadà: «Mentre el virus H5N1 no infecta fàcilment la gent, el virus H3N2 sí. Si algú s’exposa a una barreja dels dos s’hauria infectat simultàniament amb ambdues soques, i ell o ella hauria servit com una incubadora per a un híbrid del virus capaç de transmetre’s fàcilment i entre les persones.» Sembla ciència-ficció però és exatcament el que està passant ara amb el virus de la grip porcina: ja no es transmet d’animal a humà, sinó que s’està transmetent entre humans.

Com hem dit, Baxter s’adhereix al codi de conducta BSL3, on és impossible que els virus de la grip aviària pogués contaminar la producció de vacunes que s’envien als proveïdors de tot el món per error. Això deixa només dues possibilitats per explicar aquests esdeveniments: Baxter no està seguint les normes de seguretat BSL3 o és tan descuidat en el seguiment que pot cometre errors monumentals que posen en perill la seguretat de tota la raça humana. Algú col·loca el virus intencionadament en materials de vacuna amb l’esperança que aquests materials puguin ser injectats en éssers humans i s’iniciï una pandèmia mundial de grip aviària.

La difusió de la grip aviària (poseu-hi, també, la grip procina) podria crear un augment instantani de la demanda de vacunes per combatre-la. Els beneficis que la vacuna donaria a empreses com Baxter Internacional per aquest pànic són astronòmics. Entre els que tenen interessos a incloure aquestes vacunes hi ha, entre d’altres, membres del club Bilderberg com George Shultz, Lodewijk JR de Vink i l’exsecretari de Defensa Donald Rumsfeld.

Autoritats a Europa i els EUA han detallat obertament plans per a la llei marcial, la quarantena i l’internament en cas que una pandèmia de grip com aquesta passés. I està passant!

El 1996 l’US Air Force va publicar un estudi que preveia una pandèmia mortal de grip el 2009

El 17 de juny de 1996, la Força Aèria dels EUA va publicar  Força Aèria 2025, «un estudi dissenyat per complir amb una directiva del cap de l’Estat Major de la Força Aèria per examinar els conceptes, capacitats i tecnologies dels EUA per continuar sent la força aèria dominant de l’espai en el futur». En l’estudi es planteja diverses futures representacions d’escenaris de ficció i les situacions que se’n puguin derivar.

 En 2009, d'acord amb una figura en l'informe de la Força Aèria de 2025, la grip mata 30 milions de persones.

En el capítol 5, els autors presenten una línia de temps que representa la figura d’una «història versemblant». El 2009, segons la figura, la grip mata 30 milions de persones. «Una pandèmia de grip semblant va ocórrer en el passat», explica una nota a peu de pàgina, fent referència a l’epidèmia de grip espanyola del 1918 i 1919, descrita com «una de les pitjors catàstrofes humanes de la història. S’ha estimat que més de 20 milions de persones arreu del món van morir durant l’epidèmia, i dels 20 milions de persones que van patir la malaltia als Estats Units, aproximadament 850.000 van morir».

«El virus de la grip és l’únic entre els virus capaç de sotmetre’s a tant canvi antigènic que un nou virus antigènic pot escombrar tot el món en un any o dos, donant lloc a una causa important de morbiditat i mortalitat», diu una altra nota a peu de pàgina.

És interessant observar que la font de la Força Aèria de la pandèmia de ficció es descriu com a desconeguda i no és determina si el virus és una mutació natural o de bioenginyeria. Molts analistes temen que es tracta de la segona opció.

És una mera coincidència que el Pentàgon proposés el 1996 una pandèmia mortal de grip el 2009, just quan el virus H5N1 de la grip aviària es va descobrir en les vacunes produïdes per la planta de Baxter International a Àustria —de què hem parla— i que ha esclatat la pandèmia de la grip porcinat?

