Tremosa…endevant i a per totes !

No es fallis tu també si-us-plau

“Primer canvi”

ENRIC VILA

Per fi veurem un candidat de CiU independentista, és a dir, que diu el que pensa. Això és una notícia extraordinària. El nomenament de Tremosa per a les europees marca un punt de no retorn en la política catalana. És la demostració que la cultura de la puta i la ramoneta està acabada i que, vençuda la por, el país torna a caminar cap a l’orgull de la feina ben feta. Els discursos s’han de construir des de la llibertat interior que donen el coneixement i la valentia. No tot és negociable ni tot pot disfressar-se, per molt que això faciliti les coses.

Hem viscut uns anys terribles de retòrica de bijuteria. Aviam si som capaços de construir, d’una vegada, una cultura política que vagi més enllà de les misèries dels intuïtius i dels ambiciosos egoistes. Si ho aconseguíssim, ens en sortiríem. Tremosa és un bon punt de partida. Ve del GEN, de la FNEC, i ha llegit i entén què van ser la Guerra Civil i el franquisme. Ha demostrat un compromís amb els seus ideals, quan la majoria els creia impossibles, i té un currículum i una cultura general com Déu mana. Les elits d’aquest país sovint diuen que la gent no segueix, però quan es repassa la història es veu que, si encara estem així, és perquè els nostres polítics pocs cops han estat a l’altura. Tremosa es va oposar a l’Estatut de Mas i, a la universitat, les seves posicions sobre el finançament han guanyat les de Castells. Alguns creuen que Tremosa, per les seves formes suaus, serà més dominable que López Tena. Ja ho veurem, jo crec que és el primer pas d’un canvi molt important.

La Gracia de Dios

Eh Ahi la Gracia de Dios.

El Salvador de la Patria

Pues mientras los obispos lo llevaban bajo palio este ya había firmado la noche anterior 20 sentencias para que fuesen fusilados 20 republicanos, o sea lo que durante unos años era su trabajo diario firmar sentencias de muerte, ya que por las noches era para el una satisfacción .

Mientras el pueblo carecía de víveres, restricciones de luz, tuberculosis , y se seguían las detenciones de todos los sospechosos de haber defendido la Republica, prohibido formar grupos de más de tres personas en la vía publica, ley de vagos y maleantes (Dicha ley se aplicaba a los que transitaban por la calle sin un duro (5 ptas) . la censura era practicada en todos los medios comunicativos, también en teatros cines y demás espectáculos había una feroz censura ,en los interrogatorios se practicaba romper costillas, la correspondencia de correo era estrictamente controlada y lo normal era que la carta que recibías ya había sido leída y releída por el servicio de inteligencia de correos, he dicho inteligencia y en realidad los que practicaban este trabajo no tenían inteligencia, en fin que la libreta de racionamiento estuvo en vigor hasta el año 1948.

Lo curioso es que la monedas había grabado la esfinge de Franco y con letras esta inscripción.

Franco Caudillo de España por la Gracia de Dios.

Y todo con el beneplácito de la Santa Iglesia Católica Apostólica y Romana.

Tot és ETA

Per a tota persona que conegui la baixa cultura democràtica espanyola, el judici -finalment suspès- contra el lehendakari Juan José Ibarretxe, el secretari general del PSE-PSOE, Patxi López, i Arnaldo Otegi no té res de sorprenent. Quan la democràcia s’entén com un instrument al servei exclusiu d’uns interessos d’Estat i no pas al servei de les persones que el configuren, el resultat és aquest. L’Estat es converteix, així, en el principal enemic dels valors que diu defensar. Ho fa en nom de la democràcia, sí. I en nom de la democràcia tanca diaris, il·legalitza partits i fa asseure’s al banc dels acusats persones innocents. Es tracta de guanyar per la força allò que les regles democràtiques li neguen. Encara que això impliqui danys col·laterals. O no és així en el cas de Patxi López? Quines ironies que té la vida: Patxi López, dirigent d’un partit nacionalista espanyol, assegut davant del jutge entre dos nacionalistes bascos, un d’independentista i un de moderat.

Però encara veurem més coses, perquè tota persona desafecta a Espanya és enemiga de la seva democràcia i còmplice d’ETA. I al final, ja s’ha vist, tot és ETA. Egunkaria era ETA, Gara és ETA, Berria és ETA, les genuïnes ikastoles són ETA, l’independentisme és ETA, demanar un referèndum d’autodeterminació és ETA, l’èuscar és ETA… De fet, ara ja gairebé es pot dir que tota persona basca que sigui euskaldun (bascoparlant) és sospitosa de pertànyer a ETA. El raonament nacionalista espanyol és aquest: si és euskaldun no deu tenir gaire consciència nacional espanyola, i si no té consciència nacional espanyola deu tenir consciència nacional basca i si té consciència nacional basca no és dels nostres. És a dir, que la llengua basca passa a ser també un enemic de la unitat d’Espanya i un element més d’adscripció a unes idees polítiques contràries als interessos espanyols. L’èuscar, per tant, fa la funció del braçalet amb la creu de David amb què, a l’edat mitjana, els jueus es veien obligats a identificar-se cada vegada que abandonaven el call d’una ciutat europea. Així és com l’independentisme ha passat a ser l’enemic d’Espanya en la mateixa mesura que el comunisme ho era en l’època de Franco. I si tenim en compte que ja en aquella Espanya era més perseguida la primera ideologia que no pas la segona, comprendrem l’estat de coses actual.

Víctor Alexandre