Hi ha més pol.len en l´aire que en les flors

aquesta tarda i quansevol certesa

depèn del gest que fem en acceptar-la.

Tan dolçament com dir-te algun secret

a cau d´orella i sentir que la pell

se t´encén de desig altre vegada.

Quan cessi el vent,la nit, amb passes lentes,

ens restituirà l´espai dels somnis

que sembla que hem perdut,però que resta

gronxolant-se en els límits de la cambra.

Llavors serà l´instant de dir les clares

paraules tan sabudes, les mateixes

paraules amb què sempre hem repartit

a parts iguals, potser sense saber-ho,

foscos designis i brillants sorpreses.

Miquel Marti i Pol

Advertisements