You are currently browsing the daily archive for gener 14, 2009.
les nostres mans estàn indiferents
Anem deixant en mans d’uns quants el futur de tots i així ens van les coses. Anem deixant en mans d’Ehud Olmert les regnes del seu país i el poder militar amb qui ja ha mort quasi 900 persones i entre ells més de 300 nens. Anem deixant en mans de Putin la clau de l’aixeta del gas europeu que ha deixat congelats països pobres o el fred és la primera causa de mortalitat en aquests temps. Anem deixant en mans d’una Ministra inexperta en tots els camps la gestió aeroportuària amb els incidents d’aquest cap de setmana i altres ja passats. Anem deixant en mans de mentiders compulsius una crisi que van negar i que ara no saben gestionar. Anem fent i anirem rebent les conseqüències d’una passivitat que ens regala malestar, del gest de girar la mirada a l’altra costat que comporta la mort lenta del pensament. Anem fent … i així ens van les coses. Sempre ens quedarà París… glaçat però París.
Per Oscar Ramírez ( desde Catalans, Gràcies Oscar )
La Direcció General de Carreteres de l’Estat espanyol es nega a aplicar la llei que li correspon pel que fa a l’ús del català a les carreteres. La Plataforma per la Llengua felicita a l’ADAC per tramitar l’incompliment al Síndic de Greuges.
Des de la Plataforma per la Llengua felicitem a l’ADAC (Ateneu d’Acció Cultural) per la bona iniciativa de tramitar davant el Síndic de Greuges la resposta rebuda per escrit del senyor Francesc Francisco de la Subdelegació de l’Estat a Girona. Des de la Subdelegació de l’Estat es deia que no aplicarien el Decret 78/1991, de 8 d’abril (DOGC 1434, del 24), en la retolació de les carreteres de competència estatal tal com els correspondria.
La Plataforma per la Llengua ja va denunciar el 2006 la situació d’il·legalitat que incorria el govern de l’Estat pel que fa a l’acompliment de la llei en l´ús correcte de la toponímia en la retolació de carreteres. Les carreteres de titularitat estatal incompleixen la normativa vigent i sota territori d’administració autonòmica catalana encara escriuen únicament “Perpignan”, “Tamarite de Litera”, “Benabarre”, “Bourg Madame” o “Calaceite”, en lloc de “Perpinyà”, “Tamarit de Llitera”, “Benavarri, “La Guingueta d’Ix” o “Calaceit”. Podeu trobar més informació en el document que va elaborar la Plataforma per la Llengua el 2006 arran de la constatació d’aquesta situació: La castellanització i la francesització dels topònims de la Catalunya Nord, la Franja de Ponent i el País Valencià en la retolació i senyalització de les carreteres del Principat de Catalunya (us el podeu descarregar en aquest enllaç).
També podeu veure la notícia de les conseqüències que va tenir la presentació del document aquí. En aquella ocasió, amb data 29 de març del 2006, el senyor Luís Bonet Linuesa, cap de la demarcació de la Direcció General de Carreteres de l’Estat, responia textualment a la Plataforma per la Llengua: “La competència de l’Administració General de l’Estat sobre les carreteres estatals és exclusiva d’acord amb el que disposa l’article 149.21 i 29 de la Constitució espanyola sense que sobre la qual pugui prevaldre la normativa autonòmica”.
Seguidament us mostrem el contingut de la notícia de l’ADAC, publicada en el darrer butlletí del desembre del 2008 (número 228).
La retolació de les carreteres de l’Estat al Síndic de Greuges
El Síndic de Greuges ha admès a tràmit la queixa formulada per l’ADAC per la retolació a les carrete¬res que depenen de l’Estat, on s’incompleix la nor¬mativa vigent a Catalunya, sobretot pel que fa al nom “Perpignan” escrit en francès i no en català.
Després d’uns quants mesos d’haver presentat la queixa a l’Oficina de Garanties Lingüístiques (que pel que sembla no garanteix gaire res) i d’haver-nos assegurat que ja havien fet els tràmits davant la Subdelegació de l’Estat a Girona, vam rebre la resposta signada pel senyor Francesc Francisco, en què únicament fa referència a les lleis espanyoles. Així, la Subdelegació de l’Estat, encara que reconeix que alguns rètols contravenen clarament la llei, ja que estan redactats únicament en castellà “Autovía del Nordeste”, no els traurà, sinó que, en tot cas, n’hi afegirà uns altres que diguin “Autovia A-2” (evidentment escrits en català; és a dir, sense accent a la i), quan hi hagi diners per fer-ho, sense cap pressa. En el cas dels rètols que indiquen la direcció cap a poblacions catalanes de l’Estat francès “Perpignan”, rebutja la possibilitat de canviar-los atenent a la llei espanyola que expressa que cal fer servir el nom oficial de les poblacions.
