Nascut a Navarrés (Canal de Navarrés, País Valencià) el 4 de gener del 1950, però resident des de petit a Terrassa, Hu met va marcar una època amb cançons melòdiques com Clara, Sólo soy un ser humano, Hay que vivir, Y tú disimulando i Que no soy yo.
Fill d’un industrial tèxtil, el 1968 es va traslladar a Barcelona per estudiar enginyeria, però la influència de Joan Manuel Serrat i altres veus del moviment de la Nova Cançó el van portar de ple a la música. Intèrpret d’exquisida elegància, el 1970 va enregistrar el seu primer disc i el 1971 va aconseguir el primer èxit amb Gemma, un tema de gran tendresa que es convertiria en un clàssic de la música catalana. Humet introduïa amb els seus temes la primera part dels concerts de Lluís Llach. El 1975 va publicar el seu primer disc en castellà. A mitjans dels anys 80 es va retirar, però va tornar a gravar el 2004.
“Ara la meva carrera comença a tenir sentit”, declarava Humet a l’Avui en una entrevista recent. Un grup d’amics li està preparant un gran homenatge per mitjans d’aquest mes.
Bon Repòs amic meu.Informa: AVUI
Catalans reaccionem ( Carpe diem) 
2 comentaris
Comments feed for this article
Desembre 2, 2008 a 12:17 pm
actorsecundario
Joan le dijo a Peter Pan, “… si no puedes emseñarme a volar, enséñame a cantar.”
El que muere no pueda llevarse en su viaje nada de lo que consiguió y tiene; pero se llevará , con seguridad todo lo que dio.
Desembre 2, 2008 a 4:15 pm
lobby
Jo la cançó que mes recordo d’en Joan Baptista Humet es sense dubtes Gemma, una cançó que ja va escriure i cantar en català aquest bon cantant de procedència valenciana i afincat a Catalunya des de petit.
Ha contribuït molt a la cançó, el nostre amic Marcel.lí ha tingut l’amabilitat de trobar la lletra de una de les cançons més boniques d’aquest autor:
Gemma
(Joan Baptista Humet)
No han passat pas gaires anys,
Gemma, que et vaig conèixer.
Va patir la mare tant
perquè poguessis néixer!
Què bonics eren els ulls que vas obrir,
que bonics, aquell setembre.
Que feliç nasqué als teus llavis el somrís,
que feliç que hi ha estat sempre.
Gemma,
guaita les flors,
guaita les flors
que son boniques.
Gemma,
guaita les flors,
guaita les flors
i no caminen
i tu ets la més bonica.
Qui pogués, per un instant,
viure tota la joia
que tu sents al anar cordant
dues sabates noves.
Les dures hores i hores als teus peus!
les veig noves si les miro.
Amb gran goig en parlarà la teva veu,
i és per això que més t’estimo.
Sense por segueix lluitant
que així es llaura la vida;
xic a xic es va lliurant
la forca que dormia.
Pren els dies d’un en un que hi és el temps
per premiar el teu entusiasme.
T’ho mereixes tu i l’esforç que fan silents
els teus ulls verds esperança.
(1972)
Gràcies un cop més Marcel.lí i Salut !!