L’any passat, l’autor i investigador F. William Engdahl va revelar un esforç del Pentàgon per militaritzar la grip aviària. «Si els informes són exactes, això podria desfermar una nova pandèmia al planeta, que podria ser més devastadora que l’epidèmia de grip espanyola de 1918 que va causar la mort d’uns 30 milions de persones a tot el món.» Engdahl cita el doctor Rima E. Laibow, cap de la Natural Solutions Foundation, un grup ciutadà de vigilància i seguiment de la indústria farmacèutica, que diu:

«La nostra estimació és que la soca pandèmica de la grip aviària ja s’ha creat mitjançant enginyeria genètica als Estats Units, fusionant el genoma de la mortal pandèmia de 1918 amb l’ADN del virus H5N1 en un medi de cultiu de cèl·lules de ronyó humà, d’acord amb els Instituts Nacionals de Salut i el fabricant de la vacuna. Alguns viròlegs creuen que això assegura que el virus mutant sap com envair les cèl·lules humanes.»

Per últim, cal assenyalar que Walter E. Boomer, un militar jubilat de quatre estrelles, comandant general i sotsdirector del cos de Marines dels Estats Units, s’asseu en el consell d’administració de Baxter International. Per descomptat, això no és cap prova definitiva que els militars controlin Baxter ni que estiguin al darrere de l’«accidental» contaminació del virus H3N2 de la grip amb el virus H5N1 en el seu laboratori a Àustria. Però és molt sospitós, veritat?

Publicat per Ecodiari

Gràcies Lobby

QUE PRENGUI NOTA LA AGUIRRE Y SUS “LAMECULOS”

https://i2.wp.com/blog.pucp.edu.pe/media/1120/20081027-normal_burla.jpg
Per la  Aguirre, Telemadrid i la mare que els parí a tots!!!

La Comissió Europea (CE) defensa que les universitats catalanes imparteixin les classes als estudiants estrangers d’Erasmus en català. El comissari d’Educació, Formació, Cultura i Joventut, Ján Figel, ha reclamat a l’Estat espanyol que “preservi i promogui el multilingüisme” en comptes d’estar “a la defensiva”.

“L’Erasmus permet l’ús de qualsevol llengua que s’utilitzi normalment per ensenyar en una universitat, no preferim un idioma a cap altre”, ha advertit Figel, en declaracions a l’ACN. Figel nega haver rebut cap queixa que els estudiants catalans no tinguin un bon nivell de castellà quan finalitzen l’ensenyament obligatori.

“La resposta no és el monolingüisme, sinó el multilingüisme” i el “model” d’ensenyament “ha d’encoratjar a parlar almenys la llengua materna més dues”, argumenta el comissari eslovac. Figel assegura que en els quatre anys que fa que és responsable d’Educació de la CE ningú no se li ha queixat que els estudiants catalans tinguin un nivell de llengua castellana inferior als alumnes de la resta de l’Estat. “Només m’ha arribat un comentari d’un eurodiputat espanyol”, explica Figel, partidari de protegir l’ús de “les llengües no estatals, cooficials, regionals o minoritàries”.

“L’Estat espanyol no ha d’estar a la defensiva, sinó ser obert i conscient que la diversitat és la seva riquesa i que cal preservar-la i promoure-la”, insisteix el comissari. Figel ha celebrat la “gran quantitat d’estudiants europeus que fan Erasmus a Catalunya i a Espanya indistintament” de la llengua perquè “és una gran inversió en el futur d’Europa”.

Brussel·les nega cap discriminació del castellà
El comissari europeu de Multilingüisme, el romanès Leonard Orban, va negar el setembre passat que el castellà estigui discriminat a Catalunya i va assegurar no haver rebut cap denúncia. Orban va reconèixer “la facilitat de viure a Catalunya parlant castellà, català o fins i tot altres idiomes” i va mostrar-se “impressionat” amb la capacitat dels catalans de canviar al castellà “sense ni tan sols adonar-se’n”.

