You are currently browsing the daily archive for gener 10, 2009.
Por menos ya hubiera dimitido un ministro o ministra en cualquier lugar del mundo por la demostración de inaptitud que esta demostrando tener la Sra Magdalena Alvarez en solucionar el caos que reina en los aeropuertos de Espanya y de Catalunya , es inaudito que aquí en España nunca se ha dado el caso de presentar la dimisión ministro alguno, sea del gobierno que sea, en cuando demuestran no ser aptas o aptos para ocupar el cargo que juraron ante el Rey, o sea que ni en el gobierno de Felipe González (caso Gal) ni del gobierno de Aznar durante sus años de catastrofismos (“Chapapote” “ Yac 42” incluido) los ministros responsables jamás dimitieron a pesar de ser artífices de la gran catástrofe, o sea que ahora en el caso de la ministra Sra Magdalena lo mismo, ya que esta a más esta dando una demostración de chulería altanera en no querer soltar el sillón a pesar de los conflictos que ha llevado durante su ejercicio (ferrocarriles de cercanias) y de los actuales acontecimientos en Barajas . Creo que también Mister “Ben” o sea el Sr Zapatero no se conduce como sería obligado en este monumental caos madrileño, ya que no se le ve ni se le oye, quizás el Sr Zapatero en estos momentos esta dedicándose a cavar su propia fosa a un ritmo de Cha -cha –cha, ya que en estos momentos conflictivos esta demostrando no alterarse ni al agua helada ni al agua hirviendo, o sea quizás el Sr Zapatero entre en sus cálculos dejar de ser presidente lo más pronto posible y dedicarse a escribir sus memorias.
Mentre el Govern Zapatero va allargassant el debat sobre el finançament autonòmic, des de Catalunya es planteja una resposta basada en l’exigència de la bilateralitat i en el compliment estricte de l’Estatut. Crec que és un error i que cal replantejar aquesta estratègia i tornar als origens del debat.
Exigir la bilateralitat en els termes en què es fa és una criaturada. Ningú no pot impedir al Govern espanyol de parlar amb qui vulgui quan vulgui.
La bilateralitat només pot voler dir una cosa: que la Comissió Mixta estigui, com qui diu, en sessió permanent. Però no hi ha cap força jurídica capaç d’establir un acord entre dos que no volen posar-se d’acord.
I exigir el compliment estricte de l’Estatut és no dir res. L’exacta literalitat dels articles dedicats al finançament no diu, en realitat, res de concret: enuncia uns quants grans principis i a continuació la lletra menuda s’encarrega de capgirar-ne el significat aparent. Fins i tot a l’únic lloc on hi ha xifres concretes (50% d’IRPF, 50% d’IVA i 58% d’Impostos Especials) hi ha lletra menuda que acaba desvirtuant-ne el contingut.
Insistir doncs en el plantejament jurídic és un error: es va acceptar un Estatut que mai no s’hauria d’haver acceptat, i ara en paguem les conseqüències. Per la via jurídica no aconseguirem res, oimés quan resulta que l’Estat espanyol és jutge i part: part com a Govern i jutge com a Tribunal Constitucional.
Anant molt bé les coses, el Tribunal Constitucional assumirà la posició de l’Advocacia de l’Estat, que ja deia que això de l’Estatut era merament indicatiu.
Cal doncs oblidar-se de tota la faramalla continguda a l’articulat estatutari i tornar al plantejament inicial, fàcil i entenedor:
Impostos totals pagats a Catalunya = Despesa de l’Estat a Catalunya + Despesa de la Generalitat + Despesa de les Corporacions Locals + Dèficit fiscal.
Per a això vam pledejar tant de temps per la publicació de les balances fiscals, oi? Fem-les servir doncs, un cop més, com argument polític principal.
Catalunya és expoliada sense mesura, d’una forma insòlita en el context de la Unió Europea. L’objectiu polític és, doncs, d’aconseguir limitar el darrer sumand de l’equació precedent (substitur l’expoli actual per una solidaritat lliurement assumida) i fer-ho de manera que la despesa autonòmica sigui com més gran i lliure millor i la de l’Estat com més petita millor (principi d’autonomia). El resultat final només pot ésser un topall, en forma de percentatge, al dèficit fiscal, i no hem d’acceptar cap mena d’argumentació que s’aparti d’aquest objectiu.
I al servei d’aquest objectiu cal emprar sobretot eines polítiques, no pas jurídiques. No sé si la solució és la que va proposar l’Heribert Barrera: votar que no a tot sistemàticament a Madrid, al crit – dic jo – de Ceterum censeo Carthaginem esse delendam, com feia Cató el Vell al Senat, tant si venia a tomb com si no.
Sigui aquesta la resposta o una altra d’equivalent, el que és cert és que cal usar la força política – la mateixa que en el seu moment va obligar l’Estat a fer ús de l’article 150.2 de la Constitució. Després, si cal, ja hi posarem la lletra jurídica.
Teníem una ocasió d’or amb el vot en contra del pressupost de 2009, però, com era previsible, el PSC va fallar.
Ara al PSC li toca remugar una mica, però d’aquí a quatre dies el govern central parlarà de reformar la LOFCA, ho farà amb els criteris del document Solbes i, evidentment, el PSC tornarà a votar-hi a favor.
Mentrestant, els partits d’obediència catalana nopmés poden fer una cosa: carregar-se de raó i aplicar sense complexos la força política dels vots, amb la vista posada a tombar la nova LOFCA quan es debati. Ja hem fet prou el paper de bon noi. Ah, i és clar: mirar de tenir més vots la propera vegada.
Aquesta és la fotografia que el diputat “Joan Ferran” ha penjat al seu bloc per la crida a la manifestació d’aquesta tarda. No calen comentaris, està clar que la recepta del diputat socialista és la violència armada. Per molt menys, a d’altres, ja els haurien aplicat la llei anti-terrorista. I si fóssim conseqüents amb allò que s’està parlant del principi de proporcionalitat, no s’entendria que tinguem el lehendakari Ibarretxe apunt de ser processat, i a aquest senyor ni li piquin la cresta. Si el PSC en el seu dia va votar afirmativament la llei de partits, no s’entendria que no s’expulsés a aquest radical del partit.
Afegit: El colmo del cinisme socialista, España vendió armas a Tel Aviv hace seis meses.
La trappola
Fins a cert punt m’alegro que el aeroport de Madrid s’hagi col·lapsat (Que me perdonin els afectats ja que la meva consciencia no me permet alegrar-me per ells) o sigui crec que gracies a aquesta nevada els espanyols s’han donaran conte de que al haver centralitzat els vols internacionals a Madrid i privar a altres aeroports de fer-ho ha set la causa del caos que s`armat, o sigui que tots els governs de tots els colors que ha regit Espanya sempre han volgut afavorir Barajas abans de que els aeroports catalans fossin declarats internacionals. Crec que això ha reportat y reportarà mols mals de cap al Sr Zapatero tanta centralització con així a la Sra Ministra Magdalena Alvarez ,i també un percentatge mol elevat de culpabilitat a ls Sra Esperança Aguirre com així al Sr Gallardón per no haver actuat a temps per evitar el caos circulatori dins la capital del reino. Tinc la esperança que aquets fets seran coneguts fora de les nostre fronteres i que també podran ser utilitzats per Federico Jimenez Losantos, al qual es d’esperar que el proper dilluns a las 6 del mati se servirà d’aquet rebombori per fer un programa apoteosic. .
Catalans reaccionem ( Carpe diem) 
Comentaris recents