Qué collonut ets Mossèn Ballarin !!!

Josep Maria Ballarín, més conegut per mossèn Ballarín, confessa en una entrevista a e-notícies que ell no és independentista, però que “la independència seria la única solucio” perquè “l’economia de Marid s’ho està menjant tot”. Ballarín (Barcelona, 1920) també assegura que “els tres Estatuts que he vist són una merda”, però augura que el Tribunal Constitucinal retallarà el del 2006.

Arran de la publicació del llibre Què pensa Josep Maria Ballarín (Dèria Editors), assegura que “intel·lectualment estem en decadènca, no tenim els intel·lectuals que hi havia a la república”.

Josep Maria Ballarín es mostra també molt crític sobre les esquerres espanyoles perquè “la dreta i l’esquerra espanyola són el mateix”. “Zapatero promet i no se’n surt perquè no sap on va”, afegeix. En la seva opinió, “Bono es un anticatalà visceral i l’Ibarra déu n’hi do”.

També es molt crític sobre la II República perquè “Companys va ser un titella en temps de la guerra, Negrín el va arraconar”. “Només li faltava Tarradellas per acabar d’arraconar-lo”, afegeix.

Amic personal del president del FC Barcelona, considera que si es dedia a la política “pot tenir un forat”, però que no veu que “pugui guanyar les eleccions”. Com afima al seu llibre també considera que “El País va fer la puntilla amb Banca Catalana”, el banc que havia estat impulsat per Jordi Pujol, tot i que adverteix que “una banca no pot tenir ànima” perquè “peles són peles”.

A vegades oblidem que tot te un final.

La pitjor mort que pot tenir el difunt es veure-la venir, crec que sense excepció tots els mortals desitjaríem que quan ens arribes el moment de deixar aquet Mon fos d’una manera rapida i sense sofriment, pro per desgracia no tots podem morir com desitjaríem ja que existeixen moltes formes de morir i de deixar aquet Mon, ja que existeixen moltes maneres de fer-ho entre elles les mes normals son les accidentals o les morts naturals,  aquesta ultima sol ser les mes acceptada ja que  quan ens assabentem de que Fulano o Mengano a deixat aquet Mon dels vius  ja no ens causa tant efecte, un exemple va ser la mort de Franco, o la del Papa de Roma ja que aquestes si que varen ser unes morts anunciada mesos abans de que ens abandonessin d’aquet Mon, lo mateix ens passarà el dia que ens assabentem de la mort de Sharon ja que aquesta mort si que serà de ressaltar ja que sobrepassa el temps anunciat,  en canvi si que ens causen un  fort efecte i sobresalt quant ens comunicant  la mort de una persona honesta i coneguda que ha mort d’accident, i mes si el difunt deixa aquet Mon en plena joventut. Així mateix no voldria deixar de mencionar els que moren de fàstic, o sigui els que ja estan cansats de suportar els discursos i mentides de politics, també dels que viuen a la esquena dels que treballen, entre ells; banquers, empresaris corruptes, dels que diuen ser enviats de Deu, dels narcotraficants, d¨els proxenetes, d¨els pederastes, i d¨els fills de sa mare que s’han aprofitat del seu lloc de treball o del seu càrrec per embutxacar-se milions d’euros, (entre aquets el s Srs Millet i el Sr Montull,

Tampoc voldria oblidar-me dels que un dia no desitjaven morir i que van morir assassinats, entre aquets milers de patriotes republicans i anti- feixistes que foren afusellats a Espanya per les forces de alliberació Franquiste, i que avui dia un jutge es demandat judicialment per uns fills de puta per haver intentat esbrinar els assassinats  de molts d’ells.

jorfont