Un grup d’experts de la CE va elogiar la immersió lingüística de l’ensenyament català i va proposar estendre-la a la resta de la UE el setembre del 2007. “Les comunitats bilingües són un important laboratori de bones pràctiques”, reconeixia l’informe.

El problema que tenim amb la llengua a casa nostra és que tothom diu que aquí som bilingües, però la majoria de la gent que defèn això no ho és pas (ni ho vol ser) i el que vol és que els bilingües siguem els altres per poder parlar ells amb la seua llengua sense haver d’aprendre cap més, ja que si de debò tots fóssim bilingües no hauria cap problema. A més, s’ha de sumar a aquesta problemàtica el component polític, ja que l’aniquilació de la llengua autòctona és una fita que intenta des de fa centenars d’anys el poder espanyol, ja que l’Estat Espanyol a la pràctica és monolingüe

Mostres d’això que comento les poden trobar per tot arreu. Una d’elles va ser aquestes declaracions que va fer la ministra d’educació espanyola l’altre dia, on va comentar que…

 

La tercera hora d’espanyol l’únic que farà és espanyolitzar la societat més encara. Amb les llengües no hi ha prou amb aprendre-les, el més important és utilitzar-les. I una part important dels xiquets (sobretot de la corona metropolitana i de les grans ciutats) només les utilitza a l’escola. Sense aquesta pràctica, estudiar una llengua és una cosa ben inútil (quan ens recordem del llatí de batxillerat ara mateix, deixant de banda el rosa -ae?). Puc assegurar que al meu barri i als del costat s’escolta ben poc català pel carrer i la majoria de la gent (i quan dic majoria vull dir un 90%) no l’utilitza gens.

Aquest mancança d’interès en la divulgació de la llengua per part de l’Estat Espanyol no queda reflectit només en les declaracions de la ministra, la recent notícia de la pràctica desaparició dintre de quinze dies del Circuit català de TVE o de Ràdio 4 són mostres d’aquesta tàctica, i és que en aquest estat on gairebé un 30% de la població parla català la llengua catalana no rep cap tipus de consideració, divulgació o protecció directe per part de l’Estat, essent els encarregat de fer-ho els governs autonòmics, deixant clar que hi ha ciutadans de primera i de segona. Aquest fet el denúncia en Vicent Partal en aquest magnífic escrit.

Però no és només la passivitat social de l’Estat l’única arma que s’utilitza contra el català, ja que també es mira de desprestigiar-lo tractant-lo de provincià, d’inútil i associant-li càrregues excloents i, fins i tot, xenòfobes. Es poden trobar diversos exemples d’això que dic a les cartes que és publiquen en diferents mitjans, com per exemple aquesta que l’altre dia publicava el diari gratuït 20 minutos :

 

El sr. David Costa ens ve a dir una cosa així com ara “la vostra llengua és una p#@a merda amb la qual no podeu fotre res, millor li foteu un cop de peu i utilitzeu l’espanyol que aquest si que mola”. L’espanyol potser obrirà moltes portes, però les del coneixement, al cas del sr. Costa és veu que no, ja que “el catalán es una lengua sólo de una comunidad autónoma” és ben fals, ja que a tres és oficial, a una altra està sense reconèixer, a un estat europeu, a una zona actualment situada a un altre estat i a una petita ciutat d’una illa mediterrània. També diu “De nada sirve el catalán fuera de Catalunya” com si les coses només s’hagueren d’aprendre per la seva utilitat i no pel sòl fet de tenir coneixements o de voluntat d’integrar-se a la terra que t’acull. Sembla ser que d’aprendre, només les coses  justes i imprescindibles. Una curiosa filosofia de vida.

Apreciat sr. Costa: com “el castellano abre muchas puertas”, “mi sugerencia” seria que agafés la seua preciosa llengua i se’n vagi a obrir portes a Sudàfrica, Anglaterra, Alemanya, Japó, França, Xina o Estats Units. Segur que allà l’entendran i l’atendran molt millor que en aquesta terra on ara hi és, on som molt i molt provincians i, tot i parlar la seua llengua tan útil, ens ve de gust utilitzar la llengua autòctona quan som a casa nostra.

