You are currently browsing the daily archive for Agost 1, 2009.
La meva terra és com un infant,
no dóna gràcies, ni mai sap quan
es torna aspra i plena de fang
o verda i plana i et dóna cant.
La meva terra mai no sap quan
anar endarrera, tirar endavant
plena de nafres, plena de sang,
plena de joia i plena de cant.
No té una flama que digui sí,
però una espurna sempre ho vol dir;
no té una flama que digui no,
però té cendra que ho colga tot.
La meva terra sols té caliu
que dorm i dura dintre d’un niu.
La fusta i jo que volem sortir
esperem flama que ens digui sí.
Uns endavant ens volen portar,
espurnes vives en soledat;
altres ens volen sempre aturats,
la cendra pesa sobre els cansats.
Aquestes belleses no tenen res a veure amb les amigues de Berlusconi ni tampoc ocupen càrrecs politics , cosa que es una llàstima, ja que de presentar-se per diputades de segur i amb tota seguritat que la majoria de ciutadans (excepte els gais ) no deixarien d’anar a votàr-les en quan hi haguessin eleccions., o sigui jo crec que a qualsevol partit que es presentessin aquestes desbancarien a les que fins ara es tenen de vestir de amb vestits costosos per dissimular les seves inflades panxes i els seus pits caiguts….
Catalans reaccionem ( Carpe diem) 
Comentaris recents