You are currently browsing the category archive for the ‘Musica’ category.

La meva terra és com un infant,
no dóna gràcies, ni mai sap quan
es torna aspra i plena de fang
o verda i plana i et dóna cant.

La meva terra mai no sap quan
anar endarrera, tirar endavant
plena de nafres, plena de sang,
plena de joia i plena de cant.

No té una flama que digui sí,
però una espurna sempre ho vol dir;
no té una flama que digui no,
però té cendra que ho colga tot.

La meva terra sols té caliu
que dorm i dura dintre d’un niu.
La fusta i jo que volem sortir
esperem flama que ens digui sí.

Uns endavant ens volen portar,
espurnes vives en soledat;
altres ens volen sempre aturats,
la cendra pesa sobre els cansats.

Anuncis

Raimon ha denunciat la hostilitat del PP per no admetre la unitat de la llengua catalana. En declaracions a El Club de TV3, el cantautor valencià ha dit que “hi ha una hostilitat manifesta i es veu cada dia. Primer, en l’insistir que el valencià és diferent del català. Ells saben que això és mentida. Això avui no ho pot ignorar ningú. Menteixen. És el cinisme posat davant de tot”.

Raimon, qui ha assegurat que els ajuntaments de València el contracten poc, ha afegit que “també saben que jo sóc un cantant que faig el que faig i que m’expresso en el català de València, què allà li diem valencià, perquè la llengua és la mateixa. Hi ha una hostilitat, però no només en vers mi, sino en vers de la majoria de la gent que s’expressa en la llengua catalana de València”.

El cantant també s’ha mostrat favorable a que TV3 pugui ser vista a València i ha indicat que “podem veure qualsevol televisió menys aquesta. Jo estic a Xàbia i t’entra la televisió andalusa i ningú mai ha dit res”.


“Les llengües no tenen cap valor, allò important és comunicar-se”, diuen els demagogs. Però s’equivoquen. Allò important no és comunicar-se, allò important és la qualitat de la comunicació. Aquells qui atorguen a les llengües el valor d’un estri domèstic, com un tovalló, una aspiradora o un rentaplats, mai no sentiran el batec del cor de les paraules, els segles de vida que han travessat, l’ús que la gent n’ha fet al llarg de la història. Hi ha paraules que indueixen a l’amor i paraules que indueixen a la mort. De vegades, fins i tot, pot ser la mateixa paraula. De fet, amb les paraules passa el mateix que amb les persones: ningú no és totalment meravellós o totalment odiós. Les persones d’una sola peça només surten a les pel·lícules. Ningú no és únicament una sola cosa, tots tenim sentiments contraposats dintre nostre. No podem saber si aquell que avui ens dóna suport ens trairà demà, no podem saber si aquell a qui avui menyspreem despertarà demà la nostra admiració. La parla és una facultat humana i les paraules són una meravellosa invenció. Per això se semblen tant a les persones, per això és tan important que, a més d’escollir les paraules adients, sapiguem trobar la millor manera de dir-les. Perquè les mateixes paraules amb què avui estimem, demà poden ser altament feridores. Una entonació inadequada, per imperceptible que ens sembli, pot canviar radicalment el sentit d’una frase i trair les nostres veritables intencions.

Les paraules són com les cançons, tenen vida pròpia i, un cop es diuen, un cop es fan sentir, ja no són del qui les diu, sinó del qui les escolta. Per això davant del dubte és millor no dir cap paraula. El silenci és un gran protector. Si el practiquéssim més sovint, ens adonaríem de fins a quin punt les paraules poden convertir-se en l’aparador de la nostra ignorància.

Víctor Alexandre

Rudy Ventura ha mort als 82 anys d’edat al no poder superar un càncer de pulmó. El trompetista es recuperava d’una intervenció en la qual els metges li havien extirpat una part d’un pulmó que tenia afectat per un tumor. Malgrat que la recuperació anava per bon camí, el músic no ha pogut superar la malaltia i ha mort aquest dijous a Barcelona. Rudy Ventura es deia en realitat Jaume Ventura Serra i havia nascut a Canet de Mar el 10 de setembre de 1926.

El trompetista, seguidor incondicional del FC Barcelona, havia actuat fins pocs dies abans de ser operat a la clínica Delfos. La seva darrera última actuació havia estat al costat de Josep Guardiola en la diada del soci de la Penya Barcelonista Sant Vicenç de Castellet. No va poder actuar, però, a les bodes de plata de la Penya Barcelonista Sant Joan Despí a causa de la seva malaltia.

.

M’agradaria sentir
La teva pell dolça
-Amb l’olor fresca
D’aquella colònia-
Damunt les meves mans
Apretant ben fort
Per intentar transmetre
Més que la paraula amor
Unida a amistat, i comprensió
Respecte, afecte i convicció,
I parlar amb els ulls
I cridar amb el cor
Estimar amb el cos
Fins l’última nit…

M’agradaria…
Que fossis aquí.

 

Novembre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« febr.    
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930  
RESERVES

Premio otorgado por Jonkepa

premio-blog-dorado1

Premi atorgat pel blog Jon Kepa

DNI.cat

Plataforma pel Dret a Decidir

Xarxa apartidista i transversal que treballa per un Estat Català

PageRank

Blog Stats

  • 216,061 hits
El dèficit fiscal de Catalunya aquest any és de
...
fco_iniciar_comptador(200);

Què porta més clics

Flickr Photos