Sincerament, crec que hi ha per emprenyar-se.

El Badiu de Micacos

Alfons Esteve, membre de l’STEPV a la Universitat de València, advocat i tècnic lingüístic; Vicent Mauri, membre del Secretariat Nacional de STEPV; i Toni Gisbert, coordinador d’Acció Cultural del País Valencià, han comparegut en roda de premsa per valorar la sentència del Tribunal Suprem que falla a a favor del Sindicat sobre la necessitat d’incloure en les convocatòries d’oposicions de primària i secundària la llicenciatura de Filologia Catalana com a titulació per a l’exempció de la prova de valencià.

Des del punt de vista legal, i tal com ha destacat Esteve, les conseqüències jurídiques d’aquesta sentència són:

1. El Tribunal Suprem estableix ja jurisprudència en el reconeixement del títol de Filologia Catalana com a acreditació de valencià: tanca a la Generalitat la possibilitat de seguir dictant normes que ignoren aquesta equivalència.

2. La sentència recull expressament la legalitat del nom de “llengua catalana” i que en cap cas aquesta denominació és exclosa per l’Estatut d’Autonomia.

3. L’exclusió del títol de Filologia Catalana en les convocatòries de les oposicions és contrària al dret.

4. Un tribunal condemna en costes per primera vegada la Generalitat Valenciana per no reconèixer la unitat de la llengua i l’equivalència de denominacions català i valencià.

Mauri ha destacat la possibilitat legal de denunciar el conseller d’Educació per prevaricació si en la propera convocatòria d’eleccions no acata la sentència i inclou el títol de Filologia Catalana com acreditatiu del coneixement de valencià, tal com exigeix aquesta sentència. D’aquesta manera, ara el Govern valencià està obligat a elegir entre incomplir la llei –i arriscar-se a una denúncia per prevaricació- o reconèixer implícitament la unitat de la llengua.

Per la seua banda, Gisbert ha denunciat l’actitud del Govern valencià, que atempta contra la llibertat d’expressió tancant TV3, impulsa polítiques regressives en àmbits com el de l’ensenyament i es nega a acceptar l’autoritat de les universitats en matèria de llengua, i ha instat el Govern valencià a acatar la sentència, reconèixer la unitat de la llengua i la legalitat de la denominació de català, tancar d’una vegada per totes la fracassada política secessionista i promoure mesures favorables a l’extensió de l’ús social del català, alhora que li ha exigit diàleg per a resoldre el conflicte en l’àmbit de l’ensenyament i la fi dels intents de tancar TV3.

Respecte a l’anunci del Govern valencià que presentarà recurs a aquesta sentència, els tres compareixents han animat a la Generalitat a fer-ho, per a poder tenir una sentència més favorable a la unitat de la llengua i una nova derrota legal del Govern valencià.

Informa: ACPV.NET

 

EL DRET A MORIR !!!

Eluana té 36 anys. Jau immòbil al llit d’un hospital desde el 18 de gener de 1992. No pot parlar, ni veure ni experimentar cap tipus de sentiment. Eluana, per sí mateixa, no pot ni respirar ni menjar i és alimentada a través d’una sonda nasogàstrica. El seu estat es defineix com a vegetatiu permanent perquè no es pot fer absolutament res, doncs té danyat el còrtex cerebral.

El pare d’Eluana, que és també el seu tutor legal desde 1997, després d’adonar-se que no es podia fer res per a canviar la situació de la seva filla, comença el seu propi calvari per a ésser autoritzat a suspendre l’alimentació artificial que la manté lligada a la vida. La primera sentència que rep és la del Tribunal de Lecco, que el 1999 es declara contrari a interrompre el tractament.