El Síndic de Greuges ha admès que estem davant d’un conflicte de competències entre la Generalitat de Catalunya i l’Estat, i que estudiarà el cas. Esperem que aquest conflicte es resolgui a favor de Catalunya i dels catalans, que sempre hem d’anar presentant batalla per normalitzar el país. Tant de bo que ben aviat puguem celebrar que la retolació a tot arreu indiqui Perpinyà.
Informa: PLATAFORMA-LLENGUA
L’actual llei de política lingüística estableix que els textos dels rètols dels establiments comercials hauran d’aparèixer almenys en català. D’aquesta obligació en queda exempta la denominació comercial. Malgrat això, són majoria els establiments, molts del quals, de nova implantació, els rètols dels quals estan redactats únicament en castellà.
Més enllà de les inspeccions i posteriors sancions que hi ha establertes i que tenen molt mala premsa, jo crec que la solució és que l’autoritat competent no concedeixi a cap nou establiment comercial la pertinent llicència d’obertura si no demostra de manera fefaent que el seu rètol (raó comercial a part) està escrit almenys en català, idioma al qual el vigent Estatut d’Autonomia confereix la qualitat de llengua pròpia de Catalunya.
Jordi Príncpe (Barcelona)
N.de la R.
Si la vigilància d’aquesta llei correspongués als municipis segurament s’avançaria molt i no ens trobaríem en les situacions ridícules d’ ara.
Informa: EL PUNT
Lliurament de 60.000 signatures “Pel Dret de Decidir” al Parlament
AUDIÈNCIA: dimarts dia 20 de gener
HORA: 12 hores
LLOC: Sala d’audiències, 1a planta Parlament de Catalunya
La Plataforma pel Dret de Decidir i Sobirania i Progrés, representades per Elisenda Romeu i Oriol Munné (PDD) i Elisenda Paluzie i Miquel Strubell (SiP), es reuniran amb el President del Parlament per fer el lliurament oficial i registre de les més de 60.000 signatures que s’han recollit en el marc de la campanya “Decideixo decidir”.
Aquesta campanya, que va ser impulsada per les dues entitats ara fa prop de dos anys, demana, al Parlament de Catalunya, que presenti a la Mesa del Congrés de Diputats una proposició de Llei per la qual s’estableixi el traspàs, a la Generalitat, de la competència de convocatòria de consultes populars per via referèndum.
Recordem que una vegada aprovada la Llei de consultes populars, desenvolupada pel Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya, seguirà essent necessària l’autorització final del Govern espanyol, per això la petició se centra en el traspàs de la competència exclusiva mitjançant l’art. 150.2 de la Constitució espanyola.
Els representants dels mitjans de comunicació que vulguin fotos i declaracions de la trobada entre el President del Parlament i els representants de les entitats s’han d’acreditar directament al departament de comunicació del Parlament (premsa@parlament.cat).
Barcelona, 13 de gener de 2009
Àrea de comunicació:
Plataforma pel Dret de Decidir,
Sobirania i Progrés
Informa: PLATAFORMA PEL DRET DE DECIDIR
Segons un servidor crec que els fundadors de la Església no la va encertar en quant escolliren un emblema per distintiu de la religió Catòlica, ja que se serviren de Crist crucificat per transmetre’s la paraula de Deu, o sigui al meu entendre no es massa agradable veure la representació de un ser humà semi nu mort a la creu per recordar-nos el sofriment que va patir el fill de Deu que fou enviat a la Terra per voluntat de Deu Pare Tot Poderós, a fi de redimir-nos i fer del nosaltres unes bones persones per tenir un Mon millor, o sigui res de envejà, tampoc de guerres i que hi hagués molta germanor, o sigui que tots fóssim germans i ens ajudéssim uns als altres, de moment tots podem testimoniar que no servi de res que Deu envies a Jesús perquè morís a la creu, ja que ara el mont esta pitjor que fa dos mil anys i de enveja i guerres no en falten. Pro lo que a mi me va afectar i segur que mols de vosaltres també fou quant érem petits i ens portaven a la església per preparar-nos per fer la comunió, o sigui que quedava molt impressionat al entrar a la església i veure aquella creu amb un home casi despullat a una creu molt gran clavat per les mans i peus amb cara de sofriment i amb uns ulls que donaven la impressió que estaven vius, o sigui que per mi ja era motiu de tenir por al anar a dormir, en fi crec que es de mal gust veure representacions de persones mortes, de segur que poques persones tindríem ara el mal gust de tenir penjat al seu dormitori o a la sala la fotografia de una persona familiar nostre o del veí quant feia els últims sospirs de agonia vomitant babes i sang. En fi que jo al meu entendre la església es va equivocar al servir-se de la creu com així mateix de moltes imatges de Sants i Santes que van morir torturats.
Catalans reaccionem ( Carpe diem) 
Comentaris recents