Los soles pueden ponerse y volver a salir; pero nosotros, una vez se apague nuestro breve día,tendremos que dormir una noche eterna… Catulo
( Miquel Martí i Pol – Lluís Llach )
“Et deixo un pont de mar blava
que va del somni fins els teus ulls,
des d’Alcúdia a Amorgos,
del teu ventre al meu cor.
En algunas noches de primavera la ciudad de Olimpia es testigo de un fenómeno curioso. Desde las huertas los campos que bordean el santuario de Zeus, el lugar sagrado en el que celebraban las competiciones deportivas más famosas de la historia, miles de luciérnagas surgen al caer la noche. Su luz verdosa, intermitente, inunda de destellos los campos que rodean el recinto del santuario y una atmósfera irreal,maravillosa, parece parar el tiempo, acallar los sonidos de la ciudad actual y amplificar los ecos de la historia antigua.
En todas esas lucecillas que vuelan a nuestro alrededor anida una historia, un amor, un recuerdo. Las voces de los que vencieron en las competiciones, el grito de los espectadores animando a sus conciudadanos, el bullicio de los mercadilos alrededor del recinto del Altis, todo un mundo perdido hace ya tiempo renace en esos mágicos destellos que iluminan los recodos de la historia.
Et deixo un ram de preguntes
perquè t’emplenis els dits de llum
com la que encén l’esguard
dels infants de Sidó.
Un pont que ajudi a solcar
la pell antiga del mar.
Que desvetlli la remor de tots els temps
i ens ensenyi l’oblidat gest dels rebels,
amb la ràbia del cant,
amb la força del cos,
amb el goig de l’amor
También brillan en ellos la memoria de los que compartieron la vida con nosotros. Transformados en luz en esas noches de primavera, los familiares, los amigos ausentes nos visitan, nos hablan, nos recuerdan que perviven en nosotros su recuerdo. Rodeados por la paz que existe en Olimpia, abrazados a la historia de aquel lugar mágico en el que la flor de toda la juventud griega competía cada cuatro años, los recuerdos nos asaltan y, con ellos, no sólo aparece el eco de la Grecia remota, sino el alma de nuestro propio pasado.
La fe en el hombre, la confianza en la bondad natural de la inmensa mayoría de los seres humanos, el convencimiento de que nuestro mundo puede alzarse sobre los escombros de todas las guerras, renacen cada primavera en Olimpia. Desde sus bosques la luz de la esperanza desciende sobre todos los viajeros que caminan por sus calles y senderos y entre las casas, las tabernas y las tiendas, un perfume de azahar ablanda el corazón de las estatuas.
Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,
un pont que agermani pells i vides diferents,
diferents.
Et deixo un pont d’esperança
i el far antic del nostre demà
perquè servis el nord
en el teu navegar.
Et deixo un vers a Sinera
escrit amb traç d’un blau lluminós
que cantava a l’Alguer
per cantar el seu enyor…
Las luciérnagas de Olimpia parecen volar sin rumbo en la noche, a merced de las brisas que surgen del río Alfeo. Oscilan, suben y bajan ,caen y se levantan, y con la medianoche ,comienzan a desvanecerse.
Contemplándolas, siguiendo sus vuelos, es fácil simbolizar en ellas la luz que, desde las lejanas noches de hace casi tres mil años, sigue brillando en las tierras helénicas.
Et deixo l’aigua i la set,
el somni encès i el record.
I a Ponza la mort
per viure cara al mar… el mar… el mar.
L’espai ple de llum
on s’emmiralla el mar… el mar… el mar.
El blau del nostre silenci
d’on sempre neix la cançó.
Que desvetlli la remor de tots els temps
i ens ensenyi l’oblidat gest dels rebels,
amb la força del cant,
amb la ràbia del cos,
amb el goig de l’amor
La luz de la antigua Grecia reaparece en las noches primaverales de Olimpia. Su brillo nos maravilla y nos transporta, una vez más, a otros mundos que todavía no hemos perdido para siempre.
Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,
un pont que agermani pells i vides diferents,
diferents
En Grecia sigue reluciendo la dulce luz de la esperanza
Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,
un pont que agermani pells i vides diferents,
diferents…”
“Me’n volo amunt: adéu-siau!
Ja m’esvaeixo en el cel blau.
Adéu-siau, adéu-siau!”
6 comentaris
Comments feed for this article
Abril 17, 2012 a 11:54 am
jonkepa
Se nos ha ido un amigo, un hombre con un corazón inmenso que luchó por su tierra como el mejor pero siempre desde el respeto.
Quienes le conocimos nunca le podremos olvidar.
Gracias por brindarme tu amistad Jordi.
Un abrazo allá donde estes.
Abril 18, 2012 a 8:05 pm
foracrisis
Avui ho he sabut i ho lamento per haver descuidat la nostre amistat com segurament he fet amb aquest bloc i amb altres amics. Ho lamento perque va estar per mi un amic incondicional que em va desmontar sempre una afinitat inmensa en tots els sentits. Lluitador com ningú, de paraules concretes i sabiessa pròpia de la seva edat, va consolidar amb tenacitat i mostres d´estimació, una amistat que és va curtir amb complicitats i sol.lidaritats públiques i privades. No vaig tenir el plaer de acaronar mai la seva galta perque mai vem estar un devant de l´altre, però em quedan molts escrits de una ma madura que va desmostrar-me sempre dins el respecte, estimació i afecte.
Siguis on siguis amic meu, estàs aqui.
Un peto de qui no et podrà oblidar mai.
La teva Carmeta
Abril 18, 2012 a 8:08 pm
foracrisis
Gracies amic Keats, ets entranyable
Abril 19, 2012 a 5:38 pm
J. M. Solé
foracrisis,crec que ens deus una explicació,en la meva humil opinió.
De què tems por ? a qui tens por ? perquè tens por ? .
Jo tinc ganes de treure una mica de pols d`aquest bloc i escriure,tot i que no se sobre que.Tinc un post en un calaix,ja te unes setmanas,però no se si val la pena escriure ! és sobre una persona i una cosa de la que més tard et penediras,oi ?.
Tant sols dir-te i perdonam ?,sé el perque del teu silenci,i que no soportaves aquell desordre i les mentides velades. Amiga meva el temps fa miracles,però mai sol ser bó estar sol i per llegir-te i parlar-te,faria el que fos ?. Per un moment,tan sols un instant poguessis oblida tots els mals moments reinventar tot el passat,i estripar esperes,esborra desenganys trencar el gust amarg de tots aquets mesos….Si és que un dia tornes tot serà diferent.
Mai 2, 2012 a 12:14 pm
Marcel·lí Juan i Bande
Actor imaginario ben escollit comentari.
Desde el vostre blog un emociat record per en Jordi Font Constantí de Porqueres, ha estat un home honest i fidel als seus principis.
Marcel·lí
Mai 21, 2012 a 8:39 am
lobby2
Amic Jordi Font, fins sempre i descansa en pau.