Després d’un segon rebuig per part de la Corte d’Appello (Cort d’Apel·lació) de Milà, l’any 2000 escriu una carta al llavors President de la República Italiana, Carlo Azeglio Ciampi.

El 2003 torna a presentar una petició als tribunals de Lecco i Milà que tornen a rebutjar per segona vegada la demanda. El mateix torna a succeïr el 2006. Totes les sentències diuen el mateix, l’alimentació forçada no pot ésser interrompuda perquè no està considerada com a obstinació terapèutica. Però en aquests dies s’ha produït un gir decisiu: la Corte di Cassazione (el Tribunal Suprem italià) ha decidit que, a instàncies del tutor, el jutge pot autoritzar la suspensió del tractament, considerant l’estat irreversible de la pacient i la comprovació, basant-se en la vivència d’Eluana abans de l’accident, que la seva voluntat hauria estat la de no voler continuar essent mantinguda en vida.

Des de que la sentència ha sortit a la llum, l’Església ha iniciat una ofensiva mediàtica centrada, principalment, en l’argument del risc a autoritzar una eutanàsia. Si assumim el fet que cadascú té dret a expressar lliurement les opinions pròpies, cal dir que s’ha perdut una bona ocasió per romandre en silenci. En una situació tant dramàtica s’hauria de tenir el respecte i el bon gust de no intervenir en assumptes que corresponen única i exclusivament a la família i, com a molt, als metges. A més, perquè hi ha una diferència fonamental amb l’eutanàsia, que és l’acte material de posar fi a una vida de la manera més indolora possible, i la de suspendre un tractament perquè la naturalesa segueixi el seu propi curs.

Però si fos el cas que s’hagués tractat d’eutanàsia, qui té el dret a decidir? La mateixa persona quan és en grau de fer-ho? Les persones que l’han estimat o una religió que té la pretensió de no equivocar-se mai en nom d’una moral suprema? Com li ho expliquen a un pare que lluita des de fa anys i a una mare que per estar al costat de la seva filla s’ha posat malalta. Què han de fer? Aquest tipus d’ingerència de l’Església catòlica resulta encara més empipadora si pensem en l’estatus priviliegiat del qual gaudeix el Vaticà a Itàlia. No pagua lICI (l’IBI), no només sobre els immobles destinats al culte sinó també d’aquells amb finalitats comercials; als sous dels sacerdots no se’ls reté l’IRAP (l’IRPF); les mercaderies arribades als ports italians amb destinació al Vaticà estan exemptes de taxes aduaneres; el servei de clavegueram del Vaticà és gratuït; els hospitals i les universitats catòliques reben milions d’euros cada any, en una de les nacions amb un problema crònic de finançament a l’educació i a la investigació; la religió catòlica s’ensenya a les escoles públiques amb docents escollits pel Vaticà i pagats per l’Estat; i la llista encara seria més llarga.

Una sèrie de privilegis que el 2007 han suscitat, fins i tot, l’atenció de la Comunitat Europea amb l’obertura d’una investigació per ajuts d’estat il·legals. El 1861 Camillo Benso, comte de Cavour, un dels pares de l’Estat Italià, auspiciava una “Lliure Església en un lliure Estat”. Després de quasi 150 anys, encara ens trobem en el punt de partida.

Andrea Ricci (Itàlia, 1979).
És llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Florència i viu a Catalunya des de l’any 2006. Aquest any ha iniciat el doctorat en Història Comparada, Política i Social d l’UAB, on ha estat incorporat recentment al grup de recerca Manuscrits.

Setembre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« febr.    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930  
RESERVES

Premio otorgado por Jonkepa

premio-blog-dorado1

Premi atorgat pel blog Jon Kepa

DNI.cat

Plataforma pel Dret a Decidir

Xarxa apartidista i transversal que treballa per un Estat Català

PageRank

Blog Stats

  • 215,120 hits
El dèficit fiscal de Catalunya aquest any és de
...
fco_iniciar_comptador(200);

Què porta més clics

  • Cap

Flickr Photos